L’advocat Gonzalo Boye ha demanat a la magistrada que investiga els tres agents dels Mossos d’Esquadra que van acompanyar el president a l’exili, Carles Puigdemont, en la seva visita llampec a Barcelona, el 8 d’agost passat, que desestimi totes les declaracions d’alts càrrecs institucionals catalans, que ha sol·licitat la formació ultra Hazte Oír, que n’és acusació popular. Per què? El penalista sosté que les diligències sol·licitades per l’associació són "inútils, impertinents i desviades" per aclarir els fets i que només vol convertir la causa penal en “un espai de litigi polític”. Per això, el penalista defensor dels tres agents, investigats pel delicte d'encobriment, demana a la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona que rebutgi les declaracions i diligències demanades per Hazte Oír per no convertir el cas en “una persecució ideològica o d'interferència en el funcionament d'institucions democràtiques”, segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
La formació espanyolista —que és acusació popular, juntament amb Vox— ha demanat que declari com a testimoni el president del Parlament, Josep Rull, que va acompanyar Puigdemont, que va fer la seva intervenció política a l’Arc de Triomf, acompanyat d'altres càrrecs de Junts i de milers de ciutadans, que van impedir que fos detingut, tal com exigia i manté el jutge Pablo Llarena pel cas de l’1-O. També demana la declaració del llavors president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès, així com del llavors conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena (ERC), i la cúpula de Mossos. Només el comissari Eduard Sallent ha d’anar a declarar al jutjat el 30 de juny perquè era el responsable i va signar l’informe sobre l’operatiu policial del 8 d’agost.
Relat especulatiu
A més, l’acusació demana que la policia catalana informi dels torns de vacances, destins i baixa laboral que van tenir des del 2024 els tres mossos investigats. “Lluny de contribuir a l'esclariment de fets concrets, les diligències interessades s'orienten a construir un relat especulatiu, sense base indiciària suficient, que soscava drets fonamentals com el dret a la defensa, a un procés sense dilacions indegudes i a la presumpció d'innocència”, manifesta el penalista a l’escrit.
Cinc agents d’Afers Disciplinaris de la policia catalana van declarar aquest dilluns com a testimonis sobre els informes que van fer, a partir d'imatges de les càmeres de la zona i la identificació de cotxes i dels agents investigats.
Assenyalar polítics catalans
A l'escrit —signat per Gonzalo Boye, Isabel Elbal i Jordi Cabré en nom dels mossos investigats Xavier Manso, David Goicoechea i Jordi Rodrigo— s'exposa que la sol·licitud d'Hazte Oír es fonamenta "en hipòtesis genèriques (“poguessin haver vist”, “poguessin conèixer” —igual que els milers de persones que el 8 d'agost de 2024 es trobaven a l'Arc de Triomf, els seus limítrofs o de camí a Waterloo, Bèlgica—) que no garanteixen l'obtenció de dades rellevants per a l'esclariment de l'objecte del procediment".
Hi afegeix que les diligències interessades "se situen en l'òrbita del que és polític i institucional, apuntant més a persones per la seva rellevància pública que pel seu possible i incerta implicació en els fets". I precisa que "citar a testificar a autoritats de primer nivell, com el president del Parlament o el conseller d'Interior, sense que s'estableixi la seva participació o coneixement directe dels fets processals, revela un ús desviat del procés penal".
Per tot això, la defensa dels mossos investigats demana a la magistrada Maria Antònia Coscollola que rebutgi totes les diligències sol·licitades per Hazte Oír.