El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, s'ha emparat ara en una cita de l'escriptor jueu vienès Stefan Zweig per atacar el nacionalisme, però ha evitat dir quin i si es refereix a l'espanyol.
La cita és la següent: "Per la meva vida han galopat tots els cavalls lívids de l'Apocalipsi, la revolució i la fam, la inflació i el terror, les epidèmies i l'emigració; he vist néixer i expandir-se davant dels meus ulls les grans ideologies de masses: el feixisme a Itàlia, el nacionalsocialisme a Alemanya, el bolxevisme a Rússia i, sobretot, la pesta de totes les pestes: el nacionalisme, que enverina la flor de la nostra cultura europea".
En la exposición #40añosdeconstitución encontraréis esta cita del escritor austríaco Stefan Zweig sobre #Europa, muy apropiada para la actualidad:
— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) 30 de novembre de 2018
"Por mi vida han galopado todos los corceles amarillentos del Apocalipsis, la revolución y el hambre, la inflación y el terror,(1/3)
las epidemias y la emigración; he visto nacer y expandirse ante mis propios ojos las grandes ideologías de masas: el fascismo en #Italia, el nacionalsocialismo en #Alemania, el bolchevismo en #Rusia (2/3)
— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) 30 de novembre de 2018
y, sobre todo, la peor de todas las pestes: el #nacionalismo, que envevena la flor de nuestra cultura europea". (3/3) #40AñosdeDiplomacia #ConstituciónExteriores pic.twitter.com/mWEdf1UU5i
— Josep Borrell Fontelles (@JosepBorrellF) 30 de novembre de 2018
Zweig va ser un autor del potent cercle cultural jueu de Viena d'entreguerres, i va apostar pel pacifisme davant les confrontacions bèl·liques que van acabar esmicolant el món cultural europeu que havia sobreviscut fins a principis del segle XX. Va sentir-se oprimit com a jueu pels potents nacionalismes d'Estat-nació que van portar a la Primera Guerra Mundial i que van variar les regles amb una obsessió per la uniformitat cultural entre els ciutadans. Els jueus de l'antic imperi austro-hongarès van quedar desplaçats en aquesta Europa rígida, com també li va passar a Franz Kafka.
Per a Zweig la situació es va fer insuportable, fins i tot amb perill físic, amb l'ascens del nazisme, i va exiliar-se l'any 1934. Però no va superar mai la pèrdua de la seva Europa porosa de límits flonjos, i es va acabar suicidant a Persèpolis (Brasil) l'any 1942, sense conèixer encara el desenllaç final de la Segona Guerra Mundial.