L'alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell, va apel·lar dimecres al vespre al que van fer "conqueridors i descobridors" a Amèrica, per inventar el que hauria de ser "un Nou Món", davant una delegació de diputats llatinoamericans que van assistir a una trobada conjunta amb europarlamentaris. “Com els descobridors i conqueridors, hem d'inventar un Nou Món. I s'ha de recalibrar la nostra brúixola estratègica amb plena consciència històrica per entendre la magnitud dels canvis als quals hem de fer front", va deixar anar. L'apel·lació de la conquesta d'Amèrica va ser rebuda amb sorpresa per alguns dels presents. 

Segons Borrell, està començant una època nova, i com passa en quasi totes les èpoques noves, "neix amb el dolor", com mostra la Guerra d'Ucraïna. Ha agraït en aquest sentit, que quasi tots els països d'Amèrica Llatina hagin condemnat la invasió russa. L'alt representant ha assegurat que l'impacte d'aquest conflicte també ha arribat a Llatinoamèrica, encara que sigui pels problemes per importar gra. 

Borrell, que ha explicat que té la doble nacionalitat espanyola i argentina, considera que s'ha format una "tempesta perfecta" i que cal recompondre els plànols entenent la importància dels canvis històrics que venen. L'alt representant diplomàtic ha recordat que la pròxima cimera UE-Amèrica Llatina del mes de juliol vinent, sota presidència espanyola, serà la primera des del 2015: “A Brussel·les fem cimeres amb totes les parts del món cada cap de setmana i no n'hem fet cap amb Amèrica Llatina en els darrers vuit anys. Aquesta és una assignatura pendent que hem d'aprovar com més aviat millor i amb això espero que s'institucionalitzi un cicle regular de reunions amb cimera i ministerials”, ha afegit.

D'altra banda, Borrell ha participat aquest dijous a Barcelona, en una conversa amb el director del CIDOB, Pol Morillas, i ha afirmat que la UE "ha d'abordar un procés de rearmament si vol estar a l'altura dels desafiaments que té", i ha advocat per la coordinació entre països per aconseguir fer-ho de forma harmonitzada. Ha argumentat que la guerra a Ucraïna ha servit a la UE per adonar-se que cal aquest rearmament, tot i que ha afegit que la Unió també té "altres desafiaments" al món. Ha explicat que la indústria europea de defensa està treballant a plena potència per renovar l'estoc d'armes que s'han destinat a Ucraïna, i ha apostat per pensar en la capacitat defensiva del conjunt de la Unió: "Si això ho fa cada país pel seu compte serà un malbaratament de recursos", ha afegit.

Borrell no veu possible que hi hagi un exèrcit europeu, però ha destacat que s'ha d'avançar per fer que la força militar europea sigui més potent, perquè considera que "ara no ho és", i també ha assegurat que no n'hi ha prou amb tenir el paraigua tradicional dels Estats Units, perquè hi haurà conflictes en els quals els nord-americans no voldran entrar. El cap de la diplomàcia europea també ha subratllat que Europa "no s'embarcarà en una carrera armamentística" amb la Guerra d'Ucraïna, i ha afegit que la UE és un projecte de pau i no pas una aliança militar. "Volem tenir capacitat de coordinació de les nostres forces armades, però no hem de fer una OTAN europea", ha apuntat, però al seu entendre sí que cal reconstruir el sistema de seguretat europeu com va passar amb l'OSCE en acabar la guerra freda.