El ministre d’Exteriors en funcions, Josep Borrell, no ha abaixat la guàrdia en la seva croada contra qualsevol discurs favorable a l’independentisme fora de les fronteres espanyoles. I no sembla que res se li escapi. Tampoc la intervenció del president a l’exili, Carles Puigdemont, al Crans Montana Forum que es va celebrar a finals de juny a Ginebra i, sobretot, la presentació que en va fer el president de l'entitat, Jean Paul Carteron, que va denunciar l’existència de presos i exiliats.

En una carta oberta publicada aquest dilluns al diari Tribune de Genève, Borrell es mostra "sorprès" per les paraules que Carteron va dedicar a Puigdemont. El responsable de la diplomàcia espanyola li retreu que atribuís la presó preventiva dels líders independentistes al fet que no pensen com el poder central, i li atribueix una “falta de coneixement sorprenent” per a una persona de la seva responsabilitat, a més d'una lleugeresa impròpia del responsable d’un fòrum com aquest, al qual, recorda ell mateix hi ha participat en altres edicions.

Borrell acusa el president de Crans Montana Forum d’haver posat en qüestió l’estat de dret a Espanya i lamenta que de les seves paraules es desprèn que el govern espanyol hauria ordenat als jutges una persecució política, la qual cosa titlla d’insultant.

El ministre aborda en la carta el seu relat sobre el que va passar a Catalunya, nega que hi hagi cap persecució a Espanya per expressar opinions polítiques, i assegura que l’encausament dels líders independentistes obeeix als seus actes no a les seves idees.

Així mateix, en relació a la no assumpció de l’escó d’eurodiputat per part de Puigdemont, recorda que el president del Tribunal general de la UE va fixar que no hi ha base suficient per dictar mesures cautelars per reconèixer-li l’escó.

“Goso pensar que una persona amb el seu renom no podria aprovar una fórmula tan apreciada per Puigdemont i el seu entorn, segons la qual la democràcia està per damunt de la llei. Espero que estarà d’acord amb mi en el fet que en un Estat de dret, aquestes propostes no tenen cap sentit”, assegura.

Finalment, subratlla que el Tribunal Europeu de Drets Humans va decidir que era inadmissible el recurs contra la decisió del TC de suspendre el ple del Parlament en què es va declarar la independència. “Les lleis, com recorda el TEDH, es poden canviar, però per procediments legals i democràtics, temptar de derrocar l’ordre constitucional d’un Estat democràtic, com Espanya, no pot ser lícit”, conclou.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat