El ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, ha expressat en una entrevista que publica el diari de Munic Süddeutsche, dubtes respecte a la possibilitat que Alemanya extradeixi el president a l'exili, Carles Puigdemont. Borrell reconeix que el procés d'extradició ha entrat en una "zona grisa" per les diferents maneres d'interpretar la situació de Puigdemont, entre els actors de la Justícia alemanya. De les paraules es desprèn que el ministre no dona per feta l'extradició, i avança que respectarà la decisió sigui quina sigui.

"La Justícia alemanya ha de comprovar si els delictes dels quals s'acusa Puigdemont tenen una traducció en el Dret penal alemany. El procés d'extradició es troba ara en una zona grisa perquè s'ha vist que fins i tot els fiscals i els jutges alemanys implicats en el cas tenen opinions diferents sobre l'afer. El govern espanyol, naturalment, acceptarà qualsevol decisió que prengui la Justícia alemanya", ha indicat.

De les paraules de Borrell es desprèn que no és partidari de recórrer al Tribunal Europeu de Justícia en el cas que es denegui l'extradició, com s'havia especulat fa mesos.

El ministre aprofita l'entrevista al Süddeutsche, que dedica la segona meitat a parlar de Catalunya, a fer una defensa aferrissada de la democràcia espanyola, i insisteix que aquesta és sòlida. "Acusar Espanya de dèficit democràtic està totalment infundat. La democràcia espanyola ha passat una tremenda prova d'estrès en els darrers 3 anys: eleccions parlamentàries, després de la fallida formació de govern; un govern minoritari a Madrid, la destitució del govern autonòmic a Barcelona per violació constitucional, i ara a Madrid el relleu del govern per una moció de censura. Malgrat totes les dificultats, s'ha demostrat que els mecanismes democràtics funcionen", afegeix.

Borrell titlla de "pas endavant" la possibilitat que s'obri un diàleg entre el govern espanyol i el català "sense condicions prèvies". "Però és clar que s'ha de respectar la Constitució espanyola. Una declaració unilateral d'independència, tal com va aprovar el Parlament català per una majoria estreta el mes d'octubre, tampoc hauria estat acceptada a cap altre país de la UE. Per descomptat, havia de tenir conseqüències polítiques i legals", assegura.

El ministre aprofita l'acció d'Arran de boicotejar una conferència de Societat Civil Catalana a la Universitat de Barcelona, que consistia en una conferència sobre Miguel de Cervantes, per presentar-ho com un atac de l'independentisme contra l'escriptor. "A Catalunya hem vist els primers actes de resistència oberta contra les autoritats. Fins al punt que els independentistes catalans van voler impedir una conferència a Barcelona contra el gran escriptor Miquel de Cervantes", deixa anar. "Primer hem de rebaixar la tensió", afegeix.