La diputada al Congrés de JxCat Laura Borràs (Barcelona, 1970) avisa que una nova majoria independentista tindrà el mandat de fer efectiu l'1-O i que superar el 50% dels vots a les eleccions no ha de ser la condició. En la recta final de la cursa de primàries que es tancarà aquest cap de setmana per escollir el presidenciable de JxCat, afirma que té al cap els noms que integrarien el seu Govern i es mostra molt crítica amb la no investidura de Carles Puigdemont al començament de la legislatura, per la qual cosa reclama un Parlament que no accepti sotmetiments ni ingerències de l'Estat. "Ara hem tingut un Parlament amb majoria absoluta independentista i no hem avançat cap a la independència", retreu en un qüestionari que ElNacional.cat els ha plantejat, a ella i al també candidat Damià Calvet.

Laura Borràs diputada del Congrés - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Aquestes eleccions van de Covid o d’independència?
Es una disjuntiva falsa, és un marc mental on ens volen situar. Però la Covid ha posat de manifest que per poder gestionar amb capacitat i plenitud de recursos ens és necessària més que mai la independència.

Contempla la via unilateral com una alternativa real?
No és que la contempli jo, la contempla la ponència política de JxCat que hem votat de manera massiva la militància. Naturalment que sí.

Hi ha moltes legitimitats democràtiques que han tirat endavant amb xifres menors que aquest 50%

Si aconseguís ser presidenta de la Generalitat amb una majoria absoluta dels vots, què faria? Aixecaria la suspensió de la DUI? Quin seria el seu full de ruta?
També això ho marca JxCat. La ponència política concreta que hem de fer efectiu el mandat de l’1-O. Es pot fer per la via de la legitimitat de més del 50% dels vots, que és una fita que no hem aconseguit mai. Però en qualsevol cas hi ha moltes legitimitats democràtiques que han tirat endavant amb xifres menors que aquest 50%. El que importa veritablement és la voluntat de tirar-ho endavant. Ara hem tingut un Parlament amb majoria absoluta independentista i no hem avançat cap a la independència. Cal aquesta unitat d'acció, aquest compromís i aquest fer efectiu del mandat de l’1-O, que és clar i inequívoc. Si jo disposo de majoria absoluta i soc en política per fer-ho efectiu, ho duria a terme.

En confrontació amb l'Estat...
No és que nosaltres ens confrontem amb l’Estat, l’Estat s’ha confrontat prèviament amb nosaltres. Amb una violència i repressió que no ha deixat enrere sinó que s'ha incrementat. Per tant, per nosaltres la confrontació és aquest resistir, no fer passes enrere. Resistir és vèncer. Nosaltres hi som per tirar endavant.

Si després de les properes eleccions JxCat reedita un acord de govern amb ERC, com es podrà evitar que es repeteixin les desconfiances i tensions?
Amb un govern fort. Per tirar endavant haurem de fer-ho de manera conjunta tots els independentistes, però al voltant d’una presidència forta i un govern fort on hi hagi un compromís inequívoc dels seus membres.

Un president ha d'exercir la responsabilitat de manera completa, amb força, amb consellers al seu costat de manera inequívoca

Quins errors va cometre Quim Torra com a president que vostè voldria evitar?
Més que els errors que ell hagi pogut cometre, crec que és més el context en què es va dur a terme aquesta presidència. La legislatura va començar amb molt mal peu. La no investidura del president Puigdemont al començament de la legislatura, el 30 de gener, va posar de manifest les diverses estratègies i la desunió en el cor de l’independentisme. Es van fer uns pactes de govern, el principal dels quals no es va respectar. Això va condicionar la resta de pactes, i va deixar el president en moltes ocasions en situació de debilitat. Un president ha de poder exercir aquesta responsabilitat de manera completa, amb força, amb consellers que estiguin al seu costat de manera inequívoca.

El 14-F serà un plebiscit sobre vies cap a la independència. Tothom haurà de deixar clar què vol dir ser independentista

I com s'aconsegueix, això?
La força sempre te la donen els vots i després el respecte al joc democràtic i al veredicte de les urnes. D’aquesta manera, trobarem que el 14-F també serà una mena de plebiscit intern dins de l’independentisme de veure quines són les vies que la ciutadania pensa que han de poder-se imposar per seguir avançant cap a la independència. Tothom haurà de deixar clar què vol dir ser independentista.

Si es repetís l’acord de Govern, JxCat votaria Roger Torrent com a president del Parlament?
Entenc que s’haurà de veure en quins termes s’acorda un govern, en quin equilibri de forces derivades de les urnes. Aquesta legislatura es va fer amb molta generositat per part de JxCat, que tenia dos escons més que ERC, però en canvi va fer un pacte pràcticament al 50%. El primer que caldrà és que la ciutadania referendi quina és l’estratègia que considera per tirar endavant. I a partir d’aquí, obediència al mandat i un govern inequívocament fidel a aquest mandat.

Laura Borràs diputada del Congrés - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

El meu compromís és un Parlament no sotmès, sense ingerències com la permesa de manera continuada a partir del 30 de gener

Però acceptaria una candidatura de Roger Torrent al Parlament?
Jo tinc clar el que jo faria si estigués en aquesta situació. Però entenc que no em correspon ara en aquest moment parlar d’altres persones, d’altres partits. El que em correspon és marcar el meu compromís i l’exigència de tenir un Parlament sobirà, no rendit, no sotmès, que no permeti ingerències externes com les que es van permetre de manera continuada a partir del 30 de gener. Vam tenir una investidura ajornada, després prohibida, després empresonada, i finalment inhabilitada. Hem acabat que no es pot ni publicar al diari de sessions els debats que es tenen al si del Parlament.

Vull envoltar-me de les persones més capaces, que més i millor poden dur a terme la seva feina. En tinc els noms

Té al cap quin seria el seu Consell Executiu? Creu que si governa en coalició amb ERC ha de poder tenir capacitat de vetar consellers o assumirà els que li presentin?
Mai m’agrada parlar de vetos. M’agrada parlar de propostes. Vull envoltar-me de les persones més capaces, que més i millor poden dur a terme la seva feina. Això només es pot fer prenent com a base la professionalitat, un nivell d’autoexigència que jo me l’aplico a mi i a les persones amb les quals treballo. Per tant es tracta no tant de veure-ho en negatiu, sinó en positiu.

Doncs, en positiu, té els noms al cap del seu Consell Executiu?
Tinc noms al cap perquè treballo amb persones que demostren la seva capacitat i experiència. És obligació d’un president marcar les estratègies i el lideratge de triar les persones que estan en millor disposició per poder desenvolupar la seva feina al capdavant de cada una de les conselleries.

Quins noms?
No diré noms. De cap manera diré noms. Em fa l’efecte que és avançar moltes pantalles.

JxCat és un projecte personalista de Puigdemont? Hi ha alguna cosa més que els uneixi a banda de Puigdemont?
No ho diria així. No diria que JxCat sigui un partit personalista al voltant del president Puigdemont. Puigdemont és el president legítim, un líder del país. Ara bé, JxCat és un projecte que és molt més que unes sigles, vol respondre a la seva idea generosa i d’unitat de fer una llista de país. La transversalitat és clau. Aquest projecte és de Puigdemont, però també del secretari general Jordi Sánchez o dels vicepresidents, com Jordi Turull. Per tant, és un espai d’inclusió i suma, que vol multiplicar per al país.

Sempre he deixat clar què penso respecte a aliances amb partits que per principi continuen formant part del 155

La política catalana ha recosit ferides? Està disposada a reconstruir ponts de diàleg amb Miquel Iceta (PSC), Carlos Carrizosa (Cs) i Alejandro Fernández (PP)?
He estat sempre una persona de diàleg, que busca el consens. Recosir és una meva manera de fer, tanmateix, amb les formacions polítiques que em pregunta, crec que hi ha una fractura que és gairebé de naturalesa moral. Quan hi ha presos, exiliats, represaliats, quan hi ha tant de dolor de tantes persones i la reacció és de més crueltat o de més insensibilitat, hi ha d’haver una apel·lació al que ha de ser la política basada en uns criteris ètics i morals que haurien de ser compartits. És molt difícil, quan aquests criteris no són compartits, generar punts de diàleg. Dit això, al Congrés estic diàriament havent de negociar amb aquests partits perquè la feina política té a veure amb aquesta negociació. En tot cas, jo he deixat sempre clar quin penso que ha de ser el posicionament de JxCat respecte a mantenir aliances amb partits que per principi continuen formant part del 155, del bloc que volia aplicar-lo i per tant del bloc que no modifica les seves conseqüències actuals.

Laura Borràs diputada del Congrés - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Amb qui preferiria pactar, amb el PDeCAT o amb els comuns?
Al PDeCAT li he reconegut sempre la generositat d’un moment transcendental, com eren les llistes el 21-D, d'haver estat a l’altura i haver demostrat una generositat que no he vist en altres partits. Per tant, espero que aquesta possibilitat, que ja l’hem practicada, es pugui repetir. I interpel·lar sempre els comuns, que puguin ser valents, que puguin ser decidits, estar en consonància i coherència amb les seves pròpies idees quan parlen de drets humans, de situacions de respecte al dret a l’autodeterminació. I que siguin capaços de fer-ho ara que estan en una situació de poder-ho transformar en polítiques reals.

Si jo hagués estat consellera de Justícia sí que hauria fet coses diferents a com s’han fet [amb els presos]

Vostès denuncien la situació dels presos polítics, tancats a les presons catalanes. Hauria actuat diferent si hagués estat consellera de Justícia?
Jo mateixa he interpel·lat la consellera de Justícia davant d'actituds que són importants en aquesta manera de relacionar-nos amb l’Estat, i en què, per tant, hem de demanar sempre la màxima ambició, tenir una actitud que no sigui de tutela, subordinació, subsidiària. Si jo hagués estat consellera de Justícia, sí que hauria fet coses diferents a com s’han fet.

JxCat no tenia Justícia, però sí que encapçalava la conselleria d’Interior. Creu que els Mossos no van respondre com calia davant les protestes per la sentència de l’1-O? Ho hauria fet diferent, si hagués estat consellera?
Ho vaig dir en el seu moment, quan estava passant, davant pràctiques que considero que una policia democràtica no ha de tenir i que considero que cal corregir. En aquesta línia el conseller Sàmper ha anunciat canvis a la conselleria amb una premissa fonamental, que és el respecte absolut i escrupolós als drets humans per part d’una policia que es vol democràtica.

Laura Borràs diputada del Congrés - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Li preocupen els moviments que s’estan produint en el panorama financer català? Hauria preferit que CaixaBank i el Banc Sabadell no haguessin fet operacions amb Bankia i BBVA?
Denuncio aquests oligopolis, aquests grups de poder que ens descapitalitzen i no donen servei a les necessitats financeres que té una estructura de país i una economia com és la catalana, en què el 90% són petites i mitjanes empreses. Necessitem també estructures financeres que creguin en el país, hi apostin i donin servei a les seves necessitats. Per tant, tot el que representa aquesta hiperconcentració de poder, com està passant ara en l’àmbit financer, però que també ha passat en altres dimensions al voltant de les multinacionals i grans empreses de l’Ibex que es concentren a Madrid, són maneres de fer que són radicalment oposades al que nosaltres necessitem.

Quin futur li veu a la Corona espanyola? Elionor serà reina?
La Corona espanyola és un anacronisme. El que és estrany és que hagi sobreviscut, i més amb les pràctiques que hem anat coneixent els darrers temps fins al dia d’avui. És profundament antidemocràtica com a forma de funcionament, però és que a més aquesta monarquia encara està més deslegitimada perquè va ser un dictador qui va triar a dit el pare de l’actual monarca.

Creu que s’haurien d’haver aturat els desnonaments durant la pandèmia?
No només això. Vam presentar com a motiu per no votar a favor d’un estat d’alarma que no contemplaven que s’aturessin els desnonaments durant la pandèmia.

S’haurien hagut de reobrir abans les activitats tancades pel coronavirus?
Sempre hem de tenir present quina és la situació d’emergència sanitària. Per tant, confiar en els experts, en el seu criteri. I hem de poder fer compatible vida i economia. Algunes activitats ha semblat estrany que no es reobrissin al públic amb les circumstàncies de seguretat amb les quals es podia. Parlo, per exemple, del món de la cultura, que ha demostrat que és segura. Això és el que s’ha lluitat des de l’interior del Govern. Però s’han cobert els criteris sanitaris i davant dels criteris santiaris, han de parlar els experts.

És absolutament lamentable que visquem al segle XXI sabent que s’usen els recursos de l’Estat contra una dissidència política

A vegades pensa quan parla per telèfon que l’estan escoltant?
De vegades no, sempre i en tot moment. A vegades en tinc la certesa perquè sento fenòmens paranormals que semblen Poltergeist i sempre saludo. Bromes a banda, és absolutament lamentable que visquem al segle XXI pensant i sabent, tenint moltes evidències, que l’espionatge és un fet i que s’utilitzen els recursos de l’Estat per tenir controlada i anar en contra d’una dissidència política.

Laura Borràs diputada del Congrés - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Utilitza plataformes alternatives? La Guàrdia Civil, mentre escoltava les converses per l'operació Volhov ho va assenyalar com un element que feia sospitosos els intervinguts...
Sí, sí. Naturalment que utilitzem totes les plataformes alternatives perquè la nostra feina no és facilitar-los la vida, sinó complicar-los-la, intentar dificultar-los aquesta feina, que és feina de les clavegueres de l’Estat.

Segons quines alineacions a la Generalitat i al Barça podrien provocar un infart en estaments de l’Estat

Qui voldria que fos president del Barça?
Em permetrà que em reservi aquesta opinió, perquè tinc diverses persones conegudes que hi concorren. En qualsevol cas, m’imagino què passaria si hi hagués segons quines alineacions a la presidència de la Generalitat i a la presidència del Barça. Els podria agafar un infart considerable, a segons quins estaments de l’estat espanyol.

Qui és la persona en qui més confia i que condiciona més les seves decisions?
En l’àmbit personal, és obvi que el meu marit, la meva filla, la meva família. Formen part d’aquelles àncores que em donen la raó de ser al món. Des del punt de vista polític, dins del viatge que hem fet a JxCat hi ha hagut una especial complicitat d’algunes persones. En aquest sentit, són referents indiscutibles per a mi i persones molt properes, col·laboradors molt estimats i imprescindibles, el diputat Francesc de Dalmases, el diputat i vicepresident del Parlament Josep Costa i el president Torra. Ara bé, el referent en l’àmbit polític ha estat sempre el president Puigdemont.

La justícia és l’última línia de defensa de la unitat territorial espanyola

Com creu que l’afectarà el cas sobre els contractes fraccionats de la Institució de les Lletres Catalanes en la seva carrera política? Confia en el Suprem? 
La causa existeix perquè estiguem parlant d’això, perquè no hi ha causa. Hi ha una jutgessa que és incompetent que du a terme una acció que és il·legal, que és encarregar una investigació prospectiva. Però, a més, la policia emet un informe que diu que no hi ha delicte, que no hi ha fraccionament. La jutge, en lloc d’arxivar la causa, canvia de força policial. Jo he sentit el ministre Marlaska parlar d’aquesta força policial com d’una policia patriòtica. Les conclusions em sembla que són prou evidents. La causa està feta perquè forma part del mateix propòsit que l’Estat espanyol ha tingut governés qui governés. La justícia és l’última línia de defensa de la unitat territorial espanyola. Per tant, així actuen els seus jutges al servei d’aquella instrucció que va donar la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, escapçar l’independentisme. Ells perseveren en aquest seu camí. Confiança en el Suprem, no en puc tenir cap. Continuo tenint el mateix jutge que va empresonar els nostres companys, el mateix fiscal que va fer les acusacions contra ells.

Pot ser inhabilitada sent presidenta?
No em correspon a mi dir-ho. No aplanaré la feina al Suprem. Em defensaré com he fet sempre. El que ells diuen que he fet, jo no ho he fet. No perquè ho digui jo sinó perquè hi ha informes judicials que ho ratifiquen.

Si m’apartés, la meva causa s’arxivaria, però estaria donant la legitimitat a aquesta via repressiva. La meva obligació és plantar cara

Si ve al Parlament com a diputada, la seva causa tornarà al TSJC?
La justícia espanyola fa el que vol, com vol i quan vol. Els nostres companys no haurien d’haver estat jutjats mai al Tribunal Suprem, perquè eren aforats del TSJC. El que sí que faré és continuar defensant amb ungles i dents la meva honorabilitat i totes les persones que han treballat al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquesta és una causa política amb la intenció que m’aparti. Si ho fes, estaria legitimant la repressió com una via. Si jo m’apartés, la causa s’arxivaria, però estaria donant la legitimitat a aquesta via repressiva per a qualsevol altre company. Per tant, la meva obligació és plantar cara.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat