Insults, visques al Rei, puntades de peu als escons… La portaveu d’EH Bildu al Congrés dels Diputats, Mertxe Aizpurua, gairebé no ha pogut lligar ni dues frases seguides sense que la dreta saltés de la seva bancada. Enmig d’una pluja de faltes de respecte, que ha durat de principi a final, la diputada abertzale ha apostat per la via del diàleg i ha advertit el candidat Pedro Sánchez que aquesta és l’última oportunitat dels socialistes. “Fora, fora”, han cridat els diputats conservadors en acabar la seva intervenció. Fins i tot s'han sentit crits de "mor-te".

De principi a final, el discurs s'ha vist enfangat per les interrupcions constants, sobretot amb crits d'"assassina" que provenien de la bancada de les tres dretes. "Ens matàveu a nosaltres!", li ha arribat a dir el líder de l'oposició, Pablo Casado, que no ha parat d'interrompre a Aizpurua. El portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, li ha dit que "té les mans tacades de sang". El diputat del PP Mario Garcés li ha arribat a cridar "mor-te".

Tant és així que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha hagut d'intervenir fins a dues vegades. “La llibertat d’expressió i el pluralisme són fonaments de la nostra Constitució”, ha recordat Batet el primer cop, que ha rebut l’aplaudiment del PSOE i Unidas Podemos. Però tot i així els insults han continuat. El segon cop ha hagut de recordar que, en un parlament, les posicions es defensen "mitjançant la paraula i no l'insult".

Malgrat la seva abstenció, Mertxe Aizpurua ha advertit que no són ingenus. S’ha limitat a recordar-los que aquesta és l’última oportunitat: “Vostè i el seu govern són l’última oportunitat de l’Estat per demostrar que és possible resoldre democràticament la qüestió nacional basca, catalana i gallega”. En aquest sentit, ha afegit: “Vostès són l’últim tren cap a l’última estació. No deixin passar l’oportunitat”.

A banda de l'agenda social, la portaveu d'EH Bildu al Congrés ha reclamat dues agendes. Primer, "una agenda que des del diàleg i l'acord respecti el caràcter plurinacional de l'Estat i el dret de les seves velles nacions a decidir lliurement el seu futur". La segona, "una agenda per a la pau i la convivència, que passa també per un canvi en la política penitenciària, que l'ajusti a la legalitat i la rescati definitivament de l'excepcionalitat i la venjança en què l'han instal·lada".