L'informe d'Amnistia Internacional sobre la sentència del Suprem deixa en evidència la vulneració de drets fonamentals a Espanya.

 

Fa uns dies, el Tribunal Constitucional admetia a tràmit els recursos presentats pels presos polítics davant la sentència dictada pel Tribunal Suprem que els condemna per delictes de sedició, entre d'altres. Han estat diferents organitzacions internacionals les que han insistit, al llarg d'aquests dos anys, i demanat que es posés en llibertat durant el procés els líders polítics catalans. Ningú no en va fer cas, ningú no va prendre una posició en la línia de defensa dels drets humans. Es va mantenir a la presó persones que, fins i tot, havien estat elegides com a càrrecs públics i en alguns casos es van vulnerar els seus drets polítics i fonamentals.

Aquesta setmana hem conegut l'anàlisi que ha fet Amnistia Internacional sobre la condemna a Jordi Sànchez i a Jordi Cuixart. Un interessant informe en el qual s'argumenta, fil per randa i des d'una perspectiva jurídica, la condemna que se'ls ha imposat. Es tracta d'un informe de lectura obligada per entendre el que molts hem denunciat aquests últims anys: el delicte de sedició, tal com està en el nostre codi penal, cal que sigui repensat. I respecte a la seva aplicació en aquest cas, és totalment inapropiat i fora de lloc.

Amnistia Internacional defensa la posada en llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I ho diu amb contundència, remetent-se a organismes internacionals i també urgint el Govern d'Espanya perquè prengui mesures. L'informe considera que la llibertat de reunió pacífica empara totes les persones que participin en una reunió o manifestació sempre que no incorrin en actes violents. Aquest dret no és absolut, però les restriccions han de complir els requisits de legalitat, finalitat legítima, necessitat i proporcionalitat que estableixen els tractats internacionals de drets humans. Si hi ha conductes indegudes en les manifestacions, efectivament poden ser objecte de sanció penal. Però sempre tenint en compte la proporcionalitat i el principi de legalitat, la qual cosa significa que tens dret a saber a què t'arrisques quan fas alguna cosa. El que no pot passar és, precisament, el que ha passat en aquest cas: passar per sobre de drets fonamentals i pretendre imputar un delicte que no encaixa. I així ho indica Amnistia Internacional quan assenyala que el Tribunal Suprem ha omès la seva obligació d'analitzar la sanció en vista dels criteris de legalitat, finalitat legítima, necessitat i proporcionalitat, tal com exigeixen els criteris internacionals en matèria de drets humans.

En conclusió, l'informe assenyala que la pena de 9 anys de presó imposada als Jordis per un delicte de sedició constitueix una restricció indeguda del seu dret a la llibertat de reunió pacífica. Aquesta mateixa denúncia es va traslladar ahir al Parlament Europeu per part de Carles Puigdemont, que li va preguntar a la Unió Europea durant quant temps vol seguir mirant cap a un altre costat mentre s'estan violant els drets humans al seu interior mateix.

 

La inseguretat que genera viure en un lloc on no saps ben bé què et pot passar per anar a una manifestació pacífica ens hauria de preocupar a tots. No és una qüestió d'independentisme, no és una qüestió d'ideologia política. És una qüestió de drets humans i llibertats fonamentals que hem de garantir per a tothom.