La sessió de control al Govern ha estat marcada per la batussa entre Ciutadans i el Govern per la llei que obliga a retolar els comerços en català. El diputat de Ciutadans, Joan Garcia, ha acusat el Govern d’obligar als autònoms propietaris de negocis a “treballar per pagar un impost ideològic, imposant-los càrregues econòmiques injustes i innecessàries”.
Garcia ha apuntat que les sancions lingüístiques als comerços van augmentar un 173% el 2015 i ha assegurat que “l’Agència Catalana de Consum està més preocupada per si es retola en català que per comprovar que els comerços atenen correctament els consumidors”.
El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha respost incisivament les acusacions de Ciutadans i ha avançat que el Govern continuarà aplicant la mateixa llei que garanteix, també, “els drets lingüístics dels consumidors”. Dit això, el conseller ha acusat el partit taronja de despreocupar-se del compliment de la llei i ha dit que “l’únic que els importa és separar la societat en funció de la llengua que parlen els ciutadans. Vostès van néixer només per això”, ha reblat el conseller.
La CUP i el llenguatge bèl·lic
Per la seva banda, la diputada de la CUP, Mireia Vehí, ha irritat profundament el conseller d’Interior, Carles Mundó, en descriure el DERC –una tipologia de règim d’aïllament dels presos– com “un espai sistemàtic de tortura”.
Mundó ha demanat respecte per als funcionaris de presons: “Em sembla una afirmació molt gruixuda i fora de la realitat. A banda d’injust per als professionals que treballen al sistema penitenciari”.
CSQP i la renda mínima d’inserció
Marta Ribas, diputada del grup parlamentari CSQP, ha retret al Govern que la no garanteixin la renda mínima d’inserció com un dret universal i que, malgrat haver-ne fet bandera “per marcar perfil amb el govern d’Artur Mas”, ara condicionin aquest dret als pressupostos o altres qüestions.
Marta Ribas (CSQP) intervé al ple
La consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, ha apuntat que “ella no ha promès mai res” i, en tot cas, ha dit que la intenció de la conselleria és que sigui un “dret universal, però sostenible econòmicament”.
La consellera Dolors Bassa contesta Marta Ribas