Vagi per endavant que Jordi Sànchez i Picanyol està patint un empresonament injust a Soto del Real que vulnera els drets humans més elementals. Davant d’això, la funció del periodista no és descriure sinó denunciar i interpel·lar tothom, perquè l’atac a la llibertat d’una persona ens afecta a tots.

Amb en Jordi Sànchez vinc polemitzant des que jo era becari i ell activista de la Crida a la Solidaritat, per això ara ens sorprenem mútuament per algunes coincidències, no totes, sobre el que està passant. Per moltes diferències que haguem tingut, per tots dos la llibertat i la democràcia passa per sobre de qualsevol consideració política.

 Aquesta nit, en arribar a casa m’he trobat a la bústia amb una carta seva que responia a anteriors missives meves. Després de llegir-la li he demanat autorització a la seva dona, la Susanna Barreda, per fer públiques les seves reflexions polítiques, perquè crec que té dret que se sàpiga el que pensa i és bo que el moviment sobiranista conegui els criteris de qui era president de l’Assemblea Nacional Catalana el dia 1 d’octubre.

Em diu en Jordi que “és rellevant la necessitat de disposar de Govern”. Diu que ho té clar des del 22 de desembre, però “sobretot ara després de l’empresonament d’en Turull i la resta crec que no podem badar”. A parer seu “no fer Govern vol dir eleccions  i no tinc clar que la situació no empitjori. En tot cas, unes eleccions ens porten a un escenari on els guanys seran, en tot cas, poc significatius, i el risc de perdre és real encara que sigui per la incertesa de totes les eleccions. El resum és molt clar: el risc és descompensat pels possibles guanys. I lògicament cal no oblidar els derivats nocius de no controlar l’administració”.

En opinió de Jordi Sànchez, “renunciar al control de la Generalitat és absurd i dificulta la tranquil·litat que requerim per refer l’estratègia  i encarar el nou escenari social i polític”, i aquí és quan l’expresident de l’ANC, interpel·la molt seriosament els actuals líders del moviment sobiranista: “No sé si serem capaços d’evitar les eleccions. El Suprem alimenta la visió dels qui volen eleccions. I costa que s’imposi una mirada a mig i llarg [termini] La gent circula amb llums curtes i només es valora el presentisme més estricte. Molts obliden que encara ens falta molt camí per a recórrer i que som corredors de fons”.