Nova ofensiva judicial contra els ajuntaments on la bandera espanyola no hi oneja. Aquest cop, ha tocat el torn a la Bisbal d'Empordà. El Jutjat Contenciós Número 3 de Girona ha condemnat el consistori a penjar la 'rojigualda' a la façana, on no hi té presència des de fa anys, i a "cessar en l'incompliment continuat de la legislació vigent".

L'origen del litigi es remunta al desembre del 2015. Aleshores, la Delegació de l'Estat a Catalunya va presentar un contenciós contra l'Ajuntament (on ERC, la CUP i ICV governen en coalició) per incomplir la Llei de banderes. En concret, perquè el consistori cometia una "infracció evident" de l'article 3 de la Llei 39/1981, "persistint en la seva actitud" de no penjar la 'rojigualda'.

L'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà va presentar al·legacions al recurs. Però ara, la sentència del contenciós, que signa la jutgessa Elsa García, rebutja tots els arguments del consistori i dona la raó a l'Estat. A l'hora de fonamentar la seva decisió, la jutgessa tira de sentències del Tribunal Suprem (TS) que fan referència a conflictes de banderes que hi ha hagut al País Basc (que es remunten, fins i tot, una dècada enrere).

"Signe d'unitat de la pàtria"

"La bandera d'Espanya simbolitza la nació, és signe de sobirania, independència, unitat i integritat de la pàtria, i representa els valors superiors expressats a la Constitució", diu la sentència del jutjat gironí, parafrasejant-ne una d'anterior del Suprem. I hi afegeix que la 'rojigualda' "haurà d'onejar a l'exterior i ocupar el lloc preferent a l'interior de tots els edificis de l'Administració central, institucional, autonòmica, provincial o insular i municipal de l'Estat".

El contenciós també subratlla que, en el cas de l'Ajuntament de la Bisbal d'Empordà, hi ha informes de la Guàrdia Civil "on s'acredita degudament" que la bandera espanyola no oneja a l'edifici. La sentència, en conclusió, estima el recurs de la Delegació de l'Estat "contra la inactivitat" de l'Ajuntament per no penjar la 'rojigualda', condemna el consistori a "col·locar la bandera d'Espanya a l'exterior de l'edifici" i l'insta a "cessar en l'incompliment continuat de la legislació vigent".

Per últim, el contenciós imposa al consistori bisbalenc les costes del recurs. La sentència, però, no és ferma i s'hi pot interposar recurs en un termini de quinze dies.

"Que imperi en sentit comú"

Per la seva banda, l'alcalde de la Bisbal, Lluís Sais, ja ha anunciat que l'Ajuntament recorrerà la sentència davant del TSJC. Sais confia que acabi "imperant el sentit comú" i recorda que fa "molts anys" que la bandera espanyola no oneja al balcó, i que això no ha suposat cap problemàtica al municipi. 

"Per tant, nosaltres entenem que hem d'intentar evitar la conflictivitat, i intuïm que penjar la bandera espanyola podria generar-ne entre la ciutadania", ha subratllat Sais. "Si fins ara no hi ha hagut cap incidència, entenem que no té cap sentit que onegi", hi ha afegit. L'alcalde ha dit que la sentència del contenciós no els ha sorprès, perquè va en la línia d'altres d'anteriors, però si que ha criticat que "si l'única feina que té la Delegació del Govern espanyol és la d'anar vigilant quins ajuntaments tenen o no la bandera, pobra feina".

A la demarcació, Santa Coloma de Farners i Campelles (Ripollès) ja s'han vist obligats a penjar la bandera espanyola al balcó consistorial. Això sí, en tots dos casos, els alcaldes han penjat cartells al costat on deixen clar que s'hi oposen i que ho fan obligats pels jutjats.