Després de quatre mesos de negociacions, el PP i Vox van arribar a un acord aquest dijous per investir Maria Guardiola com a presidenta d’Extremadura. La líder popular presidirà un govern que tindrà una vicepresidència pel candidat ultra Óscar Fernández, i dues conselleries sota el control de la formació ultra, la Conselleria de Desregulació, Serveis Socials i Família i la d’Agricultura, Ramaderia i Medi Natural. Però un dels punts inclosos en el pacte d’investidura, reflectit en un document de 53 pàgines i 59 mesures, ja està creant polèmica, fins i tot entre les files del mateix PP. La “prioritat nacional” és un principi impulsat per Vox per donar preferència als espanyols sobre els estrangers en l’accés a serveis públics essencials, com habitatge protegit, lloguer social, ajudes públiques i sanitat. I la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’ha manifestat en contra d’aquest principi que donaria preferència a espanyols sobre els immigrants, defensant el compliment estricte de la legalitat vigent. “Jo crec en la llei i en l’ordre i, per tant, penso que no es pot deixar ningú al marge de manera il·legal de drets que li corresponen. Així doncs, si s’ha de complir la llei, considero que molts d’aquests requisits no són legals”, ha assegurat Ayuso en ser preguntada sobre aquesta qüestió a Brussel·les, on ha viatjat per defensar els interessos econòmics i agraris de la Comunitat de Madrid.

La presidenta madrilenya ha afegit que “el temps ho posarà tot al seu lloc”, però ha reblat: “No es pot excloure ningú d’un sistema al qual ha contribuït”, i ha posat com a exemple "la petició de deixar fora determinades persones del sistema sanitari a Madrid”. Ayuso ha felicitat Maria Guardiola per la seva investidura, “per haver guanyat les eleccions, per tants mesos d’espera, de tanta feina” i ha assegurat que després “de tant parlar”, ha arribat el moment “de posar-se mans a l’obra. I a partir d’aquí, les qüestions de l’acord se m’escapen perquè no tinc competències en això”, ha assegurat. Ayuso ha rebutjat anteriorment propostes de Vox per prioritzar els espanyols en l’accés a ajudes públiques a Madrid, alineant-se amb una defensa de la legalitat i de l’ordre públic sense discriminacions il·legals. L'octubre passat, el PP va rebutjar una iniciativa presentada pel grup parlamentari Vox a l'Assemblea de Madrid per aplicar el principi de prioritat nacional en el repartiment de recursos públics i excloure de manera explícita als immigrants il·legals.

Les contradiccions d’Ayuso amb la llei

Isabel Díaz Ayuso es presenta sovint com una defensora estricta de la legalitat, però ha impulsat o donat suport a mesures qüestionades judicialment, fet que ha generat controvèrsia sobre el seu grau d’adhesió a la norma. El Tribunal Constitucional va anul·lar la modificació legal impulsada el 2023 que limitava la capacitat de les associacions LGTBI per actuar als tribunals com a acusació popular, en considerar que envaïa competències estatals. També ha rebutjat iniciatives com la seva oposició a la llei d’eutanàsia o recursos contra impostos estatals, com el de les grans fortunes. En canvi, altres vegades s’ha negat a complir la llei, com en el cas del registre obligatori de metges objectors de consciència de l’avortament, per considerar-ho una “llista negra” que estigmatitzaria els professionals sanitaris. La llei orgànica de l’avortament del 2022 obliga les comunitats autònomes a crear aquest registre per garantir l’accés efectiu al procediment. La Comunitat de Madrid, sota el govern d’Ayuso, s’hi va resistir durant anys, presentant recursos judicials i al·legant que vulnera la llibertat ideològica dels metges, malgrat els requeriments del govern central i les sentències del TSJM que la van obligar a posar-lo en marxa l’abril del 2026.

És legal la “prioritat nacional”?

La “prioritat nacional” pactada a Extremadura genera seriosos dubtes sobre la seva plena legalitat i la seva aplicació pràctica, malgrat els intents d’adaptar-la al marc normatiu vigent. L’acord entre PP i Vox preveu reformar la normativa autonòmica en matèria d’estrangeria per donar prioritat als espanyols amb “arrelament real” —fixat en 10 anys per accedir a habitatge protegit i en 5 per al lloguer social—. Tanmateix, la mesura topa amb la Constitució espanyola, especialment amb el principi d’igualtat (article 14) i amb les competències estatals en estrangeria (article 149.2), així com amb el dret de la Unió Europea, que prohibeix discriminacions per nacionalitat en serveis públics essencials com la sanitat o les prestacions socials. La mesura podria aplicar-se de manera parcial en àmbits de competència autonòmica limitada —com l’habitatge social o les subvencions regionals— si es formula en termes d’“arrelament verificable” i sense excloure directament els estrangers, tal com planteja l’acord. Tot i això, precedents judicials del Tribunal Suprem i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea han anul·lat iniciatives semblants per considerar-les discriminatòries, i Ayuso ja n’ha qüestionat la legalitat.

Des de Vox, el seu secretari general, Ignacio Garriga, ha celebrat l’acord amb els populars i ha agraït a la presidenta en funcions, Maria Guardiola, que “per primera vegada en la història política d’Espanya posa la prioritat nacional com a requisit imprescindible en les ajudes socials i l’accés a l’habitatge”. Garriga ha subratllat que “és una fita molt important que Vox vol fer valdre i que serà un eix estratègic, no només en aquest govern, sinó també en els futurs", ha declarat als periodistes davant la seu de Vox a Barcelona. A més, ha insistit que el partit aspira a anar més enllà i que ho farà valer en altres territoris, com l’Aragó, on va obtenir un suport electoral superior al d’Extremadura.