La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, pren la iniciativa i demana al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que dissolgui les Corts i convoqui eleccions després de la condemna al seu exministre i ex mà dreta al PSOE José Luis Ábalos. "No n'hi ha prou?", planteja la dirigent del PP en una publicació a les seves xarxes socials després de conèixer-se la condemna de vint-i-quatre anys de presó per a Ábalos i de dinou a la seva mà dreta, Koldo García, pel cas Mascaretes.
"Si ets l'1, secretari general del PSOE i condemnen el teu 2, secretari d'organització; si ets el president del Govern i condemnen el ministre que més pressupost manejava… I si la condemna és a 24 anys de presó només pel primer judici...", ha plantejat Ayuso en un tuit.
Es tracta de la primera dirigent del PP a pronunciar-se, fins i tot abans que el president del partit, Alberto Núñez Feijóo. També ho ha fet la portaveu adjunta dels populars al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, qui ha destacat en una publicació que es tracta de la "primera sentència ferma per corrupció al Govern de Sánchez".
Si eres el 1, secretario general del PSOE y condenan a tu 2, secretario de organización; si eres el presidente del Gobierno y condenan al ministro que más presupuesto manejaba…
— Isabel Díaz Ayuso (@IdiazAyuso) June 22, 2026
Y si la condena es a 24 años de cárcel solo por el primer juicio…
¿No es suficiente para que…
Pedro Sánchez va arribar al poder el 2018 amb una moció de censura a Mariano Rajoy justificada per la sentència del cas Gürtel, si bé en aquest cas l'Audiència Nacional va concloure que el PP havia mantingut una comptabilitat il·legal paral·lela durant dècades, finançada amb la manipulació de contractació pública en l'àmbit autonòmic i local. Aquests dies, el PP de Feijóo ha plantejat l'opció d'una moció de censura i ha apel·lat als socis de l'Executiu de Sánchez, en concret al PNB —que van donar suport el 2018 a Sánchez contra Rajoy— i a Junts, que han elevat la pressió recentment davant el setge judicial a l'òrbita socialista.
Ábalos, 24 anys de presó
El Tribunal Suprem ha condemnat a 24 anys i tres mesos de presó l'exministre de Transports i exdirigent socialista José Luis Ábalos; a 19 anys i vuit mesos el seu exassessor Koldo García i a 4 anys i mig el comissionista Víctor de Aldama per mossegades en contractes de mascaretes en plena pandèmia. Poc més d'un mes i mig després que acabés el judici, l'alt tribunal espanyol ha dictat sentència en ferm i per unanimitat. Se'ls acusa dels delictes d'organització criminal, suborn, malversació i tràfic d'influències.
El més beneficiat ha estat el comissionista Víctor de Aldama, que va confessar el pagament de mossegades i que no entrarà a la presó després que el Suprem hagi suspès la pena imposada de 4 anys i mig de presó a condició que no cometi un altre delicte, que presenti un informe semestral d'activitats i faci un any de treballs en benefici de la comunitat.
La Sala considera provats els delictes en l'adjudicació de 13 milions de mascaretes per part de Ports de l'Estat i Adif —ens dependents del Ministeri de Transports que Ábalos va dirigir entre 2018 i 2021, fins que va ser destituït per Pedro Sánchez de manera sobtada— a l'empresa Soluciones de Gestión, vinculada a Aldama, qui es va lucrar amb comissions que al seu torn va lliurar als altres dos acusats.
El PSOE critica que Aldama se salvi de la presó: "Surt a compte ser corruptor"
Des de l'òrbita socialista, la seva portaveu, la catalana Montse Mínguez, ha defensat que qui cometi delictes, "pagui" davant la Justícia. Amb tot, ha assenyalat en una publicació a X que Aldama "evita la presó perquè així ho va demanar el PP", que exercia d'acusació popular en la causa. La portaveu del PSOE ha qüestionat arran d'això si a Espanya "surt a compte ser corruptor" i ha afirmat que "costa entendre" la decisió judicial sobre el comissionista.