El desafiament demogràfic i la crítica situació dels fons públics amenacen la viabilitat del sistema de pensions. És per això que les pensions són uns dels debats actualment es troba sobre la taula a Europa i un dels que guanyarà importància a mesura que creixi la població jubilada. De fet, França ja ha anunciat que reformarà el seu sistema de pensions per augmentar l'edat de jubilació de 62 a 64 anys. I és que una de les principals diferències entre els sistemes de pensions a Europa és precisament l'edat de jubilació. També ho és la contribució de les finances públiques al pagament de les pensions.
A Espanya, les negociacions entre el govern espanyol i els agents socials per modificar el sistema de pensions i garantir-ne la sostenibilitat són complicades. De moment, s'ha plantejat ampliar dels 25 als 30 anys els anys de cotització que es tindran en compte per calcular la pensió, podent-ne triar els 28 millors. També s'ha contemplat la possibilitat d'apujar el límit de les bases màximes de cotitzacions i ampliar més anys el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI). Aquestes mesures, segons Brussel·les, ja van tard, perquè s'haurien d'haver pres ja el 31 de desembre passat.
Els sistemes de pensions dels països de la UE
Els sistemes de pensions als països de la Unió Europea (UE) es fonamenten, principalment, en dos pilars. El primer és el públic, és a dir, les contribucions dels treballadors. I el segon és el fons per a la jubilació que aquests van omplint al llarg de la seva vida laboral. Segons explica l'expert en pensions i professor de la Copenhagen Business School Svend E. Hougaard Jensen, la diferència entre els països europeus és el pes que té cadascun d'aquests dos pilars en el sistema.
En els països del nord de la UE, com per exemple Dinamarca, Finlàndia o els Països Baixos, el segon pilar és molt important. En canvi, en països com Itàlia, França o Alemanya és gairebé residual. Es tracta d'un fons promogut en el marc de l'empresa orientat a estalviar per a la jubilació. Les contribucions les pot fer íntegrament el treballador o també pot ser que l'empresa també hi aporti. A pesar del rebuig social que pot generar la reforma del sistema de pensions, Jensen creu que és "absolutament necessària" per garantir la "sostenibilitat" de les finances públiques.
Per tal de no reduir el poder adquisitiu dels jubilats, l'acadèmic aposta per incrementar l'edat de sortida del mercat laboral tant com ho fa l'esperança de vida. "És un missatge clau que hem de transmetre. Ja sigui a Itàlia, Espanya, Alemanya o on sigui", remarca. Ara bé, Hougaard Jensen considera que cal establir diferents edats de jubilació segons la categoria del treballador. "És una qüestió molt controvertida", reconeix, però defensa que els treballadors amb feines més físiques es puguin jubilar abans. "Tenir una edat de jubilació uniforme pot fer que sigui molt aviat per uns i molt tard per d'altres", assenyala. Aquesta mesura, a més, considera que pot fer més "acceptable públicament" l'increment de l'edat de jubilació.
D'altra banda, el professor conclou que és necessari que els països que basen el seu sistema de pensions en la part pública incentivin el segon pilar, el dels fons en què els treballadors estalvien al llarg de la seva vida laboral. Això permetrà, a parer seu, alleugerar la pressió sobre les finances públiques.
El sistema de pensions espanyol
El sistema espanyol està basat en el principi de repartiment i tots els treballadors contribueixen a una "caixa única" a través de la cotització. L'edat de jubilació legal estava fixada en 65 anys, però està augmentant progressivament i es preveu que arribi fins als 67 anys el 2027. Enguany també s'incrementarà fins als 38 anys i sis mesos el mínim d'anys cotitzats per poder-se jubilar. Actualment, calen 37 anys i nou mesos de cotització mínima, però aquesta xifra és transitòria.