Segona acció de transparència obligada. La sala penal de l’Audiència Nacional, per segona vegada, ha donat la raó al diputat de la CUP Xavier Pellicer i ha ordenat al magistrat Manuel García Castellón, que li faciliti les diligències prèvies 99/2018 “sempre quehi hagi estat objecte d’investigació”, tal com ja va ordenar que se li donés accés a les diligències prèvies 104/2017, segons ha informat l’organització de l’Esquerra independentista Alerta Solidària aquest divendres. Les investigacions del 2017 es van iniciar de forma secreta amb el genèric d’ “Apologia del terrorisme”, a partir d’una denúncia d’un treballador de Renfe, causa que va derivar en diferents peces, a la caça d’independentistes catalans, com els CDR detinguts el 29 de setembre de 2019.

En les diligències 99/2018, es va investigar l’entorn de l’exdiputada Anna Gabriel, mesos després que s'exiliés a Suïssa, com és el cas de Pellicer, quan era portaveu nacional d’Alerta Solidària. D’aquestes dues diligències ha transcendit que van ser investigats juntament amb Pellicer almenys 37 independentistes:  des de bombers, mossos, i persones properes als presidents Quim Torra i Carles Puigdemont. Una de les causes que continua secreta és de la platoforma Tsunami Democràtic, de la qual el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional ha de resoldre la setmana vinent si, finalment, aixeca el secret, com se li reclama.

Programari al mòbil

El jutge li denegava l’accés a la investigació a Pellicer en afirmar que no hi ha cap càrrec contra ell. Alerta Solidària ha qualificat d’”obstruccionista” la reiterada negativa del magistrat García Castellón de no voler facilitar informació al diputat cupaire, tal com exigeix la llei, quan una persona ha estat investigada penalment. En concret, la sala penal de l’Audiència Nacional detalla que les diligències 104/ 2017 ja van ser sobresegudes, tot i que aquestes van ramificar en distintes peces, com la 99/18, on es constata que a Pellicer se li va instal·lar un programi al seu mòbil, com també a 37 independentistes més.

Caça d'independentistes

Garcia Castellón ja va tenir aquest comportament poc transparent amb els 12 ciutadans de diferents CDR, processats per terrorisme i pendents de judici. En concret, els seus advocats, d’Alerta Solidària, van aconseguir que declaressin els agents de la Guàrdia Civil que van iniciar la seva investigació per orde judicial i tampoc van aclarir res en acollir-se a què la causa estava secreta. “El dret d’accés de l’investigat a les diligències que l’afecten està reconegut en la llei d’enjudiciament criminal espanyola, i també per la normativa de referència europea de drets humans, en relació amb el dret a un procés just”,   insisteixen des de l’equip d’advocats de l’esquerra independentistes, tal com recull la resolució judicial.

Foto Xavier Pellicer
Xavier Pellicer,  en un acte de la CUP  i Alerta Solidària. / Foto: A.S.

El magistrat més “trilero” de l’Audiència Nacional

“El magistrat García Castellón coneix bé aquesta normativa, encara que només sigui perquè l’han hagut de corregir fins a 15 vegades, durant el darrer any i mig, per la mateixa actitud obstruccionista, en la causa contra els CDRs”, afirma en el comunicat Alerta Solidària. En el cas de Xavier Pellicer, l’Audiència Nacional va fer rectificar al jutge el febrer passat, i ara per segona vegada.  Tot i el triomf, Alerta precisa: “La mateixa interlocutòria que ens reconeix el dret d’accés el limita a allò que el jutge instructor, el magistrat García Castellón, consideri que és oportú. És a dir, tindrem accés a allò que afecti el Xavier Pellicer, potser d'aquí a uns mesos, i sempre sota el criteri del magistrat més trilero de l’Audiència Nacional.”

Radicalització sense proves

De les investigacions prospectives permeses pel jutge García Castellón i que s’han pogut conèixer, està la de monitorar el 2018 Pellicer, llavors portaveu d’Alerta Solidària; Joan Terán, militant d’Endavant; i Josep Freixas, coordinador d’Endavant al Barcelonès. La Guàrdia Civil justificava la intervenció dels seus mòbils “per la radicalització” del moviment independentista, però, cinc anys després, no han estat acusats de cap acció delictiva ni citats com a investigats.