L'Audiència Nacional fa el primer pas per investigar l'entrada massiva i irregular de migrants dijous passat a Ceuta. La jutgessa María Tardón ha sol·licitat a la Policia Nacional un informe per comprovar "si ens trobem davant una acció concertada o dirigida" per algun "grup criminal". La magistrada fa aquesta petició a la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres abans de dirimir si té competència per investigar la qüestió, després d'una denúncia presentada pel partit Iustitia Europa.
En la seva resolució, la magistrada afirma que "els fets que resulten de les anteriors actuacions presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal". Ara bé, abans de decidir si aquests fets han de ser investigats a l'Audiència Nacional, la jutgessa sol·licita un informe per saber "si ens trobem davant una acció concertada o dirigida per alguna organització o grup criminal i de quants elements d'identificació dels qui haguessin pogut participar en tals accions, de tenir alguna constància sobre això".
De moment, Tardón ha emès una interlocutòria en el qual incoa diligències prèvies després de rebre la denúncia del partit. Iustitia Europa demana investigar "delictes contra la seguretat de l'Estat, delictes contra la Nació, afavoriment de la immigració il·legal i tràfic de persones, organització criminal i omissió del deure de perseguir delictes". "Amb l'obertura d'aquestes diligències, Iustitia Europa considera que la Justícia reconeix la necessitat d'investigar uns fets d'extraordinària gravetat que afecten la integritat de les fronteres espanyoles i a l'interès general, iniciant-se així un procediment destinat a aclarir la possible existència de responsabilitats penals", indica el partit en un comunicat.
Iustitia Europa és un partit de recent creació liderat per l'advocat Luis María Pardo amb la premissa de lluitar "contra la corrupció i el règim del 78". La formació s'ha presentat com a acusació popular en les causes judicials contra l'exministre José Luis Ábalos i la seva mà dreta, Koldo Garcia; l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, Begoña Gómez, David Sánchez —la dona i germà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez—, i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.
Almenys unes 50.000 persones van irrompre manera irregular el passat dijous per la frontera amb el Marroc a Ceuta, una de les entrades de migrants més massives que es recorden. Segons les autoritats espanyoles, tot sorgeix d'una bola que es va estendre a les xarxes socials i que va fer que milers de joves marroquins anessin a travessar la frontera pensant que hi hauria portes obertes i serien acollits. Una setantena dels quals van morir, aixafats en intentar travessar la tanca o ofegats tractant de nedar cap a Espanya. Al cap de vint-i-quatre hores, la gran majoria dels qui van arribar a Ceuta ja havien estat retornats.
El govern espanyol evitar responsabilitzar-ne el Marroc
Aquests dies s'ha especulat sobre els fets com una acció intencional del Marroc per exercir pressió sobre Espanya pel seu acostament a Algèria i en les seves pretensions sobre les ciutats autònomes espanyoles en el nord d'Àfrica —en un context internacional en què l'actual govern espanyol es troba enemistat amb els executius dels Estats Units i Israel, països amb els quals el Marroc té bones relacions. Tanmateix, fonts del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) han assenyalat a El País aquest dilluns que creuen que l'entrada massiva no va ser planejada per les autoritats marroquines. Els serveis d'intel·ligència espanyols no veuen un pla organitzat per Rabat, sinó més aviat un acte d'oportunisme per interès per part de les autoritats marroquines davant un fenomen que ja s'estava produint. Segons el CNI, les autoritats marroquines van deixar fer i van relaxar la vigilància fronterera.
Si bé Pedro Sánchez va denunciar els fets com un "atac i violació de la integritat territorial d'Espanya" i va mobilitzar l'Exèrcit a reforçar la frontera, des del govern espanyol han evitat aquests dies culpar el Marroc de l'incident. Aquest dilluns, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha afirmat que Rabat han col·laborat en el retorn dels migrants "des del primer moment" i amb "rapidesa". “La voluntat del Marroc és que fins al darrer (migrant) torni al Marroc", ha defensat Albares, tot subratllant que és "inèdit" fer una devolució en 48 hores de "milers i milers de persones" amb la "total col·laboració" del país veí.