La Secció Segona de la Sala penal de l'Audiència Nacional té previst celebrar dilluns vinent una vista per deliberar sobre els recursos presentats pel vicepresident Oriol Junqueras i els altres consellers a presó des del passat 2 de novembre per la seva implicació en el procés, que va culminar amb la declaració unilateral d'independència en el Parlament el passat 27 d'octubre. 

Ara bé. Tot apunta que els advocats desistiran dels recursos presentats per agilitzar els tràmits per traspassar totes les causes al Suprem.

Segons informen fonts jurídiques, els cinc magistrats que integren aquesta secció decidiran sobre els recursos presentats pels vuit membres del Govern els dies posteriors al seu ingrés a la presó decretat per la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació.

En els seus recursos, els investigats van demanar a l'Audiència Nacional que valorés per a la seva posada en llibertat que "són candidats potencials a les eleccions i que si estiguessin privats de llibertat tindrien una participació molt activa en la campanya electoral" dels comicis catalans del 21 de desembre.

Peça separada

La mateixa Secció estudiarà aquest divendres els recursos presentats contra l'acte de la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 pel qual admetia a tràmit la querella de la Fiscalia General de l'Estat contra els membres del Govern.

En aquest acte, amb data de 31 d'octubre, la jutge es declarava competent per instruir el cas i decidia incorporar aquesta investigació, com a peça separada, a la causa per sedició que ella mateixa dirigia contra l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament.

Aquests últims romanen a la presó provisional pels fets que s'investiguen, relatius als incidents que van tenir lloc els dies 20 i 21 de setembre durant els registres a membres del Govern per la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Al Suprem

Igual que el Ministeri Públic, la magistrada va assegurar en el seu acte que els querellats intentaven "donar una aparença de legalitat a les etapes del procés de desconnexió", emparant-se especialment en l'actuació dels moviments populars, ja que l'objectiu era crear en la ciutadania "un sentiment de rebuig cap a les institucions espanyoles que justifiqués la desobediència de la societat".

L'Audiència Nacional ha de pronunciar-se sobre els recursos interposats pels acusats malgrat que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena acumularà totes les causes judicials relacionades amb el procés independentista a excepció de la que se segueix contra Trapero, que continuarà instruint la magistrada Lamela.

Per aquest motiu els consellers que romanen a la presó estan centrant la seva estratègia a sol·licitar a l'alt tribunal la seva excarceració i així ho estan reflectint en sengles escrits que estan presentat aquest mateix dimarts davant el magistrat Llarena.