L’angoixa continua per als cinc síndics electorals de l’1-O, vuit anys després del Referèndum. L’Audiència de Barcelona ha esquivat aplicar-los la llei d’amnistia, malgrat que se'ls hauria d’haver concedit ara fa un any, com a la majoria d'investigats pel procés. En una nova resolució, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dijous, la secció 8a de l’Audiència de Barcelona dona parcialment la raó als juristes, que la causa s’hauria de motivar si s’eleva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè Tània Verge és actual diputada al Parlament per ERC, i per tant aforada a l'alt tribunal català. Per contra, també dona la raó a l’anterior jutge del Penal 11 de Barcelona, que no els pot aplicar la norma de l’oblit penal si ha perdut la seva competència per l'aforament. Per als defensors dels juristes és tot un sense sentit perquè, a parer seu, la llei deixa clar que tant el jutge instructor, com el tribunal superior, poden ordenar l’aplicació de l’amnistia en ser acusats de fets que encaixen en la llei.
Els síndics electorals van ser absolts l’abril del 2021 per una anterior magistrada al Penal 11. L’Audiència de Barcelona, un any després, va fer repetir el judici, com demanava la Fiscalia, que els demanava dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions públiques.
Quin tribunal és competent?
La repetició del judici està encallada des del 2022 pels aforaments: Verge, va ser nomenada consellera de Feminismes, i el seu aforament és davant del TSJC, que manté ser diputada per ERC. I, Josep Pagès, va obtenir l’acta de diputat al Congrés per Junts -que el juliol de 2024 va tornar a obtenir- i, per tant, el seu aforament és davant del Tribunal Suprem. Els altres síndics són: el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas, que va presidir la sindicatura; l’advocat i professor de Dret Administratiu a la UB, Marc Marsal, i l'advocada Marta Alsina. La Fiscalia defensava que la causa no es dividís i que anés al Suprem, inicialment. En aquest temps, el govern espanyol, amb l'impuls de Junts i ERC, va aprovar a la llei d'amnistia, aquest juny va fer un any. Els síndics, però, no han estat amnistiats. L'anterior magistrat del Penal 11 es va capficar en resoldre recursos anteriors. I ara l'Audiència de Barcelona també esquiva responsabilitats.
Els seus advocats, Ramon Setó, en nom de Verge i Marsal; Benet Salellas, en nom d’Alsina, i Gonzalo Boye i Isabel Elbal, en nom de Matas i Pagès, han presentat diversos recursos per exigir que se’ls apliqui la llei d’amnistia. L’esperança dels defensors és que la nova titular del Penal 11 de Barcelona, la magistrada Maria del Carmen Murio González, els apliqui l’amnistia sense resoldre la competència.
Un ofici sobre l'amnistia
En la resolució, els cinc magistrats del tribunal, presidit per la magistrada Mercedes Armas (que va ordenar aturar la votació de l'1-O de 2017, tot i que sense alterar la convivència, fet no complert per la policia espanyola), raonen: "Hem de destacar que la competència objectiva és una matèria d'ordre públic i els actes processals realitzats per o davant tribunal amb falta de competència objectiva, són nuls de ple dret, segons disposa l'article 238.1 LOPJ i l'article 766 de la LECRIM disposa per al procediment abreujat, que tret que la Llei disposi una altra cosa, els recursos de reforma i apel·lació no suspendran el curs del procediment, per la qual cosa la impugnació de la declaració de pèrdua de competència, efectuada pel Jutjat penal abans de sol·licitar les parts l'extinció de la responsabilitat criminal per l'amnistia, només va produir l'efecte devolutiu propi dels recursos i no el suspensiu. Per això, apreciada pel Jutjat penal la pèrdua sobrevinguda de la competència objectiva, no pot entrar a resoldre les peticions de sobreseïment formulades amb posterioritat per les parts."
Això significa que la nova magistrada del Penal 11 de Barcelona haurà de fer una exposició raonada per derivar la causa al TSJC o al Suprem, sense valorar si els síndics poden ser amnistiats. La resolució de la secció 8a de l'Audiència de Barcelona sobre els síndics està datada el 15 de setembre passat, i comunicada aquest dijous a les parts. Això no obstant, el 18 de juliol passat, el tribunal va enviar un ofici al Penal 11 per si havia resolt res sobre la llei d'amnistia, segons han informat fonts coneixedores del cas a ElNacional.cat, i en part contradient el seu raonament. Aquesta consulta, que no tenen les defenses, podria ser un camí a l'amnistia.