La bateria d'informes anònims que esquitxaven proves falses per desacreditar els polítics independentistes es van iniciar el 12 de setembre de 2012 per part de veterans comissaris de la policia espanyola sota les ordres del govern espanyol, liderat pel PP. Les acusacions sobre corrupció, anaven dirigides tant a polítics independentistes com a editors de diaris, a jutges i a fiscals de Catalunya. Amb aquesta es posa en marxa la primera de les sis operacions fins ara conegudes, que van dissenyar aquests policies contra dirigents independentistes entre 2012 i 2018, mentre el PP liderava al govern espanyol, segons informa El País. L'excomissari José Manuel Villarejo es va encarregar de registrar totes aquestes accions il·legals. Ara, l'anomenada Operació Catalunya serà investigada per l'Audiència Nacional, en el Tribunal Suprem, la Fiscalia Anticorrupció i el Congrés.
Les maniobres il·legals per tal de desprestigiar als polítics independentistes va començar l'endemà de la multitudinària Diada de l'11 de setembre del 2012. A partir d'aquesta data, i fins a la celebració del referèndum l'1 d'octubre de 2017, el govern de Mariano Rajoy va executar fins a mitja dotzena d'operacions secretes contra líders independentistes. L'estratègia de Rajoy era secundar-se en els tribunals per tractar de frenar el corrent independentista. El referèndum de l'any 2014, es va celebrar sense oposició per part del govern espanyol, segons el que s'ha sentit en un dels milers d'àudios filtrats per Villarejo, l'excomissari considerava que calia una acció policial més dura contra "els fills de puta dels catalans".
2012: primer informe
Artur Mas va convocar unes eleccions anticipades per promoure el desafiament independentista. El 12 de novembre de 2012, només uns dies abans d'aquestes eleccions, l'excomissari Villarejo es va trobar amb l'empresari Javier de la Rosa, per tractar d'obtenir informació per dissenyar una causa contra els dirigents independentistes. "Hi ha un gran interès en el partit", li diu Villarejo. "Perquè aquesta gent ha trencat les regles del joc unilateralment, gratuïtament, i malgrat tenir uns acords que estan per a complir-se, no per a trencar-se. Tothom està molt enfadat (…) i s'està disposat a radicalitzar postures en funció de la radicalització de postures de l'altre costat". Només tres dies després d'aquesta reunió, Villarejo es troba amb el cap del gabinet del ministre de l'interior, Francisco Martínez, per explicar-li els plans contra l'independentisme. Martínez aprova aquesta mesura i entre els dos preparen una trampa contra el clan Pujol a Suïssa, després que El Mundo publiqués un informe policial on s'acusa Pujol d'ocultar una fortuna al banc Lombard Odier. Tres dies després d'aquella conversa, El Mundo va publicar un informe sota el títol "Els Pujol tenen 137 milions a Ginebra, segons la policia", que finalment va resultar falsa tota la informació.
La segona operació de desprestigi es va produir per les mateixes dates. En aquest cas, es va utilitzar a El País, on van arribar cinc informes policials anònims amb denúncies falses. Villarejo i la policia patriòtica van posar en circulació cinc informes anònims sense segell ni signatura titulats "sumari palau", que els dataven entre el 12 de setembre i el 31 d'octubre de 2012. En aquest cas, El País va analitzar les dades i va publicar els documents destacant la falsedat dels informes i denunciant així una operació policial il·legal.
Els expresidents Mas i Pujol van ser l'objectiu de la tercera operació il·legal. En aquesta ocasió eren denúncies prefabricades. Després de la polèmica que va generar l'informe policial sobre líders independentistes que mai va ser assumit per cap departament d'Interior, Villarejo va amenaçar els seus superiors amb explicar qui estava darrere d'aquelles maniobres si no li permetien portar als jutjats dues denúncies prefabricades contra el clan Pujol i l'expresident Mas. En una altra de les gravacions de Villarejo se sent com avisava que havia deixat proves per si el detenien, caigués tothom amb ell.
Atac contra jutges
La policia patriòtica va fer un pas més enllà, i va filtrar les fotografies del DNI de 22 jutges favorables a la consulta a Catalunya i els hi va facilitar a La Razón. Es va obrir una causa judicial per aquesta acció i va espantar la cúpula policial, que en una de les seves reunions va tractar el tema. Finalment, el cas va quedar arxivat dos anys més tard sense que el jutge trobés l'autor de la filtració.
En la que es determina com la cinquena operació secreta, els Pujol tornen a ocupar el focus. Villarejo i Eugenio Pino, director adjunt operatiu de la Policia, van decidir l'estratègia que seguirien per destapar la fortuna oculta de Jordi Pujol i els comptes d'altres 4.000 catalans. Valent-se de maniobres d'extorsió policial al banc d'Andorra, el BPA va lliurar un document que confirmava el frau fiscal dels Pujol. El govern del PP va filtrar aquestes dades a El Mundo, finalment, tant el BPA com la seva filial espanyola, Banc Madrid, van ser intervinguts. Anys més tard els inspectors del Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals del Banc d'Espanya van negar que el BPA tingués una estructura per a blanquejar capitals.
L'última de les operacions de desprestigi de les clavegueres de l'Estat va ser en contra de Xavier Trias. L'aleshores ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, va rebre al cap d'antifrau al seu despatx la tardor de 2014 per parlar sobre la presumpta corrupció dels dirigents independentistes. Fernández Díaz era coneixedor de què els seus policies tenien una informació d'un compte a Suïssa de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias. També va decidir filtrar la informació al diari El Mundo. En aquest cas també va resultar falsa aquesta informació.