El govern espanyol ha aprovat recentment una nova legislació per detectar, monitorizar, analitzar i denunciar les informacions falses. Això, es precisa a la resolució publicada en el BOE, es porta a cap per garantir que els ciutadans rebin una informació veraç.
Ara bé, des de l'oposició opinen que amb l'excusa de combatre les fake news es produeix un atac contra la democràcia, que obre la porta a controlar la informació alhora que atempta contra la pluralitat dels mitjans de comunicació. "(Pedro) Sánchez treu una ordre per vigilar els mitjans i perseguir el que el seu gabinet consideri desinformació", va remarcar recentment el líder popular, Pablo Casado, en el seu compte de Twitter.
Sánchez saca una orden para vigilar medios y perseguir lo que su gabinete considere desinformación.
— Pablo Casado Blanco (@pablocasado_) November 5, 2020
Atacaban a la prensa crítica, señalaban periodistas y ahora crean un orwelliano Ministerio de la Verdad
Pedimos explicaciones en las Cortes y si no rectifican recurriremos a Europa pic.twitter.com/9S2tPPXjmx
Informació veraç
L'article 20 de la Constitució remarca que els ciutadans tenen dret de rebre una informació veraç i, precisament, en aquest aspecte és al qual s'acull la nova normativa. "L'accés a informació veraç i diversa és un dels pilars que sustenten les societats democràtiques", es ressalta en l'ordre del BOE on es defensa que això ha de servir perquè els ciutadans puguin formar-se una opinió de diversos assumptes polítics i socials per participar tant en debats públics com en els processos democràtics.
"No obstant això, aquests processos de participació democràtica es veuen cada vegada més amenaçats per la difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica de desinformació, que persegueixen influir en la societat amb fins interessats i espuris", es destaca en la normativa, publicada el 5 de novembre.
A més, tal com s'explica en ella, aquesta pren com a punt de partida el pla d'Acció contra la Desinformació del 2018 de la Unió Europea, que té com a objectiu actuar contra les desinformacions que atempten contra els valors democràtics europeus i que provenen d'altres països. En aquest sentit, la llei contempla monotoritzar les fake news per analitzar el seu origen, així com oferir una resposta per mantenir la ciutadania informada.
Desinformacions: vulneració dels drets humans
La investigadora del Cidob i també periodista Carme Colomina exposa que les desinformacions atempten contra drets bàsics com el de la salut, la llibertat d'expressió o el de rebre una informació veraç per poder participar en processos electorals.
En aquest sentit, posa d'exemple que en el marc de la pandèmia de coronavirus s'han generat una infinitat de continguts enganyosos que poden perjudicar a la salut de les persones perquè va en contra de les recomanacions dels especialistes. Precisament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar el 25 d'abril que injectar-se desinfectant podia matar el coronavirus. El mateix dia de la declaració, un centenar de persones van ingressar a l'hospital perquè, seguint els consells de Trump, s'havien introduït aquest producte al cos.
"El que ha fet la desinformació és que tinguem una allau d'informació que ens dificulta discernir entre el que és veritat i el que és desinformació", precisa Colomina. A més, exposa que els generadors o compradors d'informacions falses tenen tres objectius: generar un benefici econòmic, marcar una agenda política i crear confusió perquè el ciutadà no cregui en res.
La periodista i investigadora del Cidob, Carme Colomina / Cedida
Així mateix, un altre dels problemes, tal com explica Colomina, és que, a través del rastre de dades que deixen les persones a les xarxes socials, s'envia "una propaganda personalitzada" als usuaris d'aquestes plataformes. Això, precisa, les fa "més vulnerables" a l'hora de detectar les informacions falses, tal com va passar durant el referèndum del Brèxit o en les eleccions dels Estats Units del 2016, que van portar a Trump a la presidència.
Per un altre costat, el periodista Marc Amorós, escriptor del llibre Fake News: La verdad de las noticias falsas (Plataforma Editorial) apunta que les desinformacions s'utilutzen com una "arma ideològica" per manipular a la societat, així com per lliurar batalles ideològiques i geopolítiques contra les democràcies occidentals.
Coordinació europea
Tant Colomina com Amorós relaten que la normativa aprovada pel govern espanyol s'emmarca dins d'un pla de la Unió Europea (UE) per combatre les desinformacions. En aquest context, la investigadora del Cidob indica que des de Brussel·les es persegueix que, quan un estat detecti una informació o narrativa de desinformació, la comparteixi per veure si afecta, també, a altres llocs d'Europa.
Ara bé, tot i això, Colomina alerta que aquesta verificació de les informacions s'ha de separar de l'agenda dels governs. A més, agrega que ja existeixen plataformes de verificació de dades, així com entitats de la societat civil o mitjans de comunicació que contrasten possibles desinformacions.
Estats, generadors de notícies falses
Per Amorós és "lloable" que el govern espanyol intenti combatre les desinformacions. "Prefereixo un govern que intenti lluitar contra la desinformació a tenir un govern que em desinformi", ressalta Amorós. En aquest context, relata que aquesta normativa vol combatre les desinformacions que procedeixen de fora del país per desestabilitzar les democràcies europees. De fet, Amorós cita un estudi de la Universitat d'Oxford, el qual mostra que el 2017 hi havia un total de 28 Estats generant informacions enganyoses, una dada que ara s'eleva a la setantena de governs.
Ara bé, també creu que el govern espanyol s'ha equivocat amb aquesta normativa perquè intenta combatre sol aquesta problemàtica. "La desinformació és un fenomen que no només afecta el periodisme o al govern, sinó que ens afecta a tots", destaca. Per això, defensa que s'hauria d'haver creat una taula multidisciplinar en la qual s'hagués convidat a la resta de partits polítics, institucions, agents implicats com el sector periodístic, així com entitats cíviques i socials.
El periodista Marc Amorós i escriptor del llibre 'Fake News: La verdad de las noticias falsas' (Plataforma Editorial) / Cedida
En aquest sentit, ha posat l'exemple d'Uruguai on l'abril del 2019 tots els partits polítics van arribar a un acord en el qual es van comprometre no emprar les fakes news i les desinformacions com una arma política durant la campanya electoral.
Un altre dels perills que pot incórrer la legislació, segons Amorós, és que sigui el govern espanyol el que dictamini el que és desinformació i el que no. "Una notícia falsa no és una informació que no diu el que tu no vols. Això és una lògica Trumpiana que és tramposa. Una notícia falsa és una mentida, encara que digui el que tu vols que digui", especifica el periodista.
Amb tot, davant les crítiques de l'oposició, Amorós és clar: "Defensar la bona informació i atacar la desinformació, mai pot ser un atac a la democràcia". A més, matisa, que "atacar la veritat mai hauria de ser considerat com a llibertat d’expressió".
Criminalització d'Internet
Per la seva part, l'activista Simona Levi, coordinadora del llibre #FakeYou (Raig Verd), exposa que la llei no aporta res de nou, sinó que posa de palès el que ja s'estava realitzant. Ara bé, des del seu punt de vista, serveix per construir una narrativa que criminalitza Internet per reduir drets adquirits com la llibertat d'expressió. "Les fake news són utilitzades com excusa per augmentar la narrativa que necessitem més control", assenyala Levi, però argumenta que la situació que es viu actualment no és nova.
En aquest sentit, la legislació posa l'accent que l'Executiu pot demanar la col·laboració d'aquelles organitzacions o persones que consideri oportunes per lluitar contra la desinformació com poden ser els mitjans de comunicació, les plataformes digitals, el món acadèmic, el sector tecnològic, les organitzacions no governamentals i la societat en general. "Això es va fer exactament igual amb l’aparició de la impremta: aliar-se amb els impressors per evitar la publicació d’informació contrària als diversos poders hegemònics", ressalta Levi.
L'activista Simona Levi, que també és coordinadora del llibre #FakeYou (Raig Verd) / cedida
A més, remarca que els principals inversors de notícies falses són els partits polítics i els governs, és a dir, són els que paguen perquè es creïn. Per això, explica que, si realment es vol combatre la desinformació, s'ha de perseguir a aquells que destinen diners en què es generi aquest tipus de contingut, en lloc de monitorar o analitzar el seu origen. "La nostra metodologia és Follow the Money" - emfatitza Levi, que relata que això implica que s'ha de seguir el rastre dels diners per detectar qui són els que destinen recursos a comprar noticies falses i qui cobra per fabricar-les.
Per això, defensa que "per lluitar contra les fake news s’ha de controlar els grans inversors de desinformacions que són, bàsicament, els partits polítics i les institucions, que pengen dels partits polítics. No han de ser ells qui controlin la circulació de la informació, sinó que hem de ser la ciutadania qui controla els poders. Això és la democràcia, no el revés". Així mateix, exigeix: "Deixeu en pau la llibertat d'expressió, de revisar continguts, de posar policia. Qui només fa negoci amb la desinformació ha de tancar el seu negoci i fer negoci amb informació verificada", defensa Levi.
Educar la ciutadania
Finalment, tant Colomina com Amorós argumenten que la base per contrarestar les desinformacions és educar a la ciutadania perquè aprengui a diferenciar aquells continguts que són verídics dels que no. "La propaganda cada cop és més sofisticada i costa discernir entre els continguts falsos i els que no", manifesta Colomina, que agrega que l'estratègia "més efectiva" és formar a la societat perquè sigui capaç de "tenir una lectura més crítica davant del que llegeix per veure si és versemblant o no".
Per la seva part, Amorós apunta que per combatre les desinformacions hi ha diversos factors. Primer de tot es requereix "d'un bon periodisme" i una independència informativa que "ajudin a controlar la difusió de mentides". A més, creu inevitable que les plataformes tecnològiques com les xarxes socials, que són les que faciliten "aquest nou entorn digital" per on corren les desinformacions, també s'han de sumar en la lluita contra aquests continguts enganyosos. També passa perquè els governs impulsin plans en contra de la desinformació, "però no poden ser ingerents amb les línies editorials" dels mitjans de comunicació.
"Després, un altre que ha de ser a llarg termini, és l’educació. S’ha d’educar a la gent sobre que s’informa en un nou entorn i sistema informatiu on la mentida circula amb llibertat, impunitat, en el mateix aparador que la veritat", conclou Amorós.