L'entrevista d'Artur Mas amb El Nacional es va fer quan encara es desconeixia el desenllaç final del debat d'investidura al Congrés dels diputats. Malgrat això, Mas es mostra convençut que Pedro Sánchez no aportarà la resposta al pols independentista, però defensa que el millor escenari per a Catalunya és "un PSOE més dèbil amb Podemos al govern que el condicioni". Pel que fa la política catalana, defensa buscar acords amb el PSC i adverteix que "la convivència i la cohesió requereixen que també des de la política es pugui pactar entre blocs". En aquest sentit i davant la polèmica provocada pel suport de JxCat al PSC a la Diputació de Barcelona, adverteix que "si ERC pot pactar amb el PSC, JxCat també". "No pot ser que hi hagi una Esquerra lliure de pecat per pactar amb el PSC i un JxCat pecaminós per fer exactament el mateix", avisa.
Va defensar una abstenció a la investidura de Pedro Sánchez, però el candidat del PSOE el primer dia del debat ja va demostrar que no tenia cap interès en el vot de JxCat...
La vaig defensar sempre i quan hi hagués un acord entre PSOE i Podemos. En el cas que sigui així la segueixo defensant. Els nostres interessos passen perquè hi hagi a Madrid un govern condicionat. Un govern entre el PSOE i Podemos és condicionat a l’agenda catalana. Un govern del PSOE sol és un govern no condicionat, molt més a prop del 155, de la no solució. I un govern dels tres de la dreta i la ultradreta encara pitjor, és incendiari respecte a Catalunya. Per tant, la meva aposta és simplement per protegir els nostres interessos com a país i projecte sobiranista. I els nostres interessos passen perquè a Madrid hi hagi un govern que cada dia hagi de tenir debats i equilibris interns i que no pugui fer qualsevol cosa en relació a Catalunya i les seves institucions.
No espero grans moviments a favor de la solució per part de Sánchez. Sé que no vindran, no vull ser un il·lús
De moment, però, Sánchez ni tan sols va parlar de Catalunya en la seva intervenció al debat.
Sí, però atenció, una cosa són els moviments a favor i una altra els moviments en contra. No espero grans moviments a favor de la solució per part de Sánchez. Sé que no vindran, no vull ser un il·lús.
Doncs què n’espera?
El que espero és que no hi hagi agressions més importants en el futur. I sé que el fet que Podemos formi part del govern és una certa garantia que el PSOE haurà d’anar amb compte amb segons quines agressions a Catalunya.
El millor per nosaltres és un PSOE més dèbil amb un Podemos al govern que el condicioni
Per tant, tot el que es pot esperar és que no vagi a pitjor la situació?
És que pot anar a pitjor. Amb un PSOE més sol i més gras o els tres de la dreta i la ultradreta, això va a pitjor. Els tres de la ultradreta volen aplicar el 155 des del primer dia i de manera permanent. Ja ens han avisat. Després no ens escandalitzem si passa. I el PSOE sol, ja va formar part del bloc del 155. El millor per nosaltres és un PSOE més dèbil amb un Podemos a dintre que el condicioni. Això ens estalviarà algunes agressions de cara al futur. I ens donarà temps a nosaltres, al projecte propi de país i al projecte sobiranista a refer coses i a recomposar determinades estratègies.
Realment no sembla gaire optimista amb el govern de Pedro Sánchez...
Jo no espero la solució definitiva d’aquest govern. Si la solució definitiva hem convingut que és un referèndum i l’exercici del dret d’autodeterminació, algú es creu que realment això ho farà el govern de Sánchez? Això és un desconeixement total del que pot arribar a passar a Espanya.
Que es tracta, doncs, d’esperar a veure si hi ha un govern més receptiu?
No. Nosaltres hem de fer la nostra pròpia feina a casa. No hem de tenir la vista posada a Madrid. A Madrid hi hem de ser perquè encara som dins d’un sistema legal que és l’Estat espanyol i les coses que passen allà ens afecten. El tema de fons és: el projecte sobiranista català té avui la consistència o la força necessària per deslligar Catalunya de l’ordenament polític espanyol? I si la resposta és sí, jo ja m’hi apunto. Però resulta que la resposta és no. I si no tenim aquesta força en aquest moment, guanyem temps, recomposem estratègies, reafirmem les nostres majories socials, millorem les aliances internacionals, bastim consensos de país importants en les coses fonamentals...
Però, més enllà que hi hagi més repressió o no, ja n’hi ha una molt contundent, hi ha presos, una sentència pendent... Aquí tampoc s’ha d’esperar res del govern espanyol?
Jo crec que abans de la sentència no. Tocant de peus a terra. Amb un govern condicionat amb Podemos dins podem esperar que després de la sentència hi hagi algun marge de diàleg per millorar la situació de la gent que està a la presó. No dic la garantia que els traurem de la presó. Tant de bo fos així. Dic algun marge de diàleg. I amb un govern del PSOE amb Podemos dins, condicionant l’actuació. Això és el que els fa més por. Hem de ser audaços i intel·ligents. El que fa por al PSOE, com s’està demostrant, és tenir Podemos dins. Per tant, nosaltres hem d’apostar perquè hi hagi aquest govern.
La cohesió i la convivència a Catalunya requereixen que també des de la política es pugui pactar entre blocs
La política d'aliances també és a l'ull de l'huracà a Catalunya. El suport de JxCat al PSC a la Diputació de Barcelona va desembocar en una crisi entre les forces independentistes. Vostè sí l’ha defensat aquell acord...
El defenso per quatre raons. La primera és perquè la cohesió i la convivència a Catalunya requereixen que també des de la política es pugui pactar entre blocs, entre partits que estan en blocs diferents. Això és una raó de país, fonamental. L’únic partit que està en el bloc de l’unionisme amb el qual es pot arribar a algun pacte és amb el PSC, no es poden arribar a pactes ni amb Cs ni amb Vox ni amb PP. El PP a Catalunya ja és residual; Cs no, però és el gran botxí, no hi ha res a fer; i Vox no diguem.
Ha dit que eren quatre raons per defensar el pacte amb el PSC...
La segona raó és que hem d’intentar treure algun dia el PSC del bloc del 155. Això és fonamental. Que PP i Cs i Vox es quedaran al 155 està cantat, però que el PSC s’hi hagi de quedar per sempre no està tan cantat. I també és feina del món sobiranista anar traient el PSC d’aquest bloc. És una altra cosa que convé al nostre país. La tercera raó és que a Catalunya hem de refer consensos de país bàsics que no passen per la independència, que passen per la defensa del sistema educatiu, l’ús del català, pels grans pactes nacionals que s’han fet a aquest país els últims anys. Aquests consensos de país els hem de protegir. I el PSC aquí és un actor amb el qual ens hem d’entendre. Un PSC que, per altra banda, té un reconeixement a través del vot explícit, a l'àrea metropolitana de Barcelona, per exemple. Forma part d’aquesta Catalunya real. El PP és residual, però el PSC, no. S’ha demostrat a les últimes municipals.
No pot ser que hi hagi una ERC lliure de pecat per pactar amb el PSC i un JxCat pecaminós per fer el mateix
I la darrera raó?
L’última raó, és més tàctica, però també s’ha de tenir en compte. Si ERC pot pactar amb el PSC, JxCat també. No pot ser que hi hagi una Esquerra lliure de pecat per pactar amb el PSC i un JxCat pecaminós per fer exactament el mateix. I, per tant, des del primer dia s’ha de deixar clar que això no pot ser d’aquesta manera.
Precisament, ERC va demostrar el seu enuig per aquest acord perquè ells aspiraven a la presidència de la Diputació...
Exactament igual que JxCat ho pot demostrar per haver-nos pres l’Ajuntament de Sant Cugat, Figueres, Tàrrega..., i fins a 26.
Però en el cas de la Diputació de Barcelona, un ens supramunicipal amb un pressupost important, va provocar molt més soroll...
No era per això. Era perquè afectava ERC, que aspirava a tenir-ne la presidència. Si hagués afectat JxCat no hi hauria hagut soroll. A mi em fa molta gràcia: de la Diputació de Barcelona no se’n parla mai, i ara resulta que era el més important de tot. El problema és que ERC aspirava a tenir la presidència i aquest cop no l’ha tinguda. Si hagués aspirat JxCat i hagués passat exactament, no se n’hagués parlat.
Doncs, per la raó que sigui, fins i tot Elsa Artadi va dir que la unitat de l’independentisme havia tocat fons...
Però no per la Diputació de Barcelona.
En aquest moment entre JxCat i ERC no hi ha un pla estratègic per continuar amb el projecte sobiranista
Per què, doncs?
Si s’ha tocat fons serà per una altra cosa. Serà, perquè en aquest moment entre JxCat i ERC no hi ha per exemple un pla estratègic per continuar amb el projecte sobiranista, al menys que sigui conegut. Això sí és un tema de fons, i no la Diputació de Barcelona, que té un munt de raons per ser defensada.
També es podia haver fet un pacte entre JxCat i ERC, com va proposar Esquerra per impedir l'acord amb el PSC...
Sempre i quan aquest pacte hagués sumat allò que no sumava. Em va fer molta gràcia quan ERC fins i tot va oferir la presidència de la Diputació a JxCat. Quan ofereixes una cosa que no depèn de tu és facilíssim. Qui ens garanteix que la Diputació de Barcelona no hagués acabat exactament igual que l’Ajuntament de Barcelona, amb una presidència en aquest cas per al PSC, amb els comuns i amb els vots de Cs? Quina garantia se’ns donava que això no hagués passat? Cap ni una. Però aquesta és només la quarta raó per defensar el pacte amb el PSC. Les més importants són les primeres. La quarta forma part de la batalla política ordinària, però les tres primeres són les que donen visió de país.
ERC, legítimament, va decidir no repetir JxSí. Però no pots dir no a la unitat i després queixar-te per la manca d’unitat
Potser amb un acord de fons de l’independentisme, aquests conflictes no provocarien un daltabaix d’aquestes dimensions. Per què no és possible aquesta entesa?
Jo també m’ho pregunto. Jo, que l’aposta per la unitat la vaig fer fins a les últimes conseqüències. L’única operació electoral conjunta que s’ha fet en aquest país en moltes dècades dins del món sobiranista és JxSí. Era una aposta per la cooperació no per la confrontació. Però algú va decidir que JxSí no repetís i aquest algú no va ser ningú de JxCat, no va ser el president Puigdemont, van ser altres. I aquests altres després es queixen de la manca d’unitat. Si ells mateixos l’han fomentada des del primer moment, dient que no volien cap tipus de repetició conjunta electoral, ara paguem el preu d’això, el preu és que passen les coses que passen i que s’ha perdut l’alcaldia de Barcelona podent-la tenir. Però això no és perquè JxCat hagi decidit no fer aquestes operacions unitàries, ha sigut perquè la direcció d’ERC, legítimament, ha decidit que no les vol fer. Però, aleshores no pots dir no a la unitat i després queixar-te per la manca d’unitat.
En aquesta travessia o arribem a port junts, o ens anirà malament a tots junts
Això sembla molt difícil de tornar a recuperar...
No és impossible. Quan se n’adonin d’una cosa que és elemental, que és la que jo vaig veure clarament l’any 2015, que en aquesta travessia o arribem a port junts, o ens anirà malament a tots junts.
Però hi ha moltes ferides obertes...
N’hi ha a tot arreu. Però la capacitat de la política i dels polítics és precisament, no tant curar aquestes ferides, sinó fer-ne abstracció. No es pot estar tot el dia pendent de les ferides obertes. Si jo hagués estat tot el dia pendent en la meva trajectòria política de les ferides obertes, ara no m’expressaria en els termes en què m’expresso, de poder pactar amb el PSC algunes coses o d’haver fet operacions amb ERC tan importants com JxSí. Perquè tots aquests partits en el seu moment van pactar entre ells perquè nosaltres, guanyant les eleccions, ens quedéssim a l’oposició. Els tripartits van ser això. Però jo no estic amargat per això, amb rancúnia permanent. No tinc la ferida oberta sempre. Tinc memòria, tinc record, i això et dona experiència, guia, cartografia per poder-te defensar en el món de la política i per no convertir-te en un ingenu o en un hiperconfiat. Però no et porta tampoc a pensar que, perquè aquestes ferides hi són, acaben impossibilitant qualsevol tipus de relació. Això és un absurd.
També hi ha hagut veus crítiques dins de JxCat amb aquest acord amb el PSC, des de l’entorn de Puigdemont. S’ha dit que el president tenia reticències...
A mi m’han dit que el president Puigdemont, des del primer dia, el va beneir aquest pacte. És el que em va arribar. No m’ho va dir ell directament.
En qualsevol cas, el seu entorn més proper dins de JxCat no ha deixat cap mena de dubte sobre la seva oposició. Tem que aquesta estratègia pugui provocar una escissió dins de JxCat?
Espero que no. Al revés, espero que hi hagi una fusió, no pas una escissió, una soldadura de tot plegat. No pas un trencament. Seria dolent per al país i per al projecte sobiranista. Per a les dues.