El diari The New York Times ha publicat un article del periodista Alberto Letona, en la seva edició en castellà, que pronostica que la monarquia espanyola "es pansirà irremeiablement" si no fa res i es limita a l'exili de Joan Carles I. L'article reclama obertament una reforma de la Constitució del 1978.
"Hi ha un temor bastant estès en la societat espanyola més conservadora que el canvi constitucional pugui obrir la caixa de Pandora i trenqui els consensos imprescindibles per a la convivència. No obstant això, sense l'oxigen dels canvis constitucionals la monarquia es marcirà irremeiablement en futur pròxim", assenyala.
L'article es mostra convençut que l'Estat espanyol s'aproxima a una nova era. "Ara s'acosta un nou temps: Felip VI es veurà lliure de l'ombra del seu pare i podrà decidir els seus passos amb més llibertat. El prioritari hauria de ser canviar la Constitució, pedra angular de el sistema jurídic espanyol, i que fins ara, excepte en un parell d'ocasions, les dues propiciades per la Unió Europea, ha restat inamovible des de l'aprovació el 1978. La mesura serà una prova de foc necessària que requereix de valor i visió per part de Felip VI", assenyala.
Afegeix que l'exili de Joan Carles I era l'única sortida viable després dels escàndols que han aparegut, i afirma que el gran error ha estat la inviolabilitat jurídica del monarca. "La inviolabilitat jurídica el rei sustentada en la Constitució ha suposat la manca d'escrutini per part dels mitjans i de la classe política durant més de quatre dècades. Ha estat un greu error. Els "negocis" de Joan Carles I: aparents comissions de xeics àrabs, regals costosos d'altres monarques i l'ocultació d'una part dels béns al fisc ha estat el resultat de fer-se ulls grossos amb sa majestat. El seu mateix gendre, Iñaki Urdangain, està sentenciat a gairebé sis anys de presó per delictes fiscals, prevaricació, frau i tràfic d'influències", apunta.
Segons l'article, Joan Carles I no és l'únic culpable a Espanya del que li ha passat a la seva monarquia. "La responsabilitat no és exclusiva de l'antic monarca, els polítics de diferents partits, els cortesans i els mateixos mitjans de comunicació miraven cap a una altra banda amb l'excusa que la monarquia s'havia de assentar i enfortir per encarar un temps menys traumàtic que el de la dictadura de Francisco Franco (1939-1975). La transició entre la fi de la dictadura i l'arribada de la democràcia va ser una època de relativa bonança econòmica i modernització de país que va servir també com a gran catifa per guardar-hi les immundícies d'un règim dictatorial i corrupte", assenyala.
El text apunta que Joan Carles va tenir "xamfrans no ben il·luminats", i situa entre ells "el seu paper en l'intent de cop d'Estat del 1981", que "no s'ha aclarit mai prou". "Alguns analistes creuen que el monarca va incitar d'alguna manera el cop", indica.