La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, va complir aquest dimecres la seva promesa de presentar una reforma del reglament de la cambra i permetre així que també s’hi pugui parlar (i presentar documents escrits) en català, basc i gallec. I també en aranès, en tant que la proposta registrada aquesta setmana també estableix poder emprar-hi llengües que tinguin “caràcter oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia”. Així doncs, serà possible portar-ho a la pràctica i escoltar l’aranès al bell mig de Madrid durant la pròxima legislatura? És a dir, hi ha algun parlant d’aquesta llengua a la cambra baixa espanyola? La resposta és que sí, i el seu nom és Amador Marqués.

Amador Marqués PSC (1)
Amador Marqués, diputat al Congrés del PSC

Nascut a Vielha l’any 1984, és diputat al Congrés pel PSC, escollit a les eleccions del passat 23-J per la circumscripció de Lleida. Fonts dels socialistes catalans asseguren a aquest diari que Marqués, que parla perfectament l’aranès, té intenció de fer ús d’aquesta llengua en algun moment, com a “gest” per la normalització lingüística. Tot depèn, però, de molts factors. Encara ens trobem al pròleg de la legislatura, i cal que els grups parlamentaris defineixin quines tasques tindran els diversos diputats durant aquesta.

Així doncs, no se sap encara quin protagonisme pot tenir el diputat en les files socialistes durant la legislatura, i si tindrà cap paper determinant en, per exemple, alguna comissió. Des de la seva formació reiteren que tot dependrà del tema que es pugui tractar en aquell moment a la cambra. I, de la mateixa manera, Marqués preveu fer traduccions simultànies al castellà quan faci ús de l’aranès per comunicar-se en seu parlamentària.

Presentada al Congrés la reforma del reglament per poder-hi emprar llengües cooficials

Aquest passat dimecres, Francina Armengol va complir l'exigència de Junts per Catalunya per fer-la presidenta del Congrés dels Diputats: normalitzar l'ús del català (i l’aranès) a les Corts espanyoles. Així, els grups parlamentaris de PSOE, Sumar, Esquerra Republicana, Bildu, PNB i BNG van registrar la reforma del reglament del Congrés dels Diputats que permet emprar totes les llengües cooficials als respectius territoris amb el castellà. És a dir, poder-hi parlar també el basc i el gallec, i utilitzar també aquests tres idiomes en els documents escrits.

La proposta no va comptar amb la firma de Junts per Catalunya. Ara bé, sí que s'hi van incorporar els canvis exigits per la formació capitanejada per Míriam Nogueras. Cal recordar, també, que ERC va estar convençuda de votar a favor de la presidència d'Armengol quan es va pactar poder parlar català al Congrés i incloure l'oficialitat d'aquesta llengua a les institucions europees.

Per molt que Junts no signés la proposta, el seu vot està garantit, ja que s’hi han introduït en aquesta reforma les seves exigències, entre les quals la incorporació de l’ús del català en l’apartat de drets dels diputats, amb la qual cosa es farà en un pla d’igualtat amb el castellà. Amb tot, els diputats de Junts eviten la imatge de la seva presència en un bloc ja compacte i consolidat al voltant d’una majoria encapçalada pel PSOE. "No signem el text perquè no formem part de cap bloc, ni som socis de ningú", va argumentar Junts.