Quan els dubtes sobre si es podran celebrar les eleccions del 14-F tornen a aparèixer, el vicepresident del Govern en funcions de president, Pere Aragonès, ha volgut aclarir-ho: "El 14-F hi ha eleccions i ha d’haver-hi les condicions per fer-les".

Així ha respost al president del PPC, Alejandro Fernández, en la darrera sessió de control al Govern d'aquesta XII legislatura celebrada aquest dimecres al matí, on ha afegit que l'Executiu treballarà "amb totes les forces" perquè hi hagi eleccions. De fet, Aragonès ha revelat que el pròxim 22 de desembre signarà el decret de la convocatòria de les eleccions.

Fernández havia acusat els republicans de cedir davant les pressions de JxCat per ajornar els comicis després dels dubtes expressats pels consellers Budó i Sàmper sobre la viabilitat del 14-F. "Tenen por que els diguin traïdors o botiflers", ha apuntat el popular. Aragonès ha respost que l'independentisme "no té por de les urnes". "Les urnes, sempre, i sobre totes les qüestions, també sobre les que no els agraden, com el referèndum d'autodeterminació que s'acabarà celebrant".

L'amnistia com a solució

Responent al líder de l'oposició i president de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, Aragonès ha tornat a defensar l'amnistia com a solució pel "conflicte polític" entre Catalunya i l'Estat que "mai s'hauria d'haver judicialitzat".

A més, Aragonès ha afegit que "nosaltres no som els de la venjança, no creiem que els nostres oponents hagin d'anar a la presó". "Jo sempre defensaré el seu dret a defensar els seus arguments. La venjança mai uneix una societat", ha reivindicat. Carrizosa ha respost que "la justícia no és venjança" i ha assegurat que una amnistia comportaria "desigualtat".

Aragonès ha sentenciat que el partit taronja va venir a la política catalana a "crispar, coartar la llibertat dels diputats i amenaçar amb acusacions penals". El vicepresident ha titllat la formació de Carrizosa de cínica i de nacionalista espanyola extrema per pactar amb Vox.

El balanç de la legislatura

Aragonès ha coincidit amb la líder de Catalunya En Comú Podem, Jéssica Albiach, que la legislatura ha estat marcada per la repressió i la judicialització del conflicte. També han celebrat i reivindicat l'acord entre ambdues formacions i JxCat pels pressupostos. 

Ara bé, la líder dels comuns ha acusat l'Executiu de "governar per a una meitat dels catalans" i de "centrifugar les seves responsabilitats", assenyalant directament el conseller de Treball, Chakir el Homrani.

Citant el president Torra, Albiach ha retret que no s'ha avançat "ni un mil·límetre" en el terreny social i nacional. Per últim, Albiach ha conclòs que després del 14-F no poden tornar a governar "els qui creuen que la meitat de catalans són colons, com el senyor Joan Canadell, o els que es reuneixen amb l'extrema dreta, com el senyor Josep Costa".

En un sentit similar s'ha expressat el secretari primer del PSC, Miquel Iceta, que ha acusat Aragonès i el Govern de treballar d'esquena a l'oposició retraient-li que no hagin aconseguit cap acord en la reconstrucció social i econòmica ni en l'àmbit de salut.

Aragonès ha refusat les acusacions fent gala de l'acord de pressupostos i recordant al líder socialista que va ser el seu grup el que va votar en contra d'augmentar el finançament de 5.000 milions d'euros per arribar als 15.000 que, segons ha dit, demanaven els experts pel Pacte Nacional de Salut.