L'Oficina Antifrau de Catalunya vol promoure les denuncies d'un altre perfil de casos de corrupció que afecten la ciutadania i ara mateix no arriben a la OAC

Per això s'ha elaborat un estudi que aborda la relació entre la corrupció i els drets humans on s'identifiquen vulneracions de drets humans derivades dels actes corruptes. El principal objectiu del treball és proporcionar un marc de reflexió i actuació que faci possible l'aplicació dels principis i mecanismes de drets humans en els programes de lluita contra la corrupció. Segons l'estudi "una major garantia dels drets humans reduiria la corrupció" i amb aquest objectiu s'ha elaborat una guia pràctica de bon govern.

El treball ha estat desenvolupat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i coordinat per la Direcció de Prevenció d’Antifrau. Per fer l'estudi s'han fet diverses entrevistes a David Fernández, Miguel Ángel Gimeno, Simona Levi, Juan Manuel Lazo, Joan Linares, Carles Marc, Andreu Missé, Enric Morist i Santiago Tarín.

L'estudi inclou una anàlisi de casos investigats per l'Oficina Antifrau i les seves afectacions sobre els drets humans i canvia la definició de corrupció tal com l'enteníem fins ara: “l'abús de poder destinat a obtenir beneficis privats”.

Un concepte més ampli de corrupció

Antifrau proposa que davant la multiplicitat de situacions relacionades amb la corrupció i la necessitat de recollir aquells casos relacionats que també vulneris els drets humans s'amplii la definició: "La corrupció és la llista d'infraccions sancionables que, amb determinades característiques i sota l'encapçalament de ‘corrupció’, tindrà efectes que, a vegades, suposaran violacions dels drets humans i, gairebé sempre que existeixi un ús indegut de fons públics, causarà un impacte en matèria de drets humans”.

Davant el nou enfocament, el bé jurídic protegit i els delictes que es corresponen amb la corrupció, i que bàsicament son delictes contra l'Administració Pública, s'amplien per donar cobertura al “correcte acompliment de les tasques i deures que es deleguen i s’encarreguen a determinades persones perquè administrin l'Estat en benefici dels ciutadans”. "Un enfocament de drets humans que comporti la centralitat de les víctimes", segons consta en les conclusions de l'estudi d'Antifrau.

I en aquest sentit l'organització defensa que la llista de béns jurídics protegits sota el paraigua de la corrupció siguin també el respecte, la promoció, la protecció i la garantia dels drets humans de les persones i grups de persones afectats pels actes de corrupció. "Això ens permetrà transitar cap a la centralitat de les víctimes, ja que és una de les qüestions essencials en qualsevol estratègia de lluita contra aquesta lacra amb enfocament de drets humans", diu l'estudi.

"La corrupció afecta als individus, les comunitats i la societat en el seu conjunt i, per això, no és possible pensar-la com un il·lícit sense víctimes, com s'ha insistit en reiterades ocasions; quan es presenten casos o sistemes de corrupció és necessari que els Estats i les administracions facin un esforç per identificar a les víctimes, determinar el mal causat i prendre les mesures adequades per a la seva reparació integral", afegeix l'estudi en el seu apartat de conclusions.

L'estudi detalla que tot i que la corrupció pot afectar múltiples drets fonamentals, hi ha casos especialment preocupants com el dret a la igualtat i la no discriminació: "Els actes de corrupció suposen un tracte diferenciat injustificat i tenen un propòsit o efecte de tal índole. És a dir, tot acte de corrupció representa la vulneració del dret a la igualtat i a la no discriminació".

L'educació com a eina bàsica

Entre les principals conclusions, però, destaca l'educació com a eina per combatre la corrupció a tots els nivells de l'administració: "A llarg termini, un dels remeis més eficaços contra la corrupció i els seus efectes és l'educació social, la defensa absoluta dels drets humans i un bon disseny institucional. El paper dels mitjans de comunicació també és clau, no sols en investigar, sinó també en alertar sobre situacions opaques, poc clares, en exercir el dret a informar. Així mateix, també és fonamental tenir en compte la protecció dels denunciants de corrupció (alertadors) des de l'enfocament de gènere i basat en drets humans en la lluita contra la corrupció".

Per donar resposta a aquesta ampliació del terme de corrupció i que inclogui la vulneració dels drets humans dins les possibles males pràctiques de les administracions, l'estudi proposa que existeixin mecanismes separats "pel què fa a l'àmbit dels drets humans i per a les activitats de lluita contra la corrupció, però que treballin, necessàriament, en estreta cooperació, més que per la creació d'un mecanisme amb funcions acumulatives". 

 

 

Juntament amb l'estudi s'ha elaborat una guia com a eina divulgativa per al bon govern. Té com a objectiu sensibilitzar sobre l'impacte de la corrupció en els drets humans i sobre la importància d'incloure un enfocament de drets humans en la lluita contra la corrupció.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat