L'ajuntament d'Elna (Rosselló) ha viscut un desagradable episodi d'anticatalanisme quan l'oposició de dretes, encapçalada pel general jubilat del cos de bombers Gilles Glin, ha protestat perquè l'adjunt al batlle Nicolas Garcia, ha parlat en català en un ple municipal. Els fets van passar el 19 de gener quan l'adjunt al batlle, Pere Manzanares, va fer una intervenció en català que va traduir seguidament al francès. Immediatament, els elegits de l'oposició es van aixecar dels escons i van abandonar la sessió, segons informa Ràdio Arrels. Els consellers de l'oposició han titllat l'ús del català "d'actitud antirepublicana" i han acusat Pere Manzanares de caure en una "provocació", amb l'argument jacobí que "la llengua de la República és el francès". Manzanares ha explicat a Ràdio Arrels que és la tercera vegada que usa la llengua pròpia de la Catalunya Nord en un ple, i que per segon cop té problemes a causa dels consellers jacobins.

"Quatre consellers de l'oposició -normalment són 5- han abandonat la sala del consell municipal. Jo he presentat la meva deliberació en català i després l'he traduïda al francès in extenso. Però això per a ells no és suficient, no els convé. I s'han emprenyat, s'han aixecat, han cridat i han dit que era una provocació, que la llengua de la República és el francès, i que el que feia era il·legal. Són consellers de l'oposició que estan amargats", ha indicat. "El líder de l'oposició és un general dels bombers jubilat Gilles Glin, cap departamental de Souvenir Français (que recorda els militars morts per França), i el seu segon és el comandant jubilat de la Policia Nacional Charles Higuero", ha manifestat. "Són els dos que parlen, els altres no diuen ni piu", ha afegit. Elna està governada per una llista d'esquerres i catalanista encapçalada per Nicolas Garcia, i en contra d'aquesta es va presentar a les eleccions la llista conservadora francesa.

Manzanares ha explicat que mentre abandonaven la sala de plens, va recordar a l'oposició les paraules del general nordista americà Philip Sheridan, que va dir que "l'únic indi bo és l'indi mort". "Jo els vaig dir que per a ells es veu que l'únic català bo és el català mut", ha remarcat. L'adjunt al batlle ha insistit que a ell tant li fa si està legalment permès parlar en català o no als plens. "Jo considero que m'expresso en una llengua del territori i que no faig cap ofensa a ningú, ni tampoc cap exclusió, a partir del moment que faig una traducció mot per mot de la meva intervenció. Són ells els que són excloents respecte a la llengua catalana. Suposo que tornarà a sortir el tema al pròxim ple al mes vinent, i llavors recordaré amablement al general Glin, que un mariscal de França -que està per sobre d'un general-, Josep Joffre, s'expressava públicament en català, va presidir els Jocs Florals de la llengua catalana [el 1920] i va ser acollit a Barcelona com un germà", ha detallat. "A més no pot oblidar com a president del Souvenir Français que milers de soldats bretons, occitans i catalans van morir en combat per França, tal com es diu, i ho van fer parlant la seva llengua, i molts d'ells van morir perquè no entenien l'idioma en el qual els donaven les ordres els seus oficials. Per tant, parlar en català ara és una mena de reparació històrica", ha afegit.