Aquest dilluns al matí el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat que una altra escola haurà d'impartir en castellà, a més de l'assignatura de llengua castellana, "almenys una altra àrea, matèria o assignatura no lingüística curricular que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, pugui ser considerada com a principal". Una nova ingerència judicial en el sistema educatiu català, que ha fet emprenyar a la consellera d'Educació, Anna Simó. "El TSJC ha tornat a sentenciar contra el sentit comú de la pedagogia", ha escrit la consellera a X.
Després de la sentència, Simó ha reivindicat les polítiques implementades des del departament, afirmant que tant el Parlament de Catalunya com el Govern "han regulat sobre l'ensenyament de les llengües i la normativa deixa ben clar que aquestes interpretacions judicials no hi tenen cabuda". Per altra banda, la consellera també ha apuntat directament al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i ha criticat la seva ingerència en el sector educatiu, una situació que ja s'ha vist en el passat. "Vivim en un país on els jutges fan de mestres, de pedagogs i fins i tot de consellers d'Educació", ha afirmat Simó en la seva publicació.
La nova sentència contra el català en una aula d'una escola al Prat
La nova sentència afecta una línia d'un centre del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat), arran del recurs que va presentar la família d'un alumne, i el tribunal el resol en el mateix sentit que ja ha fet amb altres escoles, com fa poc amb el Turó del Drac de Canet de Mar (el Maresme). Inicialment, la família va demanar al tribunal que ordenés impartir en castellà almenys el 25% de les hores lectives, fet que els jutges exposen que es contradiu amb la nova normativa del Govern de la Generalitat sobre ús de llengües en l'ensenyament, que expressament fixa que no es poden fer servir percentatges a l'hora de determinar l'idioma de l'educació.
No obstant això, el tribunal considera que "tot i que no pugui emprar-se un paràmetre percentual com demanava inicialment la part recurrent", se li ha de reconèixer el dret al fet que el menor rebi educació en castellà mentre continuï escolaritzat al sistema educatiu català. El tribunal ho qualifica de "garantia mínima" i aclareix que aquesta ordre s'estén als pròxims cursos que l'alumne continuï al sistema educatiu català.