Feia quatre anys i mig que no passava. Després de marxar a Ginebra (Suïssa) el 2018, la diputada de la CUP Anna Gabriel ha reaparegut, a Madrid, per comparèixer davant del Tribunal Suprem pels fets de la tardor de 2017. A l’espera de la decisió de l’alt tribunal, Gabriel, amb llàgrimes als ulls, ha demanat que la seva causa “s’arxivi o s’enviï a Barcelona”, fent referència als tribunals ordinaris. La declaració indagatòria —que ha durat poc més de deu minuts— ha estat ràpida i, segons ha explicat ella mateixa a la sortida en una breu intervenció, el jutge que instrueix la investigació Pablo Llarena només li ha preguntat “si havia estat requerida pel Tribunal Constitucional amb relació a la seva activitat parlamentària”. Ella ha declinat respondre a VOX, que actua com a acusació popular en la causa del procés.

Visiblement emocionada, qui va ser líder de la CUP durant els fets de 2017 ha afirmat que “mai s’hagués hagut de produir la judicialització d’una aspiració legítima d’un poble”, i ha afegit que, tot i la repressió, “els principis continuen intactes” i ha agraït la “solidaritat antirepressiva de la militància” des que se’n va anar a Suïssa. Fonts de la CUP han afegit que Gabriel es quedarà al país helvètic on hi “té compromisos professionals i militants”, en relació amb la direcció que ostenta del sindicat UNIA. El jutge tampoc li ha interposat mesures cautelars i continua gaudint de llibertat de moviments.

 

Embolcallada per l’independentisme

Una important representació de l’independentisme ha acompanyat l’exdiputada cupaire començant per una vintena de militants de la formació anticapitalista i la portaveu del secretariat de la CUP, Maria Sirvent. La comitiva d’Esquerra l’ha encapçalada Oriol Junqueras, que ha acudit a les portes del Suprem després d’avisar que la independència “no és qüestió ni de terminis ni de temps”. El vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, hi ha anat en nom del partit de Carles Puigdemont, Jaume Asens representant En Comú Podem, els diputats Mertxe Aizpurua i Jon Iñarritu per part d’EH Bildu i Néstor Rego, del BNG. El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, també hi ha assistit mentre que no hi havia ningú de l’ANC.

L'esperança de Boya

Gabriel es va presentar voluntàriament i sense avisar el passat 19 de juliol davant del Suprem i el jutge Llarena la va deixar en llibertat retirant-li l'ordre de detenció, amb permís per moure’s per tot l’Estat, a l’espera de resoldre el procediment judicial. Per haver promogut la DUI el 2017 està processada per desobediència, delicte que no comporta presó, sinó inhabilitació per càrrec públic i multa. En qualsevol cas, com que ja no és diputada del Parlament de Catalunya, el seu cas no és competència del Suprem perquè no és aforada i, si Llarena no arxiva la causa, la seva defensa confia que viatgi cap als tribunals ordinaris, que hauria de ser un jutge d’instrucció de Barcelona.

El repte de la defensa de Gabriel, que ara dirigeix l’advocat Iñigo Iruin —el mateix que porta l'exconsellera Meritxell Serret—, és que l’exdiputada no sigui jutjada per cap jutge amb el precedent de l’absolució de la seva excompanya Mireia Boya pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb un raonament contundent, l’octubre de 2020, després de ser jutjada amb els membres sobiranistes de la mesa del Parlament que encapçalava Carme Forcadell. Gabriel ja sap que si, al final, és jutjada en un jutjat penal de Barcelona, serà absolta, com Boya.