La presidenta del Parlament, Anna Erra, ha advertit aquest dissabte que els governs del PP i Vox al País Valencià i les Illes Balears "treballen activament per fer desaparèixer el català com a llengua vehicular". Una afirmació que arriba després que l'executiu valencià hagi carregat contra l'acord que permetrà parlar català al Congrés dels Diputats i després de la polèmica sorgida pel veto a cinc revistes en català per part de l'Ajuntament de Borriana. Sobre aquest últim episodi, Erra ha remarcat el fet que el consistori va haver de fer marxa enrere la censura gràcies al "rebuig d'entitats, institucions i persones" i així, ha demanat "donar un nou impuls al català" des de tots els sectors de la societat.
Erra reclama un compromís amb el català per part de tota la societat
Erra ha intervingut en la conferència Pompeu Fabra i la unitat de la llengua. Als 75 anys de la seva mort de la Universitat Catalana d'Estiu. La presidenta del Parlament ha recordat la figura del filòleg i ha aprofitat per fer un paral·lelisme entre els reptes que s'hi va trobar fa més d'un segle amb el "repte de país" que enfronta Catalunya actualment. Erra ha assenyalat que en l'actualitat, les societats són més multilingües, un procés que es veu afavorit per la globalització i la digitalització, però que alhora posa en risc les llengües més dèbils. A això, cal sumar l'embat constant de governs com el valencià o balear. És per això que ha demanat la implicació d'institucions, mitjans de comunicació, escoles i universitats, però sobretot, del conjunt de ciutadans, per garantir la supervivència de la llengua.
"La protecció institucional i legal de la llengua per si mateixes, no la salvaran", ha apuntat la segona autoritat de Catalunya, que ha reclamat "lleialtat lingüística" de tots els parlants. "La llengua catalana només assolirà una situació de normalitat si els catalans hi parlem, hi escrivim, hi llegim, hi debatem i la compartim", ha asseverat, tot recordant que parlar la llengua quotidianament "és un dret", i en cap cas pot considerar-se "una ofensa cap a ningú". En aquest sentit, ha instat a mantenir-se ferms davant els qui volen esborrar-lo: "tots aquells que vulnerin els nostres drets ens trobaran forts dempeus salvant el nostre estat i la nostra llengua", ha exclamat.
Mitjans, educació i institucions, les claus per salvar el català
Erra ha destacat tres actors importants per permetre aquest impuls de la llengua. En primer lloc, els mitjans de comunicació, que han de fer front al repte de l'entreteniment sense renunciar al català. En l'esfera audiovisual, també ha apuntat als creadors de continguts com a un element clau per "garantir la presència del català" a nous espais comunicatius, i popularitzar referents. Fer de la immersió lingüística a les escoles quelcom "irrenunciable", és, per a Erra, el segon punt clau per garantir un futur per al català. Finalment, per "augmentar els usos socials" de la llengua, ha assenyalat a les institucions, i especialment la que ella presideix, el Parlament, que ha de ser "exemple i model per la resta d'institucions i administracions amb l'ús i normalització de la llengua".