L’Assemblea Nacional Catalana treu pit i no recula. Després que s’hagin fet públics més casos d’espionatge per part de l’estat espanyol contra l’independentisme català, l’ANC ha assegurat que l’espionatge “dona més força per seguir”. “Des de l’Assemblea coneixem els riscos que comporta el nostre activisme, i no ens farem enrere”, assegura l’entitat independentista, a més d’assegurar que “constatem el que ja sabíem i no ens aturarem”.

L’ANC recorda en un comunicat que l’expresidenta de l’entitat Elisenda Paluzie, quatre exsecretaris nacionals i diversos membres de l’Assemblea estan entre la quarantena d’independentistes espiats per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional sota les ordres de l’Audiència Nacional entre el 2017 i 2019, abans de l’espionatge del Catalangate. Lamenten, doncs, que la policia espanyola i la Guàrdia Civil espiessin en el període de 2018 i 2019 la llavors presidenta de l’ANC, així com diversos membres que formaven part de l’entitat independentista amb el programari SITEL, previ a Pegasus, o fins i tot amb seguiments personals.

“Les peces secretes que s'han fet públiques i que van ser l'inici de la investigació dels membres del CDR encausats a l'Audiència Nacional del cas 23S evidencien el que portem denunciant des del 2017: s'utilitza el dret penal de l'enemic amb investigacions prospectives contra l'independentisme”, denuncia l’ANC; a més de remarcar que “aquesta informació arriba després que l’Estat espanyol hagi reiterat que no s’havia espiat a l’independentisme, que ara s’evidencia com una nova mentida, amb l’afegit que es van dur a terme seguiments personals als espiats”.

“Aquest cas se suma a l’escàndol del Catalangate, l’espionatge polític amb Pegasus més gran del món, que ha afectat la nostra entitat de forma greu”, afirma l’entitat independentista en un comunicat fet públic aquest dimarts. Segons l’ANC, “els abusos de l’Estat espanyol amb l’objectiu de conèixer la nostra estratègia i les nostres accions, quan aquestes són públiques i transparents, només reforcen el nostre argumentari: que l’Estat espanyol ens persegueix per exercir el nostre dret d’associació i de llibertat d’expressió”.

Les paraules de l’Assemblea arriben l’endemà que se sabés que l’Audiència Nacional va intervenir una quarantena d’activistes independentistes de l’entorn de l’ANC, la CUP i el Consell de la República entre el 2017 i el 2019 amb l’excusa que “preparaven actes ‘subversius’ per posar en risc les institucions de l’estat”. Cal recordar que aquesta investigació és prèvia a les sentències del Tribunal Suprem contra els presos polítics.

La intromissió s'hauria produït pocs dies després de la vaga general del 8 de novembre de 2017 i s'hauria allargat, com a mínim, fins al primer trimestre de l’any 2019. La tasca de la Guàrdia Civil i la policia espanyola consistia en la intercepció de trucades i SMS, la infestació de terminals mitjançant un programari d’espionatge, el seguiment per part d’agents de paisà, la col·locació de balises de geolocalització a la carrosseria de vehicles particulars i l’accés a comptes de correu electrònic, Twitter i Facebook.