L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'ha sumat a la demanda contra Espanya davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) a favor del debat "lliure i sense límits a la llibertat d'expressió" al Parlament de Catalunya. L'entitat justifica la seva decisió en considerar que la situació de bloqueig davant les Iniciatives de Legislació Popular (ILP) "planteja seriosos dubtes sobre l'efectivitat del sistema de protecció de drets fonamentals a Espanya". Es tracta d'un recurs interposat el passat 13 de gener per la Comissió Promotora de les ILP al tribunal d'Estrasburg després que la Mesa del Parlament rebutgés admetre a tràmit una ILP sobre l'estatus polític de Catalunya. Els demandants també van interposar un recurs de reposició davant la Mesa del Parlament, que va ser desestimat, i un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC), que no es va arribar a admetre. Ara la demanda està a l’espera de ser admesa a tràmit al TEDH.

En concret, el 18 de març del 2024 la Mesa del Parlament va inadmetre aquesta ILP sobre l'estatus polític de Catalunya perquè "no complia els requisits establerts per la llei". En aquesta línia, van assenyalar que el contingut "podia excedir" les competències econòmiques, que no complia alguns requisits formals i que era similar a una altra ILP presentada en la mateixa legislatura.

Demanen al TEDH que "restableixi" els drets vulnerats

En un comunicat aquest dimarts, l'Assemblea ha explicat que entre els motius pels quals se suma a la demanda hi ha que el cas "afecta directament el dret de participació política dels ciutadans a través de les ILP", un mecanisme "essencial" de la democràcia participativa. Per això, continuen, és "especialment preocupant" que les resolucions dictades "no tinguin un control judicial per part dels tribunals ordinaris, ja que no es preveu aquesta previsió en la legislació espanyola". 

Per altra banda, diuen que resulta "contrari" als drets fonamentals reconeguts pel TEDH que el Tribunal Constitucional no admeti a tràmit el recurs d'empara presentat, ja que la transcendència constitucional està més que justificada, tant per raó de la matèria objecte com de la ILP inadmesa a tràmit, com per la intensitat de les "vulneracions de drets fonamentals" que es denuncien.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!