L'ANC ha decidit posposar l'hora per anunciar qui assumirà els càrrecs de presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Estava previst que es dugués a terme a les 2 del migdia però fonts de l'entitat han explicat a El Nacional que s'ha decidit posposar fins a les 4 de la tarda. El debat sobre els punts inicials a l'ordre del dia ha estat llarg i  per cadascuna de les quatre votacions a aquests càrrecs de pes de l'Assemblea els 75 membres reunits –dos s'han excusat per compromisos- s'hi destinen uns 45 minuts. Per ara s'hauria acordat qui assumirà els rols de tresorer i secretari, noms que no han transcendit.

Cal tenir en compte que l’ANC arriba al dia D amb una clara divisió entre bàndols. Aquest dissabte es reuneix per primera vegada, a la Fundació Eduard Soler de Ripoll, el renovat secretariat que ha de triar el president, vicepresident, tresorer i secretari. Liz Castro, la candidata més votada a les eleccions al secretariat, ja ha confirmat que s’oferirà com a presidenta per rellevar Jordi Sànchez que, de moment, roman en silenci, però que `podria fer un pas endavant si la nord-americana no aconsegueix prou suports. El recompte final de vot en les eleccions del passat dissabte al secretariat va deixar la distància entre Liz Castro i Jordi Sànchez en 30 vots a favor de la nord-americana. Castro va sumar 4.084 vots pels 4.054 de Sánchez.

 

Segons el reglament, el president de l’entitat ha d’aconseguir el suport de 2/3 del secretariat. És a dir, 52 vots a favor dels 77, però com dos membres s'han excusat, ara caldran 50 vots a favor.

Que Castro hagi reconegut públicament que optarà al càrrec no implica que ho aconsegueixi. Fonts consultades per El Nacional, dubten que pugui sumar els vots necessaris. “No és un nom de consens per aglutinar diferents sensibilitats”.

Per la seva banda, l’actual president de l’entitat, Jordi Sànchez, es manté com a candidat però no entrarà a disputar inicialment la presidència a Castro. Tot sembla indicar que Sànchez pot comptar amb “la minoria de bloqueig”. 

Aritmètica complicada

Un membre del secretariat ha apuntat que l’escenari és tan obert que no descarta cap opció. Fins i tot, que després de diverses rondes de votació, es posposi la decisió a un altre dia. “Si arribem a aquest punt, després de l’espectacle d’aquestes setmanes, donaríem una imatge catastròfica no justificable” ha afirmat.

Incompatibilitat personal, no de projecte

Diverses veus autoritzades coincideixen a apuntar que les diferències entre els afins a Sànchez i els crítics, responen a qüestions personals que, en el cas del mateix Sànchez i de Liz Castro, semblen irreconciliables. “Tots som independentistes i estan lluitant per temes d’afinitat personal”.

Les mateixes fonts també neguen que l'enfrontament entre sectors es degui a qüestions partidistes. Un dels debats al voltant del debat successori a l'Assemblea respon a aquesta dinàmica: s'insinua que Jordi Sànchez actua sota la influència de CDC i que a Castro i els crítics els esperona Esquerra i la CUP.   

L’escriptora nord-americana ha confirmat la candidatura al seu compte personal de Twitter, on també ha escrit aquest missatge conciliador: "Necessitem aprofitar les fortaleses de tots els 77 membres del secretariat i amb acord, i fins i tot discrepàncies, treballar sempre junts i necessitem tornar a il·lusionar les nostres bases, recuperar la trempera, i definir aquest país nou per la via del procés constituent".

Castro conclou que "debatre obertament i respectuosament és positiu. Posem les idees sobre la taula, fem una decisió i tirem endavant units".

Jordi Sànchez conversa amb periodistes durant l'assemblea de Manresa

Immobilisme

Les mateixes fonts temen que aquesta invitació al diàleg, arribi massa tard: “És veritat que Sànchez potser no ha sabut crear sinergies d’equip però també és cert que Castro no ha aprofitat aquests dies per apropar-se a altres sectors”.

Un Puigdemont 

Per aquest motiu, “no es descarta que no s’imposi cap dels dos blocs” i tampoc que “aparegui un Puigdemont” capaç de sumar diferents afinitats.

Un dels noms de consens podria ser l’economista Clara Ponsatí. Malgrat que ha signat el manifest dels “crítics” podria jugar aquest paper però Ponsatí ja ha descartat, per motius personals i professionals, el càrrec.   

Sortida de Sànchez

Les possibilitats que Sànchez continuï al secretariat si no reedita la presidència, són minses. En aquest cas, preocupa “com gestionar la seva sortida per no debilitar l’entitat ara que encarem el període definitiu per aconseguir la independència”. 

Mala maror

L’editora i escriptora ha decidit no repetir la mateixa jugada que l’any passat, quan va fer un pas al costat perquè Jordi Sànchez fos el president. El passat més de març, Castro va protagonitzar una picabaralla a través de Twitter amb l’exvicepresident de l’entitat, Jaume Marfany. El va acusar de pressionar-la perquè no optés a presidir l’entitat. Això va passar setmanes abans de l'assemblea general de Manresa on les diferents famílies de l'entitat van fer un esforç per amainar el temporal. 

Immediatament després, ja en període electoral, la mala maror va tornar a fer-se evident. Fins i tot, 23 persones, entre elles Liz Castro, l'exdiputat de la CUP, Antonio Baños, i l'expresident d'Òmnium Cultural, Quim Torra, van signar un article que marcava distàncies amb la direcció actual i que apostava per "recuperar el protagonisme de la societat civil com a punta de llança de l'independentisme cívic".

Liz Castro i Quim Torra, el passat diumenge