L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha denunciat la “subordinació” dels partits polítics “al marc mental i polític espanyol”, coincidint amb el vuitè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. Segons el manifest de l’entitat, fet públic amb motiu de la commemoració, “representen justament el contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador”.
El text també dirigeix crítiques al Govern, a qui acusa de mantenir “un fals relat de normalitat” mentre “el cop d’estat judicial continua actuant”. Per aquest motiu, l’ANC defensa que “l’estratègia de l’ANC és inajornable: exercir de contrapoder organitzat i arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble”. En el manifest, recorden que el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser “l’acte de desobediència civil col·lectiu més important” i que “ningú podrà esborrar la realitat viscuda”. Subratllen que aquell dia “no només es va votar” sinó que també es va mostrar al món “la maduresa democràtica” de la ciutadania. L’entitat reitera que el suposat “relat de normalitat” que atribueix al Govern és “fals” i posa com a exemples la no aplicació de l’amnistia als represaliats del 23-S o la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el català a les escoles.
Davant d’això, l’ANC fa una crida a “trobar les eines necessàries” per situar de nou la independència al centre de l’acció política, sobretot per part d’aquells partits “que encara s’autoanomenen independentistes”. El manifest conclou recordant que “davant de la raó de la força d’un Estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, també com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai”.
A més. fa poc més de dos mesos, l’ANC va qualificar d'“un any d’espanyolització institucional i simbòlica” el primer any de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L’entitat presidida per Lluís Llach va lamentar aleshores la “presència reiterada” del rei Felip VI, la “submissió judicial”, la “centralització” universitària i una acció exterior “orientada a normalitzar el conflicte” polític. També va denunciar que els compromisos derivats de l’acord d’investidura entre PSC i ERC romanien “incomplets”, especialment pel que fa al finançament singular, que, segons l’Assemblea, “manté l’espoli fiscal i ignora el principi d’ordinalitat”.