Felip VI es presentarà a Barcelona divendres vinent en el marc de l’anomenada Barcelona New Economy Week (BNEW) per treure’s l’espina que li va quedar clavada la setmana passada quan no li van permetre desplaçar-se a la capital catalana a lliurar els diplomes dels nous jutges davant el temor que la sentència d’inhabilitació de Quim Torra provoqués protestes al carrer.
El monarca arribarà acompanyat del president espanyol, Pedro Sánchez, per participar a la darrera jornada d'aquest esdeveniment presencial i virtual que ha impulsat el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro, amb l’objectiu d’afavorir la recuperació de l’economia després de la crisi de la Covid-19.
Joan Carles i Corinna
Navarro, que va ser primer secretari del PSC, va saltar als titulars dels diaris de tot l'Estat quan va protagonitzar el febrer del 2013 una de les declaracions públiques més contundents que es recordaven d'un dirigent socialista en relació a la monarquia. Feia pocs mesos que Joan Carles I s’havia fet miques el maluc una nit a Botswana en què bona part de la societat espanyola va descobrir l’existència de Corinna zu Sayn Wittgenstein.
Com a màxim responsable dels socialistes catalans i davant d'un centenar d'empresaris en un dinar organitzat per la Cambra, Navarro va demanar ni més ni menys que l’abdicació del Rei. “Necessitem un nou cap d’Estat per fer la transició del segle XXI”, va advertir tot i reconèixer el paper de Joan Carles I i davant la perplexitat dels empresaris.
O el Rei o el sistema
“Plantejo avui obertament i públicament la necessitat d’abdicació de l’actual cap d’Estat”, va assegurar mentre a Madrid es disparaven les alarmes i el PSOE entrava en estat taquicàrdic.
Navarro va advertir que si no es produïa el que havia de ser un “relleu tranquil”, molts ciutadans podrien creure que el que caldria fer seria canviar el sistema democràtic mateix”. “No els faltaria raó si no hi ha una reacció a temps”, va afegir, a més d’assenyalar el paper que hauria d’assumir Felip VI per liderar una segona transició que inclogués la modernització de la Corona i amb l’acceptació de les normes de transparència que reclamen els ciutadans.
El PSOE, fulminant
La reacció del PSOE va ser fulminant. Va desautoritzar Pere Navarro de manera immediata. La direcció federal del partit va fer públic un comunicat en què assegurava que els socialistes espanyols no compartien “en absolut” el parer del primer secretari del PSC, i que les seves declaracions eren “totalment inadequades”.
Aquell dia Navarro estava, però, inspirat, i no només va avisar la Corona que si no canviava, la institució trontollaria —i amb raó—, sinó que a més va defensar el dret de Catalunya a organitzar un referèndum d’autodeterminació, sempre que fos, això sí, legal i acordat amb l’Estat.
Un any i quatre mesos més tard, Navarro va haver de plegar de la primera secretaria socialista després d’un daltabaix electoral del PSC a les europees i es va convertir en el primer secretari més breu de la història del partit. El va substituir Miquel Iceta. Això sí, una setmana abans de marxar ell, Joan Carles I va anunciar que abdicava. El juliol del 2018, Navarro va posar-se al capdavant del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.