Si l'acord de claredat, la proposta de l'executiu de Pere Aragonès per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol, ja provocava cert recel entre l'independentisme, el fitxatge de la politòloga unionista Astrid Barrio per integrar el consell acadèmic que ha de definir el full de ruta per plantejar una proposta a l'Estat, ha estat la gota que ha fet vessar el got. La notícia ha provocat una allau de crítiques cap al Govern, a qui han retret que una persona que va negar reiteradament la condició d'exiliats i de presos polítics dels represaliats i va impulsar un partit amb el president de Societat Civil Catalana, no pot formar part d'un procés amb el qual, a priori, es vol dissenyar el camí per assolir la independència.  

El jurista Josep Costa no s'ha mostrat sorprès pel fitxatge de Barrio, que a parer seu, és congruent amb l'objectiu de l'acord de claredat, que veu com "una estratègia per neutralitzar un referèndum i impedir la independència". "El que em sorprendria és que hi hagués cap independentista que vulgui participar-hi", ha reblat a través d'una piulada. L'expresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, ha definit amb una analogia del que suposa el fitxatge d'Astrid Barrio: "el llop a cuidar les gallines". A més, s'ha preguntat si és una estratègia per a "eixamplar la base" o és un símptoma que el país pateix "síndrome d'Estocolm". Ho ha fet en una piulada on ha recuperat un tuit de la politòloga del 2019 en què afirmava que "ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes". 

El qui va ser assessor en comunicació del president Carles Puigdemont, Aleix Clarió, ha valorat que "s'ha de ser basant passerell" per creure que Barrio i altres persones nomenades per Aragonès "volen formar part de cap resolució democràtica que no passi per la unitat d'Espanya". En aquest sentit, ha apuntat al conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, i a la consellera de Drets, Justícia i Memòria, Gemma Ubasart, per haver estat lligats al PSC i a Podem anteriorment. 

El periodista Salvador Cardús ha assenyalat que "un país on es veta Anna Navarro Schlegel" —en referència al bloqueig per al seu nomenament com a membre del consell d'administració de Fira de Barcelona— i, en canvi, es fitxa Astrid Barrio, "és un país confús, desorientat, en declivi." L'articulista Montserrat Dameson també ha incidit en el problema que suposa que mai no es veti les persones unionistes de cap càrrec, a diferència de les independentistes. A través d'una piulada ha valorat que col·locar la politòloga al consell acadèmic, "a part de no ser compatible amb treballar per cap independència, és l’enèsima constatació que ser catalanòfob a Catalunya no és cap impediment per a res".

Finalment, hi ha qui davant l'estupefacció que els ha produït la notícia, ha preferit tirat d'ironia. Aquest ha estat el cas del cantautor Lluís Llach, que ha assegurat que no troba gens polèmic el fitxatge i que "més aviat, és aclaridor, i per a molts de nosaltres, totalment esclaridor". També ha jugat amb la idea de la claredat el periodista i escriptor Antonio Baños, que creu que el nou fitxatge "aporta bastanta claredat" sobre el que ha definit com "els objectius de la comèdia".