La portaveu del PSC al Parlament, Alícia Romero, afirma que el procés s'ha acabat després de la decisió de la Generalitat d'asseure's a la taula del diàleg amb el govern espanyol, la ruptura de la coalició d'ERC i Junts i la divisió de l'independentisme. "ERC ha acceptat el marc de convivència. Ha signat acords a la taula de diàleg a favor de moure's dins del marc de la Constitució. Això és important perquè un dels problemes que hi va haver en el 'procés' és que es van saltar les lleis", indica en una entrevista a Europa Press.

Pel que fa a la possibilitat que el Govern i el govern espanyol es tornin a reunir en el marc de la taula de diàleg, una trobada que s'ha de celebrar abans de final d'any, Romero ha indicat que la cita depèn dels governs. "Són ells els que parlen. Queden pocs dies per acabar l'any i sembla difícil... Però, en tot cas, crec que el diàleg entre el Govern d'Espanya i Catalunya és fluid i continu”. I sobre la petició d'ERC d'abordar la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació a la taula de diàleg, Romero ha subratllat que "no n'hi haurà" i que “és una pantalla passada”. I ha reclamat explorar consensos compartits a Catalunya, per exemple, sobre la millora de l'autogovern.

Preguntada per si és convenient consultar els catalans sobre l'autogovern, tal com va plantejar el líder del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que el PSC defensa reforçar l'autogovern, "que vol dir més recursos, millor finançament i reconeixement a la llengua i la cultura catalana". Però, segons Romero, en primer lloc, cal saber si la resta de partits també ho vol. "Per tant, asseure'ns, com deia el senyor Illa, i veure si més autogovern és que ens convenç. Després, quan s'arribi a un acord, ja veurem com fem que els ciutadans opinin", ha assenyalat Romero. La dirigent socialista creu que aquest diàleg s'ha de produir en una taula de partits que permeti a Catalunya avançar.

Reforma del Codi Penal 

D'altra banda, Romero ha afirmat que la reforma del Codi Penal per eliminar la sedició i reformar la malversació es valorarà com a "positiva" amb el pas del temps, tal com, parer seu, ha passat amb els indults als condemnats pel referèndum de l'1-O. Alhora, però, assegura que entén que a altres territoris hi hagi qui no comparteixi aquests canvis. "Però em sembla injust criticar així el president del govern d'Espanya. Crec que està sent valent, perquè des del primer moment ha volgut resoldre i encarar aquest conflicte", ha recalcat la portaveu.

Respecte a la reforma de la malversació, ha subratllat que no despenalitza cap cas de corrupció. De fet, ha reiterat que s'hi incorpora el delicte d'enriquiment il·lícit. També ha explicat que el nou redactat recupera la versió anterior a la reforma del 2015 plantejada pel PP amb informes "negatius" del Consell General del Poder Judicial i del Consell d'Estat. "Els codis penals, com les lleis, canvien i es modifiquen al llarg del temps. Penes que ara es veuran una mica rebaixades, com estaven abans del 2015, les haurà d'aplicar el jutge en funció del delicte", ha reblat, després de ser preguntada per si pot beneficiar processats per casos com la trama de la Kitchen (que esquitxa el PP).

Romero fa un balanç "dolent" del Govern d'ERC

Més de dos mesos després del trencament del govern de coalició català, Romero ha declarat que el PSC fa un balanç "dolent" del Govern en solitari d'ERC. En aquesta línia, ha acusat el govern de Pere Aragonès de no pactar les mesures que porten al Parlament, fet que, segons ella, l'ha portat a perdre moltes votacions. De moment, segons ha explicat Romero, Illa no s'ha plantejat una moció de censura contra el president Aragonès, però tampoc no la descarten. "No descartem res, però és veritat que en aquests moments no tenim les nostres energies posades en una moció de censura, més aviat tot al contrari. La tenim posada a aprovar uns pressupostos”, ha declarat.

Finalment, sobre si demanaran eleccions, Romero ha remarcat que la convocatòria electoral correspon a Aragonès, però ha avisat que, si no pot tirar endavant lleis al Parlament ni aprovar els Pressupostos, “potser s'ha de plantejar que és un bon moment perquè els ciutadans decideixin si ell ha de continuar sent president".