Aliança Catalana s'ha posicionat aquest dimarts al Parlament a favor de la petició de Vox per retirar una de les amonestacions públiques imposades al seu portaveu, Joan Garriga, per les seves expressions contra l'expresident de la Generalitat Lluís Companys. La formació de Sílvia Orriols s'ha alineat així amb Vox i el PP a la junta de portaveus, tot i que és una qüestió que s'ha votat. Encara que és una decisió que adoptarà la Mesa del Parlament aquesta tarda, els portaveus dels grups han fixat la seva posició, i els tres únics grups que han optat per posicionar-se a favor de la reconsideració són PP, Vox i Aliança.
Els posicionaments a la junta de portaveus s'han produït després que Vox presentés dos escrits per demanar que es reconsideressin les dues amonestacions verbals imposades a Garriga. Una fa referència a unes declaracions en què el dirigent de Vox va acusar els socialistes de "gastar-se els diners en drogues i putes". L'altra està relacionada amb les expressions contra Companys, a qui Garriga va qualificar d'"assassí" en el marc de l'homenatge que el Parlament dedica anualment a l'expresident de la Generalitat, afusellat pel franquisme el 1940. Durant la junta de portaveus, els representants de Vox han explicat que la reconsideració que han reclamat afecta també l'expedient relacionat amb les manifestacions sobre Companys. Malgrat això, Aliança Catalana ha optat per donar suport a la petició. La formació de Sílvia Orriols no ha fet, de moment, cap explicació pública sobre el sentit del seu vot.
Vox contra Companys, de nou
L'octubre del 2025, amb motiu del 85è aniversari de l'afusellament de Companys, Vox ja va desplegar al Parlament una pancarta en què qualificava l'expresident d'"assassí". La formació també va deixar un fullet davant de la figura d'homenatge instal·lada a la cambra amb el mateix missatge. L'acció recuperava una protesta que Vox ja havia protagonitzat l'any anterior, quan els diputats del partit van exhibir cartells durant l'ofrena floral a Companys amb el lema "Companys, assassí de 8.352 catalans". El partit sosté que Companys va ser responsable de la persecució i l'assassinat de milers de ciutadans del bàndol nacional i catòlic durant la Guerra Civil i l'acusa també de ser un "colpista" i responsable de la destrucció d'edificis religiosos.
Aquell octubre, els partits catalanistes van reaccionar contra l'acció de Vox i la CUP va reclamar a la Mesa que estudiés possibles infraccions del Codi de conducta i que s'apliqués el règim sancionador al grup parlamentari. L'episodi també té una altra particularitat: l'homenatge institucional a Companys d'aquell 22 d'octubre va comptar amb representants de pràcticament tots els grups de la cambra, inclosa Aliança Catalana. Hi van participar diputats del PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP i també de la formació de Sílvia Orriols, en un acte institucional que el Parlament havia instaurat l'any anterior.
Una sanció compartida amb Orriols
L'amonestació a Garriga forma part del mateix procediment pel qual el Parlament també va amonestar públicament Sílvia Orriols. El 28 de juliol, la Mesa de la cambra va acordar imposar una amonestació pública a tots dos diputats després que la Comissió de l'Estatut dels Diputats conclogués que havien comès una falta lleu per incomplir el Codi de conducta del Parlament. L'article 7 del codi obliga els diputats a mantenir una actitud "exemplar i respectuosa". En el cas de Garriga, la comissió va considerar que havia vulnerat aquest principi tant per les expressions contra Companys com per les acusacions dirigides contra els socialistes.
La comissió havia conclòs que les seves manifestacions constituïen un incompliment del Codi de conducta, tot advertint que per aplicar sancions més greus caldria modificar el reglament de la cambra. Finalment, la Mesa va optar per l'amonestació pública, la mesura més lleu, en lloc d'una sanció econòmica. L'amonestació s'ha de comunicar als afectats, publicar al Butlletí Oficial del Parlament i llegir durant un ple.
El Codi de conducta preveu, per a les faltes lleus, mesures que poden arribar fins a multes d'entre 600 i 12.000 euros, però en aquest cas la Mesa va descartar la via econòmica. En el cas d'Orriols, l'expedient es va obrir arran de diverses intervencions contra la diputada d'ERC Najat Driouech. La líder d'Aliança Catalana havia acusat Driouech de "normalitzar el fonamentalisme islàmic" pel fet de portar vel, entre altres expressions dirigides contra ella. La Comissió de l'Estatut dels Diputats va considerar que aquestes manifestacions constituïen un "assenyalament" incompatible amb el decòrum parlamentari i va advertir que "no es pot assetjar un diputat".
La comissió va remarcar, en aquest sentit, que la llibertat d'expressió dels parlamentaris ha de ser compatible amb el Codi de conducta i amb la necessitat d'evitar "l'assetjament i l'assenyalament sistemàtic" dins de la cambra.