Alhora, el partit de Jordi Graupera, es podrà presentar a les eleccions del 29N

Alhora, el partit de Jordi Graupera, es podrà presentar a les eleccions espanyoles del 29N. La formació independentista ha recollit 15.386 avals per a la candidatura Fora Espanya, gairebé el triple del mínim de signatures que exigeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) per presentar-se a uns comicis —el 0,1% dels electors de cada circumscripció, 5.929 en total—, just quan aquest dilluns a la mitjanit s'acaba el termini per presentar les candidatures al Congrés i al Senat davant de les juntes electorals provincials. Concretament, ha recollit 11.668 signatures a Barcelona (el mínim és de 4.399); 1.796 a Girona (576); 1.281 a Tarragona (627); i 641 a Lleida (327). En un comunicat, el partit ha celebrat que la xifra d'avals "gairebé dobla" l'objectiu de 8.000 que s'havien marcat.

A les xarxes socials, Graupera ha donat les gràcies a les més de 15.000 persones que han avalat Alhora, i ha donat a entendre que la xifra augmentarà: "Encara n'estem comptant". També ha aprofitat per fer una crida als ciutadans perquè se sumin a la campanya del partit i "inaugurar una nova onada". De moment, es desconeix la identitat del cap de llista.

La formació ha explicat que han fet servir un sistema descentralitzat per a la recollida de signatures, amb eines d'encreuament de dades i de comunicació amb intel·ligència artificial, i amb més de 500 voluntaris que s'han inscrit i coordinat a través del web de la campanya. Han demanat la signatura a les seves famílies, als seus amics, a la seva feina i als seus veïns, i han entregat els fulls plens als punts de recollida d'arreu del país publicats al web. D'altra banda, Alhora ha organitzat durant les dues últimes setmanes prop de 80 parades i actes de recollida, com també 23 locals de recollida, en una quarantena de municipis de les quatre demarcacions. Un cop acumulats els fulls a cada punt, se n'ha coordinat el transport amb més voluntaris fins a les capitals de demarcació per fer-ne el recompte i entregar-los a la junta electoral provincial. A més, els catalans a l'exterior i altres electors amb certificat digital ha pogut signar en línia, una via que ha sumat més de 250 avals i que continua oberta fins a la mitjanit.

Segons el partit, aquest últim dissabte, 24 d'octubre, ha estat el dia en el qual s'han recollit unes 3.000 signatures. Ara bé, aquest diumenge s'han aplegat unes 1.500 signatures en només tres hores a les portes del Camp Nou abans del Clàssic. Una cinquantena de voluntaris han participat en la recollida durant la prèvia del Barça-Madrid, entre els quals el mateix Graupera, president d'Alhora; i Mariona Bosch, secretària general. Finalment, la formació ha celebrat que les cerques a Google sobre Alhora s'han multiplicat per tres i que han tingut un fort augment de militants en els últims quinze dies. L'objectiu és arribar a 700 militants durant la campanya electoral.

La militància d'Alhora va decidir fa dues setmanes presentar-se a les eleccions espanyoles amb la candidatura Fora Espanya, amb el compromís que els eventuals diputats no donaran suport a cap govern. La consulta es va tancar amb un 67% dels vots a favor i un 33% en contra, amb una participació que ha fregat el 80% dels 549 militants cridats a pronunciar-s'hi. S'hi plantejava si Alhora havia de concórrer als comicis amb dues condicions polítiques concretes: d'una banda, "fer fora l'Estat espanyol de Catalunya" i que els representants escollits votin "sempre en el sentit que més perjudiqui l'estabilitat de l'Estat espanyol"; d'una altra, explorar un front independentista que situï la independència al centre del debat polític.

Aleshores, Graupera va reivindicar el procés intern: "És un luxe formar part d'un partit en què el debat és de debò". Així mateix, va negar que la direcció del partit fixés prèviament una posició i que la votació servís només per construir un relat favorable a una opció concreta: "Nosaltres mai no hem operat així". Segons va explicar, durant el debat es van exposar els arguments a favor i en contra de concórrer als comicis i, a partir d'aquí, algunes persones es van posicionar i d'altres van preferir no fer-ho.