La ràdio pública alemanya, Deutschlandfunk, ha il·lustrat l'oposició que mostra Alemanya a les intencions de la UE d'accelerar l'intercanvi de proves penals entre els països membres esmentant el cas del president Carles Puigdemont. Recorda que Espanya demanava l'extradició del dirigent català per rebel·lió, però que la justícia alemanya no va apreciar que hi hagués aquest delicte i va rebutjar la petició. Alemanya és partidària d'una posició més preventiva en els intercanvis de dades electròniques per evitar excessos, seguint el model de les peticions d'extradició.

"La Comissió Europea vol facilitar molt més als investigadors judicials l'accés a les proves electròniques, com els protocols de navegació, els missatges de WhatsApp i els correus electrònics dins de la UE. Les crítiques a aquest projecte venen d'Alemanya, també dels activistes de protecció de dades", diu. "En poques paraules, el projecte de la UE vol dir que en el futur un fiscal irlandès, polonès o francès podrà sol·licitar dades als servidors alemanys amb molta facilitat. I serà molt més fàcil per a un fiscal alemany fer el mateix", continua. Una de les veus crítiques és la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley (SPD), que al seu dia va es mostrar contrària que Puigdemont fos extradit a Espanya.

Barley recorda que si hi ha aquest automatisme en la cessió de dades, només dependrà del país que les requereixi, i que la justícia alemanya no hi tindrà dret a veto, ni tan sols a valorar la legalitat de la petició. Deutschlandfunk recorda en aquest sentit què va passar amb l'ordre de detenció europea que va dictar Espanya contra Puigdemont, que va ser qüestionada per la justícia alemanya en els punts essencials, donant per fet que el model va funcionar correctament. "En el cas de les ordres de detenció europea —vegeu el procediment alemany sobre el català Carles Puigdemont—, els tribunals de l'Estat que hauria de fer l'extradició també examinen el cas", recorda com un valor garantista.

La ràdio esmenta l'excomissari federal de protecció de dades, Peter Schaar, que afirma que un examen jurídic com el del cas Puigdemont no seria possible amb la nova reglamentació.