Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) és, des del mes de novembre, el portaveu del grup parlamentari del PP. Fill d’un “home de dretes i una dona comunista”, va créixer entre intensos debats polítics que el van abocar a estudiar Ciències Polítiques amb la vocació de ser polític. Es defineix com un home de dretes sense complexos: “Un liberal conservador, crec en la llibertat individual i, a la vegada, en el pes de la tradició i el principi d’autoritat com la via perquè les societats funcionin. Els meus referents ideològics són Thatcher, Reagan i Von Mises”. “La meva obsessió era dedicar-me a la política”, diu en aquesta conversa amb El Nacional, on també aposta per un bloc constitucionalista, si hi ha eleccions, per desbancar els nacionalistes del govern. Poc abans que comenci el judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau pel 9-N, Fernández insisteix que és el Govern qui judicialitza la política. En clau de política interna, a les portes del Congrés que ha de confirmar el lideratge de Xavier Garcia Albiol, assegura que no es presentarà com a alternativa per presidir el PP i, és més, que farà campanya al seu favor.

Albiol s’ha passat de frenada amb les declaracions sobre la regidora musulmana de Badalona?

La persona protagonista de la picabaralla ha fet una entrevista i crec que les explicacions han estat concloents. En cap cas es pot parlar d’una problemàtica d’arrel racista. I en cap moment hi ha una declaració d’Albiol que desqualifiqui pel seu origen aquesta persona. Parla de les seves competències professionals i això és diferent. Jo crec que la igualtat és aquesta: tots hem de poder ser jutjats amb el mateix paràmetre que és la nostra competència professional; el fet de ser d’un altre país no t’eximeix del fet que es valori la teva actuació.   

Tinc clar que els veïns de Badalona estimen Albiol

Obrint el focus, aquell lema de campanya d’Albiol de “Netegem Badalona”, en un tema tan sensible com la immigració, a un lloc com Badalona, evidentment té una connotació agressiva. Pot haver-hi una part de la societat que ho pot interpretar com una divisió entre bons i dolents...

Jo no conec gaire Badalona però el que he pogut comprovar, no només amb el vot, és que els veïns valoren positivament la gestió de Xavier Garcia Albiol. Més enllà d’un lema de campanya concret, el que tinc clar és que els veïns de Badalona estimen Albiol.

Però comparteix el discurs d’Albiol pel que fa a la immigració?

Jo crec que a nivell local, cada ciutat té les seves problemàtiques. Si Albiol va tenir un suport dels seus veïns tan espectacular, no podem inferir que els seus votants són racistes. Si el van votar és perquè comparteixen que hi ha un conflicte derivat de la immigració irregular que no té res a veure amb un sentiment excloent o xenòfob, en absolut.

El lideratge d'Albiol -que en termes interns de partit sempre ha estat molt consolidat-, necessita temps

La sortida de Millo del grup parlamentari, ha reequilibrat les tensions internes del grup parlamentari?

Crec que ara mateix, el repartiment de papers és perfecte. Sempre dic que això no és un balneari però en política res no ho és. Enric Millo va ser un gran portaveu però està essent un excel·lent delegat del govern espanyol. La tasca de Millo s’escau al seu caràcter i el lideratge de Xavier Garcia Albiol -que en termes interns de partit sempre ha estat molt consolidat- com tots, necessita temps. Per últim, el grup parlamentari estava unit abans i ho està ara.

Amb Millo a la delegació del govern espanyol, és vostè l’home fort del PP al Parlament?

Sóc el portaveu. Això que em diu és una etiqueta periodística.

El PP ha de recuperar el paper de gran força política no nacionalista que lideri l’oposició

Quin objectiu s’ha marcat?

Bàsicament, recuperar el paper de gran força política no nacionalista que lideri l’oposició. És un paper que es va perdre i que s’ha de recuperar. A les darreres enquestes estem recuperant terreny. Som l’únic partit no independentista que pugem.

El 75% dels votants del PP tenen més de 65 anys...

Aquest és un problema que té el PP al conjunt d’Espanya. Canviar-ho s’aconsegueix fent que els teus valors siguin hegemònics al conjunt de la població.

Això diuen els comuns!

En aquest tema, sense que serveixi de precedent, tenen tota la raó. A mi no m’agraden els partits polítics que et diuen que amb 18 anys t’ho han de regalar tot. Un jove que amb 18 anys només es dedica a protestar i a demanar pis i renda mínima d’inserció, no és la meva visió. Un jove amb 18 anys s’ha de voler menjar el món i és veritat que al PP tenim problemes per connectar amb els joves, però estem millorant.

Donaré suport a Xavier Garcia Albiol amb el seu projecte

Presentarà candidatura al Congrés del PP per competir amb Albiol en la pugna per la presidència del partit?

Com he dit sempre, donaré suport a Xavier Garcia Albiol amb el seu projecte des de la província de Tarragona i des del Parlament perquè el projecte surti reforçat des del punt de vista orgànic, polític i intel·lectual.

Millo ha presumit sovint d’haver incorporat la C de Catalunya a les sigles del PP. Creu que és el partit que millor defensa els interessos dels catalans? Si és així, per què els resultats electorals han anat a la baixa?

És una pregunta capciosa. Significaria que els partits petits no tenen dret a existir. Responent a la seva pregunta, per a mi, sí. El que més m’obsessiona és que Catalunya funcioni bé perquè no tenim cap intenció de marxar, ni jo ni la meva família. D’acord que les idees del PP no són hegemòniques aquí. Però això els passa a altres partits a la resta d’Espanya. Això significa que has de treballar més el teu missatge però no et deslegitima electoralment.

Nosaltres volem governar Catalunya, no estem aquí per pressionar Madrid

I en defensa dels interessos dels catalans, quines accions concretes farà el seu partit per pressionar el govern espanyol perquè ingressi l’import de les beques als estudiants catalans que encara no han arribat?

Tot indica que el problema ha estat administratiu i el més important és que se solucioni ràpidament. Dit això, el paper del PP a Catalunya no es pot interpretar sempre com una via per pressionar Madrid. No va d’això! Nosaltres volem governar Catalunya i transformar en positiu Catalunya. No estem aquí per pressionar a Madrid. Aquest és un paper que ens han assignat els nacionalistes perquè volen governar ells i a nosaltres assignar-nos altres coses.

El Govern és qui judicialitza la política

La interlocució entre l’Administració catalana i espanyola continua sent un diàleg de sords. Com es pot desencallar la situació? Puigdemont diu que l’únic que fa el PP és judicialitzar la política...

Jo el que crec és que les mateixes persones que fa sis mesos deien que no trobaven cap interlocutor, ara ens diuen que ja no volen parlar. Ho sento però això no cola. Diàleg és diàleg, no és imposició. Sobre la judicialització de la política, sempre explico el mateix. Qui judicialitza és qui essent conscient, amb avisos dels lletrats del Parlament, [del que fa] decideix seguir per un camí d’il·legalitat. Ho judicialitza el Govern.

Afortunadament, no estem en una dictadura i el poder judicial és independent

La imatge de dilluns, amb l’expresident Artur Mas i les exconselleres Ortega i Rigau, entrant a declarar al TSJC pel 9-N, no ajuda a rebaixar la tensió...

Afortunadament no estem en una dictadura i el poder judicial és independent. El poder polític no pot immiscir-se en les decisions dels tribunals. M’agradaria demanar una miqueta de coherència revolucionària als partidaris del procés perquè, si el 9-N van presumir d’estar disposats a assumir el preu que calgui... Ells sabien que estaven cometent una il·legalitat i ara no poden demanar que el poder polític s’interposi en les decisions del poder judicial. Això en democràcia és impossible.

El nivell d’autocrítica interna de l’independentisme és mínim

Puigdemont reitera que el referèndum es farà tant sí com no i vostès continuen negant la major....

És que això ja va passar el 9-N i ja hem vist les conseqüències. Alguns volen oblidar que fa cinc anys que tirem pantalles enrere. El nivell d’autocrítica interna de l’independentisme és mínim. Si jo fos independentista estaria empipadíssim perquè em sentiria enganyat. Han enganyat els mateixos independentistes. Ja saben quines conseqüències té si tornen a fer un 9-N: l’eventual inhabilitació dels organitzadors. En tot cas, l’únic positiu que tenen les declaracions de l’exjutge Santi Vidal és que han posat sobre la taula el baix nivell surrealista, dadaista, d’alguns dels màxims dirigents del procés.   

Si finalment es convoca el referèndum, què farà el PP?

El PPC no té els instruments legals per evitar que es produeixi, o per garantir que el seu resultat sigui el mateix que el del 9-N, que és zero. Van dir que l’endemà es declararia la independència i l’únic que ha passat és que els organitzadors poden ser inhabilitats. 

I arribat el cas, farien campanya pel 'no'?

Es va demostrar el 9-N que la participació va ser molt fluixa. No va arribar a la meitat del cens de Catalunya, per tant, no tenen legitimitat per reivindicar res.

Però ara es planteja diferent....

Això és el que diuen, però serà igual. Serà la repetició del 9-N perquè tornarà a ser un instrument il·legal.

I què passarà al setembre?

La política catalana s’ha convertit en la ciència de la futurologia. El que tinc clar és que el camí de la il·legalitat no condueix enlloc que no sigui el desprestigi de Catalunya i el bloqueig institucional.

Puigdemont no entén com funcionen les institucions democràtiques, no té sentit de la història

Com definiria la figura del president Puigdemont?

Podria dir que és un parlamentari eficaç però té un problema d’alçada política de primer nivell. No ha acabat d’entendre com funcionen les institucions democràtiques, no té sentit de la història. Malauradament, i ell n’és l’exemple, la política catalana ha perdut qualitat de forma preocupant. La prova més evident és la descomposició de l’antiga Convergència.

Vostè també és molt crític amb el to i el discurs de la CUP. Per què no pot haver-hi maneres diferents d’entendre la política? Els ha atribuït la batasunització de la política catalana...

El que jo dic és que cremar banderes i trencar fotos de persones és una manera de fer política a l’estil del que feia Batasuna.

Però el 12 d’Octubre, durant la celebració del Dia de la Hispanitat, també es cremen banderes...

Però vostè parla d’uns manifestants radicals i els compara amb gent que és al Parlament en representació del conjunt dels catalans. I el reglament del Parlament exigeix tenir una actitud respectuosa amb els adversaris.

La proximitat a entitats com Societat Civil Catalana, no creu que els perjudica? En alguns actes que fan entitats d’aquest tarannà es proclamen consignes que, com a mínim, són al límit del que podríem entendre com a democràtiques...

M’ho hauria de concretar. Jo he estat a actes de SCC i de Concòrdia Cívica, recentment, i el que em vaig trobar eren afirmacions respectuoses en termes democràtics. El 12 d’Octubre de la ultradreta no té res a veure amb aquestes entitats.

Si la Generalitat donés a SCC la mateixa subvenció que a Òmnium i l’ANC, li asseguro que l’èxit seria esparverant

Per què entitats que neixen per contrarestar l’efecte ANC i Òmnium, no acaben de quallar?

És massa agosarat dir que no han funcionat. SCC ha tingut un paper molt rellevant a l’hora d’aglutinar persones sense adscripció política i que se senten catalans i espanyols, mitjançant processos participatius. També li dic que si la Generalitat els donés la mateixa subvenció que dóna a Òmnium i l’ANC, li asseguro que l’èxit seria esparverant.

La identificació educació / llengua és un prejudici nacionalista

Continua veient amb bons ulls la unió del bloc constitucionalista, en el cas que hi hagués eleccions? Sobretot amb C’s, amb qui es disputen la pugna pel lideratge de l’unionisme a Catalunya? Com casaria això?

Amb molta generositat. A Catalunya sembla impossible però no ho és i crec que seria terapèutic. No està tan lluny el moment que PSC, C’s i PP sumem 68 i llavors haurem d’analitzar com repartir els papers -això ho decidiran els catalans a les urnes.

Per acabar, vostè considera que és un problema que el català sigui la llengua vehicular a les escoles?

He de dir que em sembla molt preocupant que en una societat democràtica no es puguin confrontar diferents models lingüístics i educatius amb normalitat i que es vegi com una agressió. Dit això, la nostra opinió és que el model d’immersió lingüística no és un bon model. Apostem pel trilingüe i no significa anar en contra del català. Aquí no parlem del català, sinó del tema educatiu. La identificació educació / llengua és un prejudici nacionalista.    

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat