El ministre espanyol d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha culpat una vegada més el PP de posar "bastons a les rodes" a l'oficialitat del català a la UE, i per això, diu estar dolgut amb el partit d'Alberto Núñez Feijóo, de qui acusa de "fer-ne befa". Tot i això, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha augurat que els populars només aconseguiran "retardar" aquest reconeixement, ja que assegura que aquesta és una prioritat tant per al govern socialista com per a ell. De fet, segons Albares, si l'Executiu espanyol hagués tingut "des del primer moment la col·laboració de totes les forces polítiques espanyoles" ja s'hauria aconseguit recaptar la unanimitat dels vint-i-set per incloure les tres llengües cooficials --català, euskera i gallec-- en el reglament lingüístic de la UE.
Dels vint-i-set països membres de la UE, "vint ja estan disposats a fer aquest pas" per reconèixer l'oficialitat d'aquestes llengües a Europa i ha assegurat que, tot i que encara que hi ha alguns governs, entre ells l'alemany, que "requereixen més temps i més treball" abans de donar el seu vistiplau, "cap d'aquests les vol vetar". Per això, el ministre està convençut que aquest reconeixement "és qüestió de temps", perquè els socis europeus "comprenen la importància d'aquest assumpte per a Espanya", ja que "la identitat nacional espanyola és plurilingüe". Fa menys d'un mes, la Moncloa va anunciar que no portaria la proposta a debat després de constatar que encara no hi ha prou suports entre els estats membres. Aquesta decisió arribava després que el govern alemany obrís la porta a negociar la lletra petita de la proposta, però demanés més temps per seguir les converses. I és que sense el sí de Berlín, la iniciativa continua lluny de la unanimitat imprescindible.
Precisament, el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, es troba de visita a l'Estat espanyol i aquest mateix divendres ha participat, juntament amb el rei Felip VI, en un homenatge a Gernika a les víctimes del bombardeig perpetrat el 26 d'abril del 1937 per la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària d'Itàlia. Steinmeier ha esdevingut el primer cap d'Estat alemany a visitar Gernika, atacada durant la Guerra Civil, tot i que el país teutó ja havia demanat oficialment perdó seixanta anys després del bombardeig quan el llavors president Roman Herzog va enviar el 1997 una carta que, entre altres qüestions, assumia la responsabilitat pels fets i traslladava el seu condol.