El govern espanyol se la juga a Andalusia. O així ho veu almenys el PSOE, on s'ha instal·lat la idea —i el temor— que un mal resultat als comicis andalusos tindrà un efecte contagiador a les properes cites electorals. Davant d'aquest panorama, tant a la Moncloa com a les files socialistes es comencen a preparar per a aquest escenari i estudien diverses maneres de respondre-hi. Una d'elles, segons explica El Periódico de España, passaria per una nova crisi de govern i, per tant, implicaria una nova remodelació de l'executiu encapçalat per Pedro Sánchez. En aquest sentit, hi ha diverses possibilitats: que hi hagi una renovació "profunda" del gabinet, una reducció de ministeris que previsiblement només afectaria la part socialista, relleus puntuals per postular alguns ministres com a candidats a municipals o autonòmiques del maig de 2023 o canvis que alterin les secretaries generals o direccions dels ministeris, és a dir, de rang inferior als màxims responsables d'aquestes carteres.
En les darreres setmanes, el nerviosisme i la sensació d'haver de recórrer a un gir per canviar les males perspectives han guanyat terreny. Andalusia és un feu tradicional del socialisme i una derrota contundent en aquesta comunitat pot determinar sobre manera el que pugui passar a les properes eleccions generals, que haurien de tenir lloc el desembre de 2023. En aquest sentit, a Ferraz esperen, almenys, que Juan Espadas —candidat del PSOE a la Junta d'Andalusia— obtingui un resultat gairebé idèntic o millor al que va aconseguir Susana Díaz als comicis de 2018, que van suposar el pitjor resultat dels socialistes a Andalusia (33 escons i quasi un 28% dels vots). Les enquestes, fins ara, no il·lustren un bon panorama per a Espadas i hi ha pessimisme. Per citar un exemple, Metroscopia publica un sondeig aquest dissabte que deixa els socialistes en segona posició. També treurien 33 diputats, però baixarien al 27%. A més, la distància amb Juanma Moreno, que seria el guanyador segons aquesta enquesta, seria contundent: 12 escons i quasi 10 punts percentuals de vot.
Aquests mals auguris també es projecten a escala nacional. Des que Alberto Núñez Feijóo va aterrar a la presidència del Partit Popular, les enquestes reflecteixen un increment substancial del percentatge de vot dels populars, fins al punt que moltes d'aquestes ja els situen en primera posició i amb moltes possibilitats de sumar majoria absoluta amb Vox. A tot plegat cal sumar que la conjuntura econòmica per als propers mesos i anys no és gens bona, l'impacte de la inflació ha perjudicat la butxaca dels ciutadans, la crisi del CatalanGate ha obert escletxes a l'executiu i cada votació parlamentària es viu amb incertesa fins als darrers minuts. Fins al moment, Sánchez se'n surt amb la geometria variable, però les relacions amb alguns dels seus socis —especialment, amb ERC— estan cada vegada més enterbolides.
Els canvis del juliol no han funcionat
Dins del PSOE, hi ha la sensació que la crisi de govern que va dissenyar Pedro Sánchez el passat mes de juliol no ha tingut l'efecte esperat. La profunda remodelació que va escometre el president de l'executiu central no ha convençut els seus, ja que creuen que alguns dels ministres que van arribar al govern fa 10 mesos "no s'han consolidat". De fet, alguns retreuen que aquestes substitucions van implicar una pèrdua de "pes polític" i assenyalen que, amb la sortida de Carmen Calvo i José Luis Ábalos, Sánchez ja no té un "escuder". Qui a priori assumia aquest rol és Félix Bolaños, però la seva presència és més minsa que la dels seus antecessors.
El primer canvi al govern de Sánchez va ser el 26 de gener de 2021, quan Salvador Illa va deixar el Ministeri de Sanitat per ser candidat a la presidència de la Generalitat. Carolina Darias, que fins aleshores era ministra de Política Territorial, va passar a Sanitat i, en el seu lloc, va entrar Miquel Iceta. Més endavant, el 30 de març de 2021, Pablo Iglesias deixava l'executiu, fet que implicava el salt de Nadia Calviño com a vicepresidenta segona i l'accés de Yolanda Díaz a la vicepresidència tercera. Al capdavant de Drets Socials i Agenda 2030, va entrar Ione Belarra. El 12 de juliol de 2021, va ser quan es va materialitzar el gran canvi amb set nous ministres: entraven Félix Bolaños (Presidència i Relacions amb les Corts), José Manuel Albares (Afers Exteriors), Pilar Llop (Justícia), Raquel Sánchez (Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), Pilar Alegría (Educació), Diana Morant (Ciència) i Isabel Rodríguez (portaveu i ministra de Política Territorial). Els que van marxar del gabinet Sánchez són Carmen Calvo (vicepresidenta primera i responsable de Presidència i Relacions amb les Corts), Arancha González Laya (Afers Exteriors), Juan Carlos Campo (Justícia), José Luis Ábalos (Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), Isabel Celáa (Educació), Pedro Duque (Ciència) i José Manuel Rodríguez Uribes (Cultura i Esport).
Dels noms assenyalats com a ministres "poc consolidats", segons El Periódico de España, els socialistes destaquen a Diana Morant i Raquel Sánchez. De fet, el grau de coneixement d'alguns dels titulars de diversos ministeris és inferior al 50%, segons el CIS del mes d'abril. Són els exemples de Morant (12%), Sánchez (17,7%), Pilar Llop (22,1%), Pilar Alegría (22,7%), Joan Subirats (25,7%), Isabel Rodríguez (26,9%), José Manuel Albares (35,3%) o Luis Planas (40%). Així doncs, dels membres que van entrar a l'executiu el juliol de 2021, només Félix Bolaños (52,2%) supera aquest 50% de grau de coneixement. A més, cap d'ells aprova en valoració. De pitjor a millor qualificació, el rànquing queda així: Pilar Llop (4,55), Félix Bolaños (4,74), Diana Morant (4,74), Pilar Alegría (4,76), Raquel Sánchez (4,83), José Manuel Albares (4,88) i Isabel Rodríguez (4,89).
Ara com ara, però, no hi ha quòrum sobre la recepta a aplicar en cas de desfeta a Andalusia. A Ferraz hi ha qui creu que una nova crisi de govern tampoc seria un bon missatge perquè suposaria "reconèixer que Sánchez es va equivocar amb els nomenaments que va fer al juliol". Per això, també es planteja que el que cal reforçar és la comunicació, donat que es considera que la gestió i les polítiques que fa el govern espanyol no arriben a la ciutadania.