L'esquerra francesa, des de fa anys amb un Partit Socialista esquifit des de l'etapa de Manuel Valls, ha encès els llums d'alarma després de la derrota de Pedro Sánchez i la desfeta electoral d'Unidas Podemos i dels comuns, que serien els homòlegs de Jean-Luc Mélenchon. La derrota electoral del PSOE i els seus socis a les municipals i autonòmiques ha estat vist com "tot un advertiment" per a l'esquerra francesa, que està a l'oposició i aspirava a recuperar posicions amb la reforma de les pensions, segons informa el diari Le Monde. Ara temen que en realitat tot plegat formi part d'una caiguda de la socialdemocràcia i l'esquerra alternativa a escala europea.
"Queden lluny els dies que Jean-Luc Mélenchon i Pablo Iglesias van signar un manifest que segellava un "moviment conjunt" entre França Insubmisa (LFI) i Podemos, un any abans de les eleccions europees del 2019. Cinc anys després, les eleccions autonòmiques i municipals d'Espanya, que han estat calamitoses per a l'esquerra i en particular per a Podemos, ha desencadenat un gran silenci dins l'esquerra francesa. A un any de les eleccions europees del juny del 2024, els aliats internacionals de LFI i el Partit Socialista (PS) tenen plom a l'ala al continent i les aliances de dretes amb l'extrema dreta s'enforteixen", ha afirmat.
Le Monde apunta que el retrocés del PSOE i d'Unidas Podemos a Espanya, pot tenir relació amb la derrota de la Syriza d'Alexis Tsipras a les eleccions gregues, i la desfeta de la coalició de centreesquerra a les eleccions de Finlàndia, amb un procés global de crisi política.
En el conjunt de l'Estat, els socialistes han perdut 403.741 vots, Podemos ha desaparegut en molts ajuntaments, mentre Ada Colau ha quedat en tercera posició darrere de Xavier Trias, que previsiblement serà el nou alcalde de Barcelona. I ERC ha tingut una pèrdua de 304.233 vots, que s'acosta als que van registrar els socialistes a escala estatal.
Mentrestant, la cúpula de Podemos a les illes Balears ha dimitit amb una fórmula confusa, després de la desfeta a les eleccions autonòmiques 2023. Tècnicament, l'executiva del partit a les illes ha anunciat aquest dijous que deixa la seva continuïtat en mans del Consell Ciutadà autonòmic, el màxim òrgan de decisió de la formació —que es reunirà el pròxim dissabte 10 de juny. La cúpula ha defensat que es tracta d'un moviment que suposa a la pràctica la seva dimissió, perquè només faltarà que sigui ratificada per l'òrgan intern. Un cop ratificada, la decisió s'elevarà al Consell Ciutadà estatal i es convocarà el procés de primàries, després de les eleccions generals del 23 de juliol. És a dir, que la dimissió es posposa fins passats els comicis.
Exdiputades de Podemos com Laura Camargo, que va aspirar a liderar el partit el 2017, han carregat contra el moviment de l'executiva perquè "no hi ha tal dimissió en bloc". En una piulada d'aquest dijous, Camargo ha assegurat que la cúpula "ha dit que no és el moment (de dimitir) perquè hi ha eleccions". "Això de deixar-ho en mans del Consell Ciutadà autonòmic, òrgan buidat on té majoria, és una puntada de peu cap endavant. I guanyar temps sense plegar", ha criticat. De fet, sospita que "tal vegada li hauran dit a algun d'ells (membres de l'executiva) que podrien encapçalar la llista de Sumar per Balears".