Llum verda al fet que els càrrecs electes de Barcelona En Comú (BComú) tinguin un salari fixat en 2.200€, dividit en 14 pagues. La decisió, adoptada dissabte pel plenari de la confluència, en base al seu codi d'ètica política, determina que l'excedent del que ingressen vagi a parar "a un fons social i solidari" que encara està per definir.

L'organització s'ha marcat un termini màxim de tres mesos per validar l'equip responsable de formular la proposta, que haurà de ser aprovada durant els tres mesos posteriors. Així, en sis mesos els comuns hauran d'explicar on va a parar exactament aquesta part del seu sou. En total, ni més ni menys que 219.000 euros de les arques públiques de la ciutat.

L'assumpte està sent objecte de polèmica en la legislatura que encapçala com a alcaldessa Ada Colau. El 14 de juliol passat, quan es va intentar aprovar la reducció, una majoria del ple de l'Ajuntament, amb CiU, Ciutadans, PSC i PP, va rebutjar-ho. Només hi van votar favorablement BComú, ERC i CUP. Aleshores es van queixar fervorosament que l'oposició bloquegés una de les seves promeses electorals.

No l'única

Però no tota la culpa dels incompliments de la confluència té a veure amb una decisió dels grups opositors. Amb l'elecció dels seus dos primers fitxatges, l'exlíder municipal del PSC Jordi Martí i l'actual cap de la Guàrdia Urbana, Amadeu Recasens, ja va saltar-se el codi ètic.

Tot i que es parla de 2.200 euros per "les persones amb càrrecs electes, gerencials i de lliure designació", aleshores l'alcaldessa va argumentar que aquests dos casos són "persones amb perfil tècnic i no polític" i que limitar-ne la retribució no tenia sentit perquè "assumeixen responsabilitats molt elevades".