La branca de l'Operació Catalunya que es va estendre a Andorra i va desembocar en la liquidació de la Banca Privada d'Andorra (BPA), que s'havia negat a facilitar informació confidencial sobre la família Pujol a la policia patriòtica, es dirigeix ara directament a la taula del govern andorrà. Alguns dels afectats per aquell procés han decidit, segons ha avançat la web Altaveu i ha confirmat ElNacional.cat, activar una sol·licitud formal davant del govern andorrà perquè desclassifiqui i faci públics els documents relacionats amb aquells fets que el 2015 van acabar amb la desaparició del banc i de la seva filial espanyola, Banco Madrid. Els impulsors de la iniciativa subratllen que davant la decisió del govern espanyol, que aquest mateix dilluns ha reiterat el president, Pedro Sánchez, de desclassificar de manera imminent documents vinculats a l'operació Catalunya, és "imprescindible" que Andorra també doni a conèixer tota la informació de què disposa d'aquells fets.
La BPA va ser intervinguda el 10 de març de 2015 per les autoritats del Principat després que van donar per bona la nota d'alerta del FinCEN, del departament del Tresor dels Estats Units, sobre indicis de blanqueig de capitals. El banc va acabar liquidat en una operació en què els àudios del comissari José Manuel Villarejo han deixat clara la intervenció de la policia patriòtica, el govern espanyola i el mateix president, Mariano Rajoy. Un any després, el FinCEN va retirar la denúncia sense més explicacions. Dels documents de la policia patriòtica es desprèn que el govern espanyol va filtrar informació per provocar aquella alerta de l'agència del Tresor nord-americà i carrega-se el banc. Els responsables del BPA ha reclamat a la policia financera dels Estats Units que faci públics la seva documentació i les converses que van mantenir amb les autoritats d'Andorra i Espanya.
Documentació
Entre els promotors de la iniciativa que ara es prepara per reclamar informació al govern andorrà, hi ha clients del banc i afectats per la sentència del Tribunal de Corts d'Andorra, que a mitjans del juliol passat va condemnar a diset exdirectius del BPA pel delicte de blanqueig a penes entre 7 i 3 anys de presó. Reclamen conèixer exactament la informació de què disposa el govern andorrà sobre les causes i el procés que va portar a la intervenció del BPA i adverteixen que aquesta transparència és imprescindible per restaurar la confiança institucional, judicial i financera al Principat, atès que aquells fets han determinat la imatge i la reputació del país i han condicionat la vida de treballadors, famílies i clients del banc.
En concret, reclamen la correspondència del govern d'Andorra amb el FinCEN i amb les autoritats espanyoles sobre aquest tema i conèixer el paper del Guàrdia Civil Basilio Fernández, que, segons la documentació de la policia patriòtica, va actuar com a nexe amb el FinCEN per aquesta operació. Exigeixen saber com es va gestar aquella operació a escala institucional entre Espanya i Andorra, més tenint en compte que el gener del 2015 Rajoy va protagonitzar una visita inèdita en un president espanyol de dos dies al Principat. Dos mesos després d'aquella visita es va publicar l'alerta del FinCEN.