Oriol Junqueras ha aprofitat el seu viatge a Irlanda per estrènyer llaços amb el Sinn Féin, el partit d’esquerres i partidari de la reunificació que va guanyar les darreres eleccions a Irlanda del Nord. Durant aquests dies, s’ha reunit amb diverses personalitats del partit, les més rellevants Gerry Adams a Belfast i Mary Lou McDonald, la seva substituta el 2018, tot i que també amb el batlle de Belfast o el president del Parlament nord-irlandès. I si bé l’objectiu d’ERC amb aquest viatge era aprofundir en les relacions amb el partit, al qual sempre han vist com un aliat —i que va ser un dels grans protagonistes de l’històric Acord del Divendres Sant—, Declan Kearny, portaveu del Sinn Féin, creu que no només els republicans poden aprendre del procés de pau a Irlanda del Nord, sinó també el govern espanyol. Preguntat per aquest fet, després que Junqueras assegurés que els Acords de Belfast de l’abril de 1998 eren un “exemple extraordinari”, Kearny també ha assegurat que el govern espanyol hauria d’aprendre d’aquell esdeveniment que, perquè el diàleg sigui exitós, “totes les parts s’han de comprometre de bona fe amb la negociació i acceptar que tots els temes siguin damunt la taula”. “No hi ha res resolt fins que tot s’ha resolt”, ha resumit des de la seu del Sinn Féin.

El consell de Kearny ha anat més enllà i ha recomanat al govern espanyol que es faci a la idea, prenent com a referència el que va succeir al seu territori, “que els processos de canvi continuen i que són inexorables”, posant com a exemple el cas irlandès, on des de la victòria del Sinn Féin s’ha tornat a posar sobre la taula un referèndum per a la reunificació d’Irlanda. “El futur només passa per l’exercici de l’autodeterminació”, ha insistit el portaveu, que també ha assenyalat que aquest no només beneficiaria a la democràcia a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat. Tal com ha explicat el mateix Oriol Junqueras, durant la seva reunió amb Gerry Adams i Declan Kearny s’han abordat temes que afecten el futur de Catalunya i Irlanda, com ara el dret a decidir, l’autodeterminació i també nous referèndums a tots dos territoris.

Adams, que va deixar la primera línia política el 2018 després de més de tres dècades al capdavant del partit, des de l’època dels troubles ("problemes" en anglès i eufemisme emprat per referir-se a trenta-cinc anys de conflicte armat) fins després del Brexit, no ha fet declaracions públiques després de la reunió, però sí que s’ha fotografiat amb Junqueras a l'exterior de la seu del seu partit, on hi ha un dels murals més fotografiats de Belfast: la cara de Bobby Sands, voluntari de l’IRA que va morir en una vaga de fam mentre estava empresonat.

ERC i el Sinn Féin, a la recerca d'un referèndum

Després d’aquesta trobada a Belfast, Oriol Junqueras i l’eurodiputat Jordi Solé, que l’ha acompanyat en aquest viatge, s’han trobat amb el president del Parlament d’Irlanda del Nord, Alex Maskey. Tot i que el 2021, mesos abans de les eleccions, va anunciar que no es presentaria per tornar a ser escollit, dos anys després encara conserva aquesta posició, ja que després de la victòria del Sinn Féin als comicis del 2022, el DUP, el partit unionista conservador, s’ha negat a escollir-ne un de nou. Amb Maskey, Junqueras ha tornat a tractar la necessitat d’un nou referèndum d’autodeterminació per als dos països, ja que, tal com ha subratllat en una piulada, “és la millor expressió democràtica de la voluntat dels ciutadans”.