L'advocat flamenc de l'expresident Carles Puigdemont, Paul Bekaert, alerta que "si és evident que Espanya fabrica un cas" contra ell per terrorisme "no tindrà cap possibilitat" d'extradir-lo amb una nova euroordre. Preguntat en una entrevista a l'ACN per les informacions periodístiques que vinculen el líder de JxCat amb el cas dels CDR, Bekaert assegura que, si les autoritats espanyoles demanessin una euroordre automàtica per aquest delicte, seria "un jutge belga qui decidiria si els fets són terrorisme o no". En tot cas, avança que Bèlgica haurà de "deixar en suspens l'extradició" en espera que la justícia europea decideixi si té immunitat europarlamentària.
Pocs dies abans que es conegui la sentència de l'1-O, Puigdemont i els seus exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, resten expectants a l'emissió d'una tercera euroordre contra ells que la fiscalia ja estudia demanar. Espanya va retirar la segona el juliol del 2018 quan Alemanya i Bèlgica van rebutjar les extradicions per rebel·lió.
L'advocat penalista Denis Bosquet assegura que Espanya haurà de justificar una nova euroordre amb "nous motius". "Si són per les mateixes raons que fa un any i mig, ja l'haurien feta", opina.
Per contra, Bekeart sosté que l'Estat espanyol pot fer la mateixa ordre de detenció tantes vegades com vulgui, però augura que faria "una mala impressió" als jutges belgues i no descarta canvis.
"La justícia espanyola no és predictible", critica
Per la seva banda, l'advocat de Ponsatí, Aamer Anwar, veu "estrany" que Espanya vulgui emetre una nova euroordre pels mateixos delictes.
Així, Bekaert pronostica que si arriba una petició d'extradició per terrorisme contra Puigdemont, els tribunals belgues "es miraran els fets". Aquest delicte permet l'extradició automàtica en el sistema d'euroordres, però Bekaert recorda que Bèlgica va rebutjar l'entrega en primera instància de Valtònyc, condemnat per enaltiment del terrorisme. "Si els fets proven que no hi ha terrorisme, no hi haurà extradició per aquest delicte", apunta.
Immunitat europarlamentària
Independentment dels càrrecs que constin a la tercera euroordre, Bekaert sosté que la justícia belga haurà de "deixar en suspens l'extradició" fins que hi hagi una decisió sobre la immunitat europarlamentària.
El Tribunal de Justícia de la UE té pendent de resoldre dos casos sobre els escons buits de Puigdemont, Junqueras i Comín. Si resolgués a favor seu, tots tres gaudirien d'aquesta immunitat.
Segons Bekaert, tant la legislació belga com l'europea estableixen que no es pot jutjar sobre una euroordre fins que l'Eurocambra aixequi la immunitat d'un eurodiputat. Per això, preveuen que els tribunals belgues esperin a la resolució de Luxemburg o plantegin una pregunta prejudicial a aquesta instància sobre la seva immunitat.
"El cas de la immunitat estarà a la taula del jutge", avisa el lletrat.
Sentència de l'1-O
Sobre com podria afectar una sentència condemnatòria al procés d'euroordres, la defensa dels exmembres del Govern no creu que pugui facilitar l'entrega. Tot i això, preveuen que Madrid ho farà servir com a argument.
De fet, tant Anwar com Bekeart consideren que el judici de l'1-O aportarà "més evidències de persecució política" i "violació de drets humans" en el cas. "Tenim més força per oposar-nos a una extradició", assegura Anwar.
A més, Bekaert crítica l'ús que ha fet la justícia espanyola del sistema d'ordres europees de detenció. "Espanya abusa de l'euroordre per motius polítics", denuncia.
Precedent alemany
El tribunal de Schleswig Holstein va acceptar l'entrega de Puigdemont per malversació i no per rebel·lió, mentre que els belgues no van entrar en el fons de l'euroordre denegant la petició per un defecte de forma. Els tribunals d'Escòcia no van tenir temps a pronunciar-se sobre la petició d'extradició de Ponsatí.
Quan se li va preguntar sobre com influiran aquests precedents en la futura euroordre, Bekaert assegura que Bèlgica jutjarà "independentment" de la decisió alemanya.
"Els tribunals belgues no tenen cap obligació de seguir a Alemanya", diu, recordant que la sentència de Schleswig Holstein no està "executada" perquè Espanya va retirar la petició. "El fet que Alemanya hagi acceptat l'extradició per malversació no vol dir que Bèlgica l'accepti", remarca.
El professor de dret penal europeu de la Universitat de Modena, Luigi Foffani, pronostica en canvi que Bèlgica seguirà "el mateix criteri" que Alemanya. Segons ell, el rebuig de Schleswig Holstein a l'extradició per rebel·lió va ser "correcte" perquè "no encaixava de cap manera" amb el codi penal alemany.
Reforma de l'euroordre
El PP i Ciutadans han reclamat fa poc la reforma del sistema d'euroodres a Brussel·les arran del cas de Puigdemont i els exconsellers perquè creuen que hauria de ser més automàtic i donar prioritat a la cooperació entre estats.
Cs vol que es reformi "amb urgència" la llista de delictes que permeten l'extradició automàtica perquè consideren que l'actual es va fer amb "arbitrarietat" i vol incloure delictes que amenacin "la integritat territorial, el sistema polític i l'ordre públic" als estats membres.
El candidat a eurocomissari de Justícia i exministre d'Exteriors belga, Dider Reynders, s'ha obert a aquesta revisió del sistema d'extradicions europees, però ho condiciona a un estudi de la Comissió Europea sobre el seu funcionament.
Bekaert admet que la llei sobre les euroordres "no és clara" i ha generat molts dubtes davant del TJUE sobre com s'ha d'aplicar. En aquest sentit, Cs defensa que la reforma és "absolutament necessària" perquè hi ha "evidents disfuncions" en el sistema d'extradició europeu i exigeix "més seguretat jurídica".
Però Bekaert creu que aquests buits legals generen el risc que els estats "abusin per raons polítiques" d'aquesta eina de cooperació judicial.
A més, destaca la dificultat d'harmonitzar la legislació d'euroordres per la manca d'unitat dels codis penals a la UE. Per exemple, assenyala que l'eutanàsia és legal a Bèlgica, però un crim a altres estats del bloc europeu.
Per contra, l'advocat de Clara Ponsatí creu que el sistema d'euroordres "funciona bé" i que no cal reformar-lo. Segons ell, és Espanya qui ha utilitzat "malament" aquesta eina. Una opinió que comparteix Foffani, que considera que el cas Puigdemont ha plantejat el problema d'utilitzat aquest instrument "per incriminacions polítiques que no eren acceptables" per a altres jurisdiccions europees.
"No és un defecte de l'instrument, sinó del tipus d'imputació que s'ha volgut aplicar", afirma aquest expert.
De fet, Foffani veu "perillós" una reforma de l'euroordre que faci més automàtiques les extradicions, sobretot per aquells delictes que puguin tenir "un caràcter polític".
Per la seva banda, Bosquet defensa el dret dels estats membres a rebutjar una extradició d'un altre estat membre de la UE si existeixen "motius" per pensar que algú podria ser condemnat "per les seves idees polítiques".