Des de la plataforma Fem-ho en Català han aconseguit que els tribunals de les Balears facin servir els topònims oficials en català, segons han anunciat aquest dilluns. Concretament, han explicat que el ministre de Justícia, Félix Bolaños, ha ordenat a tots els jutjats i tribunals de les Illes que emprin els topònims oficials i en llengua catalana de les seves seus, amb independència de la llengua en la qual es redacti la documentació. Per exemple, s'escriurà "Palma" i no "Palma de Mallorca", "Maó" i no "Mahón", i "Eivissa" i no "Ibiza". L'any passat, el Suprem va rebutjar que fer servir la toponímia no oficial y en castellà en resolucions judicials suposés "discriminació lingüística".
"Que el Poder Judicial empràs denominacions no oficials en les seves actuacions era un fet inacceptable i incomprensible tenint en compte que estan sotmesos a l'imperi de la llei", han remarcat des de la plataforma, que ha recordat que "tots els topònims oficials de les Illes Balears són, a tots els efectes, en català" tant en l'àmbit autonòmic com estatal. I han afegit: "La depuració i castellanització dels topònims són eines per a esborrar la nostra memòria i identitat lingüística. No és una amenaça que només existís durant la dictadura de Franco, és més viva que mai". Així, han posat l'exemple del País Valencià, on el PP i Vox han imposat la denominació bilingüe Valencia/Valéncia.
Des de Fem-ho en Català han lamentat que la presència de la llengua pròpia de les Balears a l'administració de justícia és "anecdòtica" i que la fita d'aquest dilluns és "petita", però que també és "un important acte de justícia". Si bé les dades oficials sobre l'ús del català en procediments són poques, se sap que és "mínim": en instàncies superiors hi ha només un 2,27% de sentències i interlocutòries en llengua catalana, "un percentatge completament residual que no té mirall amb la realitat sociolingüística de la població".
La plataforma ha recordat criticat que "la legislació del Poder Judicial tracta l'ús de llengües oficials no castellanes com un dret secundari i opcional", i que el Consell d'Europa ha advertit l'estat espanyol "en nombroses ocasions" per l'incompliment reiterat de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM), ratificada per Espanya. "El passat mes de novembre es va aprovar la Llei Orgànica del Dret de Defensa, que introduí el dret d'emprar llengües oficials en òrgans amb jurisdicció a tot l'Estat, com el Tribunal Suprem", han afegit. En qualsevol cas, han reconegut que "encara hi queda molt de camí per a fer efectiu el dret de tria lingüística dels òrgans de primera instància, els més freqüentats per la població en general".