La Sala d'Apel·lacions de l'Audiència Nacional ha confirmat l'absolució de Sandro Rosell.

Davant el recurs de la fiscalia, el tribunal "estableix un raonament coherent integrant tots els elements de prova de què disposa, i construeix un relat de fets que atorga més versemblança a certes proves i indicis que l'inclinen a la versió exculpatòria, i tot això passa des de la privilegiada perspectiva que li proporciona la immediació, la qual cosa fa que l'obtingut a partir d'aquesta circumstància sigui immune a aquesta alçada, ja que les seves conclusions no semblen ni notòriament errònies, ni il·lògiques, infundades o capritxoses, sinó totalment raonables".

La sentència diu que "la resolució absolutòria recorreguda ni manca d'insuficiència ni de racionalitat en la seva motivació fàctica" i afegeix que tampoc "s'allunya de manera manifesta de les màximes de l'experiència, ni omet raonaments sobre extrems probatoris rellevants, sinó tot el contrari: a l'exemple i esforç en la seva motivació, hi afegeix l'exteriorització d'una versió que no coincideix amb la del fiscal".

L'Audiència Nacional posa en valor la tasca de la defensa davant un cas d'alta complexitat on van caldre "actuacions de cooperació policial i jurisdiccional, comissions rogatòries, traduccions, complexes pericials de traçabilitat i anàlisi de comptes bancaris i operacions comercials transfrontereres, sobre empreses radicades majoritàriament a l'estranger". Destaca els "complexos esforços documentals, de pericials econòmiques o fins i tot d'anàlisi de dret comparat en assumpte que enjudiciava delictes amb pena greu, que van determinar el sentit racional de la decisió final", que van haver de fer els advocats per provar la innocència de Rosell davant els arguments de la fiscalia d'"error en la valoració de la prova i insuficiència en la motivació".

 

 

L'expresident del FC Barcelona ha passat un any i nou mesos en presó preventiva per aquest cas. De fet, juntament amb el seu soci Joan Besolí, que també ha estat absolt, són les dues persones que més temps han estat en presó preventiva a Espanya per un suposat delicte econòmic. Se'ls ha denegat la llibertat fins a deu vegades i s'han rebutjat mesures alternatives proposades per la defensa, com ara la polsera telemàtica, la retirada del passaport o una fiança de 35 milions d'euros.