Eximent completa de legítima defensa. L’Audiència de Barcelona ha absolt Francesc Xavier, a qui la Fiscalia demanava 4 anys de presó per haver donat un cop de puny a la cara d’un exlegionari que l’assetjava per dur una estelada al coll, després de la celebració de la Diada de 2020 a Vilanova i la Geltrú. La Fiscalia demanava que només se li apliqués la legítima defensa parcial, ja que l’agressió va ser greu, i va provocar la pèrdua de la visió de l’ull esquerre. El tribunal, però, comparteix la tesi de la defensa, exercida per Xavier Monge, d’Alerta Solidària, que Francesc Xavier va actuar per defensar-se, després que l’altre acusat, Adolfo, l’assetges i li donés un cop a l’esquena. “L’acció de defensa és proporcional perquè no s’usa instrument perillós i perquè Francesc Xavier dona el cop de puny de forma instintiva; es gira i no pot preveure que li farà mal a l’ull esquerre ni que es trencaran les ulleres”, raona la secció 6a de l’Audiència en la sentència, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat .

Per contra, el tribunal condemna Adolfo a 2 anys de presó per un delicte d’amenaces amb l’agreujant d’odi a la ideologia independentista, a més d’una multa de 360 euros per un delicte menys greu de maltractament d’obra, i que indemnitzi Francesc Xavier, amb 1.000 euros, i no se li pot acostar a una distància inferior a 1.000 metres durant dos anys. Francesc Xavier havia dipositat al jutjat 103.573 euros per indemnitzar l'exlegionari de la greu lesió patida, però ara aquests diners, que va recollir amb suports, se li hauran de tornar. La Caixa de Solidaritat ha col·laborat econòmicament en la defensa jurídica de Xavier.

Més fiabilitat

El judici es va celebrar el 9 de juny passat i Francesc Xavier va admetre al tribunal que va donar el cop de puny “de forma instintiva i per por” perquè marxava a casa seva amb la seva dona, a la qual tranquil·litzava, segons van declarar alguns testimonis en el judici, abans de reaccionar contra l’assetjador. El tribunal -format pels magistrats José Manuel del Amo, president i ponent, Isabel Cámara i Javier Lanzos- raona, en la resolució, que el fet que Francesc Xavier hagi admès que va donar un cop de puny al seu assetjador “li dona més fiabilitat i més crèdit que a qui hi nega”. En el judici, Adolfo va negar qualsevol assetjament i va assegurar que va sortir a comprar amb unes ulleres i un barret, i duia una samarreta de la Legió. Agents de la Policia Local, per contra, quan el van interrogar, van assegurar que va fer ostentació de ser legionari i de posar-se en problemes.

Protecció de l’independentisme

El tribunal de la secció 6a és estricte amb la sanció que imposa a Adolfo, al qual la Fiscalia també   demanar aplicar l’agreujant per discriminació ideològica. “És evident que l’acusat, en lloc de deixar que Francesc Xavier exercís de forma simbòlica el seu dret d’expressar lliurement la seva ideologia a través del fet pacífic de dur la bandera estelada, li va voler coartar en la seva llibertat motivada per la seva aversió al seu sentiment independentista”, manifesta el tribunal i afegeix: “Així la seva conducta d’assetjament que va convertir-se en agressió va estar guiada pel seu propòsit d’intimidar a qui xocava amb la seva ideologia.” L’Audiència de Barcelona, a més, afirma que “la ideologia independentista entra en el marc constitucional i ha de rebre tutela penal, com la resta”.

Resposta de la Fiscalia

Xavier Monge advocat de l’encausat, en declaracions a ElNacional.cat, ha fet una valoració “molt positiva de la sentència” perquè sosté que “el tribunal ha adoptat els arguments que la defensa va exposar al judici i que entén que el Xavier va actuar en legítima defensa davant d'una agressió per l'esquena per part de l'exlegionari, i que a més a més l'agressió estava motivada per l'odi d'aquest a l'independentisme”.  I hi afegeix: “Teníem clar que en Xavier només es va defensar, però també que l'eximent completa de legítima defensa és poc habitual, i això era un repte. A més a més, l'agressor ha estat condemnat pel cop i per amenaces amb l'agreujant de discriminació per raó ideològica.”

Monge ha manifestat que “no s’entendria que la Fiscalia de delictes d’Odi presentés recurs contra l'absolució d'en Xavier", del qual assegura que “tot i ser la víctima, és qui ha rebut un tracte més dur per part de l'acusació pública”.